Parlar d’energia a llarg termini, de quines han de ser per complir l’agenda 2030 és complexa perquè intervenen múltiples actors en l’equació, que estan en el model de societat que ens hem donat des de fa molts anys, els combustibles fòssils van ser l’eix vertebrador del capitalisme i tot s’ha anat construint al voltant d’ells. És una feina llarga, però possible fer el canvi que es demana a la societat per allò de l’escalfament global que ens portarà a molts sinistres si no deixem d’alliberar tant CO₂ i és dur a terme el canvi d’energies brutes combustibles fòssils i nuclear per energies netes. El discurs que fem servir els que creiem en les dades climàtiques ens resulta fàcil de dir, però sabem que s’ha perdut molt de temps sense arreglar aquest greu problema i els canvis que s’han de fer són de gran envergadura, s’ha de canviar el model de producció de les empreses de tots els sectors, una roda molt pesada que costarà de moure per arribar a l’objectiu de l’agenda 2030.
És un repte per la humanitat posar fi l’imperi del petroli perquè aquesta font d’energia és molt valuosa, tant, que ha permès als integrants de l’OPEP amuntegar grans quantitats de divises als productors que es resistiran fins al final a deixar aquesta gran font d’ingressos. Tot i haver pres acords fonamentals a la COP, Nacions Unides, ONU o la UE per acabar amb aquesta energia, l’Agència Internacional de l’Energia ens diu contradient a tots en l’últim informe, que en la segona meitat d’aquesta dècada podríem veure un gran subministrament de petroli i gas natural que canviaria el sector energètic global, deixant els objectius de descarbonització en suspens, si així és com ho preveuen ens portaran a la fi del planeta. En què es basa la AIE per fer aquestes afirmacions, sembla que el temps de la intel·ligència artificial ha arribat de la mà dels grans valedors dels combustibles fòssils, aquesta tecnologia necessita una gran quantitat d’energia pel seu funcionament, com a exemple anomenar que els centres de Google o Microsoft gasten més de 24 TWh d’energia el consum de més de cent països i aquest és l’argument per voler els combustibles fòssils i els nuclears operatius. Hem arribat aquest punt perquè els que gestionen operativament aquests hòldings veuen perillar els seus grans guanys, sense adonar-se que quan no hi haurà atmosfera tampoc ells podran respirar, la gran contradicció dels negacionistes.
Estem d’acord que el medi ambient està en el centre dels debats de totes les societats existents al planeta, la puja de la temperatura és un argument contrastat per nombrosos estudis científics i és el pitjor que ens podria passar, tot i això, la càrrega negativa dels negacionistes cap a totes les institucions amb poder de decisió han fet que les energies netes estiguin encara algunes d’elles a les bassaroles no sent de moment l’alternativa a l’energia que els ciutadans estan demanant pel seu consum o les mateixes indústries, s’ha d’accelerar el procés de canvi per tenir la societat aquesta alternativa. Al nostre país s’ha començat el període de reestructuració de les activitats mediambientals, però s’ha fet sense una agenda, amb la manca d’estudis relacionats amb l’eficiència dels recursos naturals que han fet que les previsions de les mesures siguin nul·les amb una manca de coordinació i massificació en els canvis en tots els ordres que ens ha portat a un país desordenat pel que fa a aquestes energies, un exemple clar el tenim al Montsià un mapa desordenat i massificat d’energies que amb una bona planificació es podrien haver diversificat arreu del país. Una bona agenda és prioritària i conèixer bé el territori només cal contrastar dades de les activitats que si fan per poder ubicar un tipus d’energia neta o un altre, just el que cada territori necessita per valorar els seus residus. Tenim l’objectiu fixat per poder estabilitzar la temperatura, cal treballar per l’objectiu sense distreure’ns en cap més altre, s’han de fer els deures, si no els fem, haurem creuat la ratlla vermella del no retorn.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental