14.3 C
Amposta

Justícia entrega les restes del segon soldat identificat a la fossa de Móra d’Ebre

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha lliurat a la família les restes del soldat republicà Josep Aubeso Rovira, el segon identificat de la fossa del Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre. La cerimònia ha tingut lloc al cementiri de Montjuïc de Barcelona, amb la presència de la filla, el net i els besnets d’Aubeso. Aquest, va ser mobilitzar per l’exèrcit republicà i va desaparèixer a la Batalla de l’Ebre. Constava a la llibreta del doctor Gras, document que va ajudar a localitzar la fossa més gran que s’ha obert fins ara a Catalunya. Ciuró ha destacat la importància d’un acte com el d’aquest diumenge per tal que la família pugui tancar el dol, més de 80 anys després.

Josep Aubeso va néixer a Barcelona, el 14 de desembre de 1903 o 1904. La seva filla, Carmen Aubeso Larruy, va sol·licitar la recerca de les restes del seu pare a la Generalitat el 2005. Segons la informació facilitada, Aubeso havia estat mobilitzat per l’exèrcit republicà, entre l’abril i el maig de 1938, i havia desaparegut al front de l’Ebre aquell mateix any. La darrera notícia que la família en va tenir va ser una carta en què s’informava que estava malferit. La recerca documental que va fer la Direcció General de Memòria Democràtica no va permetre localitzar l’indret on va desaparèixer o on va ser inhumat. Però el 2016, es va encarregar a la Universitat Rovira i Virgili l’elaboració d’un estudi de geolocalització de fosses comunes de la Guerra Civil a la comarca del Priorat i a les Terres de l’Ebre. Entre les fosses documentades hi havia la del Mas de Santa Magdalena, associada a un hospital de campanya del XV Cos d’Exèrcit republicà.

L’estudi incloïa els noms de vint soldats que haurien mort en aquell hospital, un dels quals era Josep Aubeso. La font d’aquesta informació era una de les llibretes en què el doctor Miquel Gras Artero, capità metge de l’exèrcit republicà, havia anotat els casos que havia tractat durant la Batalla de l’Ebre. Les llibretes havien estat conservades pel seu fill i digitalitzades per l’associació No Jubilem la Memòria del Priorat. Aquests document, juntament amb les fonts orals, van ajudar a localitzar la fossa més gran que s’ha obert fins ara a Catalunya.

La fitxa sobre Josep Aubeso era a la llibreta número 2 del doctor Gras, amb data de 21 d’agost de 1938. S’hi informa que era un soldat de la segona companyia del Batalló d’Obres i Fortificacions número 20, i que va ser ferit a les 9 hores del 20 d’agost, al sector de Vilalba dels Arcs. Així mateix, s’hi detalla la ferida que patia i el tractament que se li va aplicar; finalment, s’informa de la seva defunció, que va tenir lloc a les 16 hores del mateix 21 d’agost de 1938.

D’acord amb aquesta informació, i en el marc del Programa d’identificació genètica, es van dur a terme els encreuaments dirigits entre les dades genètiques de la seva filla, Carmen Aubeso Larruy, i les dades genètiques de les restes que es van exhumar en la intervenció a la fossa del Mas de Santa Magdalena.

La consellera i el net, Roger Roig, han signat el document d’entrega de les restes. La família ha rebut també una memòria on consta la informació detallada sobre on es van trobar. El net del soldat ha agraït a la Generalitat aquesta tasca i ha fet una menció especial al doctor Gras, ja que ha afirmat que la seva llibreta ha estat clau en la identificació. Ha destacat també la “tenacitat” de la seva mare per saber què va passar amb el seu pare i ha explicat que de petit li deia que l’avi havia mort en un bombardeig de l’aviació italiana. “Era una manera de passar pàgina. Però no passem pàgina i no oblidem”, ha afegit.

Ciuró ha afegit la importància del pas que va fer la família en aportar les seves dades genètiques al banc de l’Hospital Vall d’Hebron, per tal que aquestes es poguessin comparar amb l’ADN de les restes trobades. Això va permetre trobar una coincidència i identificar les restes com les del soldar Josep Aubeso.

Es tracta de les segones restes de la fossa de Santa Magdalena que s’entreguen. Les primeres van ser les del soldat Andreu Flores i Flores, que es van lliurar el 27 de març a Arenys de Munt. La consellera ha expressat el compromís de la Generalitat per seguir “Intensament” la feina d’identificació de les restes per tal de “reparar aquesta injustícia”.

Entre el desembre de 2020 i el juliol de 2021 a la fossa del Mas de Santa Magdalena es van recuperar 177 individus i nou amputacions. El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, ha explicat que cada mes o mes i mig es creuen les bases de dades de les mostres d’ADN que aporten els familiars i de les que s’obtenen de les restes de les fosses amb l’objectiu de trobar noves coincidències.

Més enllà d’aquesta fossa, en el conjunt del programa, s’han retornat ja les restes de 17 persones.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -