“La gent del poble em coneixia, però quan venien autoritats de fora i jo els feia moure sempre em preguntaven ‘qui és vostè?’; tots, tots, tots se sorprenien que fes la foto una dona”, recorda la flixanca Isabel Mestres Margalef, nascuda el 1937. “No era habitual” que una dona de la seva època es dediqués a la fotografia: “Em va costar molt, però ja de ben petita, quan el pare havia de fer de barber i no podia anar a fer les fotos, jo li demanava que m’hi deixés anar a mi”, afegeix conscient del “privilegi” d’haver estat “testimoni en primera persona” de la història local de la segona meitat del segle XX.
Igual d’estrany era que el 1963 una dona aprovés l’oposició d’inspectora farmacèutica i es dediqués a formular les medicines per als veïns del poble, en aquest cas a Móra la Nova. “Era una vida molt complicada, i amb molta feina, però me n’he sortit de tot, amb molta ajuda d’altres dones, sobretot la mare”, diu orgullosa Maria Cinta Nogués Homedes, evocant amb 92 anys
sostres de vidre particulars, com fer-se càrrec de la farmàcia del seu pare i treure’s el carnet de conduir, en tornar d’un “inoblidable” viatge de fi de carrera per Europa, l’any 1956.
Isabel i Maria Cinta ha estat tan avançades al seu temps com l’activista antifeixista Valentina Domènech Borràs, de Tivissa, que ha lluitat “tota la vida” per la llibertat “pròpia i col·lectiva”, per preservar la memòria històrica i per “fer justícia”, fins a aconseguir que l’anul·lés el judici Sumaríssim del seu pare, empresonat i afusellat quan aquesta tivissana només tenia 4 anys: “No m’ho ha explicat ningú això. Jo recordo perfectament, com si fos ara, com m’aixecaven més amunt de la reixa perquè el pare em veiés”. Un record “dolorós”, que li ha “marcat la vida”, i que creu “necessari d’explicar perquè la història no es torni a repetir”, diu “afortunada per les oportunitats”
que li ha donat la vida, com l’estada a París amb 33 anys, inicialment en el que avui seria fer d’au pair, que li va donar l’oportunitat d’estudiar i fer amistats d’arreu del món, “obrint la ment”.
Reivindicació feminista i exemple de ‘coratge’
Elles són tres de les 17 protagonistes de la Ribera d’Ebre que formen part del projecte ‘Dones Rurals, dones de les Terres de l’Ebre’, un projecte impulsat per l’Institut Català de les Dones, per difondre les contribucions personals i socials de les dones rurals ebrenques nascudes abans de l’any 1947. Aquest dijous a la tarda, de nou, el seu testimoni ha estat protagonista en un acte col·loqui, celebrat al Casal Maig de Garcia, per homenatjar a les dones riberenques que han participat en el llibre i l’exposició itinerant que recull les biografies d’un centenar de dones ebrenques, de totes les comarques i municipis de les Terres de l’Ebre, recollides gràcies a la col·laboració d’entitats, ajuntaments i particulars.
El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Francesc Barbero, va defensar iniciatives com aquesta i la “necessitat de les polítiques d’igualtat, feminisme i de memòria històrica” per reconèixer el veritable paper de la dona en la nostra societat, ja que “gràcies a dones com elles, històricament relegades a l’esfera privada, avui som qui som i el que som”. Amb l’exemple de “coratge” de les protagonistes, el president riberenc va reivindicar una “ruralitat allunyada de victimismes”: “Abans el lloc on naixies marcava el futur de les persones, i no tothom podia accedir a estudis, professions i responsabilitats, sobretot si eres dona i del món rural. Però avui dia la gent dels pobles i de les ciutats tenim vides, aficions i oportunitats molt semblants”. Cal “trencar visions falses” i “dicotomies cada cop més difuminades”, tant pel que fa a la vida pública i privada, com a la vida rural i urbana”, en paraules de Francesc Barbero.
Redacció
