14.3 C
Amposta

La calavera del Gloria, una premonició del futur que ens espera

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

A la Revista Ràpita del mes de gener, Eduard Sánchez, cronista local rapitenc i col·laborador assidu de la secció opinió del Setmanari Ebre, em feia una entrevista al voltant de l’economia territorial i mundial. Una de les preguntes que Eduard Sánchez tenia preparades para que li respongués era la següent: Quina diferència hi ha entre les Terres l’Ebre i Catalunya? La resposta per mi és molt fàcil i pot explicar uns dels problemes que ara mateix patim al nostre territori. I aquesta és: la població a Catalunya que es dedica a l’agricultura 1 per cent, la població a les Terres de l’Ebre que es dedica al sector primari de l’agricultura 5 per cent. Com podeu veure una diferència abismal que explica moltes coses.

Certament, aquesta diferència en l’estructura laboral entre Catalunya i les Terres de l’Ebre no hauria de ser cap problema per al desenvolupament de les nostres terres. El problema recau, sobretot, en la relació dels preus relatius dels productes agrícoles i la resta de béns i productes no agrícoles. En el sentit que els preus dels productes agrícoles van disminuint a poc a poc respecte a la resta de béns i productes. Per exemple: Suposem que fa deu anys en necessitava produir 100 quilos d’olives per comprar un ordinador portàtil. Doncs, ara, es necessita produir el triple de quilos d’olives per poder comprar un ordinador portàtil, és a dir 300 quilos d’olives per adquirir aquest dispositiu informàtic. Si tenim en compte que la producció d’olives al territori ha disminuït, això només vol dir una cosa: que hi ha un empobriment massiu del territori respecte a la resta de Catalunya. Directament tot el món de la pagesia i indirectament els altres sectors que deixen de consumir el sector agrícola per no tenir prou ingressos per poder adquirir altres béns.

Davant d’aquesta caiguda dels preus relatius del món agrícola, l’empobriment d’una gran part de la població del territori, i la falta d’oportunitats en altres sectors no és estrany la pèrdua continuada de població que estem patim any rere any. Una pèrdua de població que accentua encara més l’empobriment del territori amb la pèrdua d’unitats de consum i talent a la vegada. A més a més d’aquests problemes estructurals i posem més hàndicaps no cal ser un gurú de l’economia per saber quin futur ens espera. Hàndicaps com per exemple: El no accés als trens Euromed, una carretera nacional 340 plena de rotondes, el 5G ni s’asoma ni se l’espera. En poques paraules no falta que vingui la tempesta Glòria i ens deixi una calavera com a premonició per saber quin futur ens espera el nostre territori ebrenc. Un futur submergit en aigües pantanoses, despoblat i ple de misèria per tot el llarg i ample de la riba del riu Ebre.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -