Els que dominen el planeta estan convençuts que han de fer quelcom davant la creixent escassetat i gran contaminació dels combustibles fòssils, veient que amb les energies renovables no n’hi ha prou per substituir els combustibles fòssils per no tenir cap mena de possibilitat d’emmagatzemar-les, arribant a la conclusió que no es pot fer una transició energètica sense cap classe d’emmagatzematge d’aquesta energia, mentre que l’energia dels combustibles fòssils es pot guardar en dipòsits, l’única font renovable que pot generar energia a demanda és l’energia hidroelèctrica perquè els embassaments són una reserva d’energia, però no la fotovoltaica ni tampoc la solar.
M’entres es fa la transició energètica, que comencem ara, el planeta s’haurà d’enfrontar una gran davallada de la producció del petroli, energia que no acabarà demà, però el seu flux comença a caure segons el bloc The Oil Crash especialistes en aquesta energia, les reserves que hi ha al planeta al ritme de consum que tenim poden durar dos-cents anys una afirmació que ara mateix està en contradicció per la presa de tots els governs del planeta per impulsar la transició energètica quan sempre empreses i governs han posat per davant l’economia de l’ecologia. La resposta pot estar que en el cost econòmic i energètic d’extreure el petroli que encara queda per trobar-se molt dispers i les empreses no volen assumir les despeses per extreure’l, haurien d’apujar molt el preu del barril de petroli i encara no cobririen gastos, la diferència segons aquestes empreses, les haurien d’assumir els governs. Empreses que no volen als governs en els consells d’administració però sí els seus diners, tota una declaració d’intencions. En menys de trenta anys el planeta haurà de trobar una energia alternativa per cobrir la quota restant per fer la transició i sembla que s’ha trobat, l’hidrogen.
L’hidrogen verd és un vector energètic, combustible reactiu i lleuger i de sobte bàsicament a través de l’electròlisi que separa l’hidrogen de l’aigua a partir de la descomposició de molècules (H2O), Oxigen (O2) i hidrogen (H2) per produir aquesta energia hi ha quatre passos, l’aigua ha de tenir sals o minerals, és col·locant dos elèctrodes col·locats a una font d’energia, l’oxigen i l’hidrogen se separen quan els elèctrodes atrauen els Ions de càrrega i bombolles de gas surten a la superfície a l’extrem del Càtode negatiu i a l’ànode positiu i va el gas d’oxigen produint una oxidació, reducció per defecte d’electricitat o la reacció redox, fent energia renovable, neta i sense emissions. Els avantatges d’aquest combustible, és fàcil d’emmagatzemar, té moltes utilitats i és el 100% sostenible perquè no emet gasos efecte hivernacle només vapor d’aigua, el desavantatge, és molt car de produir, es necessita més energia en els processos que fan servir els combustibles fòssils i és un element molt volàtil, inflamable i té uns requisits de seguretat que cal complir per evitar fuites i explosions.
A Catalunya tenim el projecte de Vall de l’hidrogen (H2 Valley) liderat per la UV Rovira i Virgili, la Generalitat, Enagas i Repsol que potencia l’ús de l’hidrogen a la indústria, el Projecte Geen Crane-Tarragona que preveu la producció d’Hidrogen Verd fins a 50 Tones per dia per usos industrials del sector químic, les Hidrogeneres o el corredor de l’hidrogen de l’Ebre que està situat a l’Aragó i és una connexió interterritorial entre el País Basc i Catalunya que tenen previst una producció de 400 MW pel 2025 d’Hidrogen Verd. Finalment, si ha d’afegir la cimentera CEMEX la multinacional Mexicana que està al terme d’Alcanar que té previst processar 2000 tones de residus per obtenir 400 tones d’hidrogen verd.
El principal maldecap d’aquesta transició energètica rau en el transport, el vehicle elèctric només va destinat als turismes, però els vaixells, camions o avions no poden funcionar només amb energia elèctrica, perquè el pes de les piles que serien immenses no podrien propulsar cap d’aquests, la solució la tenim en l’hidrogen verd, aquest té una densitat similar o superior a la gasolina, però en ser un gas s’ha de comprimir a 700 atmosferes, una pressió igual que hi ha a 7000 metres de profunditat i amb aquesta pressió només té una vintena part de l’energia per litre que té el dièsel, el seu rendiment es troba entre el 40 i 50% i es necessita quatre vegades més d’hidrogen que dièsel per assolir el mateix rendiment. L’escassetat de minerals serà un greu inconvenient per la transició d’hidrogen i electrificació de l’economia i de les altres fonts d’energia, solar i fotovoltaica. Per tant, cal dir sense equivocar-nos que plantejar un gran creixement econòmic en un planeta amb recursos finits no és cap alternativa i no té cap sentit, si volem continuar amb el model econòmic actual l’hidrogen, sembla l’única font viable que ens queda. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
