14.3 C
Amposta

Entitats rebutgen per “insuficient” el cabal ecològic que proposa el Pla Hidrològic de l’Ebre

Les al·legacions presentades també reclamen incloure un pla de gestió dels sediments i que no s'autoritzin més regadius

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

GEPEC-EdC, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), l’Associació Sediments i SEO Bird/Life han explicat aquest dijous les al·legacions que han presentat a l’esborrany de la revisió del Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE). Qüestionen que tot i seguir la instrucció de planificació hidrològica per calcular els cabals ecològics, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) dona per bons informes amb molt biaix i amb càlculs poc “rigorosos” i determinen els mateixos cabals que s’usen des del 1999, que s’han demostrat “insuficients” per mantenir els ecosistemes del riu i el Delta de l’Ebre. També reclamen un pla de gestió dels sediments de tota la conca, que el PHE no preveu, i que no hi hagi més concessions per a regadius.

Gemma Domingo, formada en física i ecologia i una de les coredactores de les al·legacions de la PDE, juntament amb Marta Coll i Jordi Salvat, ha detallat que, en la vintena de pàgines de consideracions que ha fet arribar la Plataforma a la CHE, qüestionen el biaix dels estudis en què es basa el Pla Hidrològic per establir els cabals ecològics del riu, que sempre acaben sent “els mínims” possibles. Domingo ha apuntat que la desviació va dels 2 metres cúbics per segon als 230 que proposa un informe de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). “Donar per bo un estudi que dona per bons 2 m3/s en un riu de 120 metres d’ample genera dubtes sobre l’aplicació del mètode”, ha alertat. “La CHE cita els estudis que li interessen per dir el que volen dir”, ha afegit Josep Juan, de l’Associació Sediments.

En les al·legacions s’ha posat en qüestió els components i factors amb què s’aplica la metodologia de la instrucció de planificació hidrològica per als cabals líquids així com l’escassa “variabilitat” prevista. Gemma Domnigo ha rebutjat que la CHE suggereixi un cabal mínim per “repetir-lo el 80% de l’any”, com tampoc que només es programin dues grans avingudes l’any, que ni tan sols resolen el problema dels macròfits al tram final del riu.

Les entitats alerten que amb els cabals fixats en el tercer cicle de revisió, que no varien de l’actual PHE, i amb l’augment del nivell del mar pel canvi climàtic, hi ha els models que preveuen la inundació del 45% de la superfície del Delta, en el millor dels escenaris, i de fins al 75%, en el pitjor. Episodis com el Gloria i altres temporals estan demostrant que els cabals ecològics de l’Ebre no garanteixen el benestar i la conservació d’ecosistemes al riu i al Delta, com també marca la instrucció hidrològica. “S’estan saltant les seves pròpies normes”, ha criticat Domingo.

Rebuig a nous regadius

El portaveu de GEPEC-EdC, Ximo Estellé, ha afegit que el cabal ecològic previst pel nou PHE, és menys de la meitat del que va acordar la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre l’any 2015, i és un dels motius pels quals han demanat en les consideracions que no es concedeixin nous regadius a la conca de l’Ebre. Tot i que la xifra d’hectàrees de rec que contempla el nou PHE s’ha reduït a 47.500 de noves, es preveuen grans assignacions als canals de Navarro, l’Aragó, i al Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, a Catalunya, unes noves detraccions que plantegen “un escenari bastant pessimista”, segons l’entitat ecologista.

El portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello, també ha lamentat que el Pla no faci incidència a la pesquera i l’aqüicultura del Delta, “com si no existís al tram final del riu”, dues activitats en risc si el riu no aporta els nutrients suficients a la zona costanera de la desembocadura.

A més, en els escrits, han demanat un pla integral de crescudes controlades que augmenti les dues que preveu el PHE i que es fan fins ara, i sobretot un pla de gestió dels sediments de tota la conca del riu, que podria aprofitar-se per la colmatació o rebliment de la plana deltaica, i per reduir la regressió i la subsidència que pateix.

Segons un estudi recent d’Anna Genua i Carles Alcaraz, fins a l’any 2100, en un escenari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle baix, el Delta necessitaria una aportació anual d’1,7 milions de tones de sediments, una xifra que es dispara als 6 milions de tones en un escenari més complicat. En canvi, lamenten que el Pla Hidrològic només proposi una prova pilot a l’embassament de Roba-roja d’Ebre que en mobilitzarà 150.000 tones (menys del 10% del que faria falta). “És una mancança de punta a punta que condemna el Delta i perpetua la inseguretat que les preses representen per a tots els pobles riu avall”, ha apuntat Juan.

Des de l’Associació Sediments han reclamat la implicació d’altres institucions i entitats, com la Taula de Consens del Delta en aquesta reivindicació, com també en l’aprofitament de les avingudes controlades.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -