Vuit d’octubre de 1938, els carrers de la capital catalana estan plens de ciutadans, centenars de milers de barcelonins i catalans d’arreu volen retre homenatge al darrer brigadista internacional mort en combat defensant unes idees, uns valors, uns principis. El cel de Barcelona, aquell vuit d’octubre, era sobrevolat per caces republicans que intentaven intimidar els bombardejos neofeixistes que, aquell dia, no eren benvinguts a la ciutat comtal. El soldat de la llibertat es mereixia una gran cerimònia de comiat.
Jaskel Honigstein era artiller de la Naftalí Botwin, la segona unitat del Batalló Palafox integrat a la XIII Brigada Internacional (més coneguda com la Brigada Dombrowski). Es tractava d’una companyia mixta formada per 150 soldats, majoritàriament combatents jueus. L’artiller Jaskel va ser greument ferit prop de Corbera d’Ebre els dies previs del 21 de setembre de 1938, concretament entre la Venda de Camposines i el Molí de Ferriol, on havia estat ubicada la Naftalí Botwin per aturar l’enèsima contraofensiva de les tropes franquistes.
Ara bé, segons diverses fonts, el 21 de setembre, dia anterior que el president de la República proclamés la dissolució de les Brigades Internacionals, la companyia Naftalí Botwin fou totalment aniquilada per les tropes franquistes, capturant més de 90 presoners i afusellant-los immediatament. Per als brigadistes internacionals no hi havia compassió ni perdó i, automàticament, tenien ordres de ser sacrificats, mandat que complien al moment les forces d’avantguarda franquistes integrades quasi per la seva totalitat pel Cos de l’Exercici Marroquí.
El quatre d’octubre de 1938, el soldat jueu, Jaskel Honigstein, moria de les ferides causades per la contraofensiva feixista a les Terres de l’Ebre, essent el darrer brigadista mort en combat a la Guerra Civil. Aquest fet va provocar que el poeta José Herrera Petere li dediqués un romanç de guerra que començava així:
“Jaskel Honigestein, polaco,
obrero, judío de raza,
hijo de una tierra oscura,
muerto a la luz de mi Patria”.
La realitat és que Jaskel Honigstein representa una part de la memòria històrica que no hem d’oblidar i recuperar a la vegada, una memòria integrada entre 6.000 i 7.000 jueus que vingueren a defensar la República en contra del feixisme, el totalitarisme, la intolerància, la incultura, l’horror i el pensament únic. Soldats i voluntaris jueus que, la majoria, deixaren les seves vides en mig dels nostres camps, turons, cotes, pobles i carrers. Jueus que sabien que al cel d’Europa aviat es pondria el Sol i que la foscor regnaria durant força temps. Jueus que ben aviat començarien a cantar “Dance Me to The End Love” als camps de concentració construïts a bona part dels països d’Europa per executar la Solució Final d’Adolf Hitler.
Batiste Forcadell, economista
