Una política agrària comuna que sigui respectuosa amb el clima hauria de garantir els objectius fixats en l’Acord de París sobre el Pacte verd Europeu, ja que és la principal política pública de la UE sent els seus orígens de l’any 1962 i situada en el context posterior a la Segona Guerra Mundial on la manca d’aliments duia de corcoll a tots els països i des de les hores s’han anat produint diferents reformes, entre elles els ajuts als productors que han passat a davant de la producció alimentaria, els ajuts arriben a tot el territori també al Baix Ebre.
Es tracta de corregir avui dia els problemes ambientals com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitats o la pèrdua de sòls sense oblidar les qüestions socioeconòmiques que afecten l’agricultura intensiva o la despoblació del món rural que en el full de ruta s’està treballant per la nova reforma 2023-2030 es vol introduir un canvi radical en la seva estructura per aconseguir millors resultats que els conquerits fins ara. El nostre país els nivells de biodiversitat en les zones agràries és la més alta de la UE amb un 23% d’hàbitats prioritaris per la seva conservació i un 39% d’espècies, la conservació d’aquesta està determinada per l’ús que es fa dels seus espais, aquest és el motiu del paper rellevant en la seva conservació de la PAC.
Els científics afirmen que per les mesures de conservació s’han de tenir uns objectius predeterminats, però és necessari saber on es troben els paisatges, la seva localització i les parcel·les agràries que els formen. Dins aquest context el paisatge i té una gran rellevància pel manteniment de la seva biodiversitat, perquè determinen processos i serveis ecosistemics que afecten les espècies, els seus hàbitats i les comunitats. Dins aquests paisatges hi podem trobar els cultius herbacis de la mediterrània com sistemes intensius ramaders, els olivars o els arrossars que el pla de la PAC ha de contemplar mesures específiques per cada un d’aquests paisatges.
Un altre punt no menys important és el suport dels sistemes agraris d’alt valor natural per prevenir el canvi d’ús del sòl o l’abandonament en zones prioritàries amb mesures, sinergies per la seva conservació i per la protecció de la diversitat silvestre i domestica dins el marc local. El coneixement científic ha de permetre el desenvolupament de mesures dins un context d’innovació per la nova PAC 2023-2030 per millorar la protecció de la biodiversitat en tots els paisatges agraris i afavorir un finançament just pels petits i grans productors per desenvolupar sistemes agraris sostenibles, justos i ecològics.
Es necessita un model que reconegui la feina de tots els actors que actuen en els paisatges perquè tots es complementen i aporten coses positives. Cal dir, però que algunes ajudes que es donen serveixen només als interessos de l’agricultura intensiva que genera grans impactes negatius sobre el sòl, l’aigua, la biodiversitat i la salut de les persones, per tant en cap cas la nova PAC pot finançar practiques abusives amb els recursos naturals i que contaminen posant en risc la capacitat de producció d’aliments de qualitat. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
