Ara fa un parell de mesos, el Consell Comarcal de la Terra Alta publicava les dades dels visitants que havien utilitzat La Via Verda en el tram d’aquesta comarca ebrenca per passar uns dies de vacances. El cert, que les dades publicades eren molt positives i engrescadores amb un fort increment respecte a l’any anterior del nombre d’usuaris.
No sé si ho sabeu, però La Via Verda està construïda en el tram abandonat del qual havia de ser la via ferroviària “Val de Zafán” que unia l’Aragó amb el Mediterrani, anant des de la població aragonesa de Hijar fins al port de la Ràpita. Amb aquesta via ferroviària l’Aragó aconseguia obrir-se al mar. Al final després d’uns poc any de vida, el projecte es va desestimar i els terrenys adquirits per l’Estat per construir el trajecte ferroviari quedaren abandonats.
Si no recordo malament, durant els finals de la dècada dels vuitanta, una campanya dels grups de l’oposició de l’Ajuntament de la Ràpita varen obligar el govern municipal a demanar la desamortització dels terrenys abandonats de la línia fèrria. Llavors, uns pocs expropietaris els varen recuperar, impossibilitant aprofitar més endavant aquells terrenys per construir una via verda entre Amposta i La Ràpita.
Per sort, a la Terra Alta l’oposició política no era tan limitada mentalment i van aprofitar aquella infraestructura en desús des de l’any 1973 per tal de crear un recorregut de vianants per a amants de la natura.
El cert. que els anys han donat la raó a aquells polítics que varen apostar per reconvertir els trams d’aquella via de ferrocarril abandonada en un recorregut per als amants de la natura, essent actualment un èxit total.
Com hem dit al principi, les dades publicades d’aquest estiu així ho confirmen i els nombres de visitant augmenten exponencialment any rere any. Per exemple, una dada concreta que confirma l’èxit d’aquestes infraestructures és que al tram de la comarca del Baix Ebre es comptabilitzen 78.000 visitants durant aquest estiu. No és estranyar, que ara tots els municipis volen tenir el seu tram de via verda. L’èxit d’usuaris d’aquestes infraestructures alternatives al Sol i platja, així com a eina de desestacionalització del turisme, les fa imprescindible com una infraestructura per a la supervivència dels pobles rurals de les comarques de l’interior.
Curiosament, i tal com em recorda la setmana passada l’activista ebrenc, resident a la població de Santa Barbera, Enrique Lange, el tram de la Via Verda entre Tortosa-Aldea amb el finançament a càrrec als pressupostos de la Unió Europea, a poc a poc, va agafant forma.
Tanmateix, a la comarca del Montsià, per alguna raó que desconec, els projectes es queden abandonats al calaix, com aquell estudi que fa 10 anys va iniciar l’exalcalde de St. Barbera, Jordi Boronat, que apostava per la creació d’una via verda que unís els pobles interiors del Montsià.
Ja per acabar, penso, ara que han de venir tant de milers d’euros des de la Unió Europea no estaria gens malament recuperar més d’un projecte abandonat en la foscor dels calaixos de les nostres institucions públiques.
Batiste Forcadell, economista
