Catalunya acaba la dècada amb una gran aturada d’energia eòlica, amb quatre parcs en funcionament que sumen 101 MW que ens posiciona a la cua de totes les comunitats, per complir i fer front als compromisos de la transició energètica, Catalunya ha de tenir instal·lats 4090 MW de generació eòlica i només en tenim 101 MW i 6270 MW de generació solar en els pròxims deu anys. Una dada important els territoris que tenen més molins o estan més massificats són la Terra Alta i el Baix Ebre.
Anem molt endarrerits en aquestes energies, el problema rau en el fet que hi ha molts factors que l’administració no ha sabut gestionar de manera eficient en tots aquests anys, la tramitació dels parcs que ha sigut feixuga, lenta i desesperant pels promotors i ha provocat molts entrebancs per tirar endavant els projectes. Ara el govern per donar una empenta i desencallar projectes i ser més eficients en la gestió dels permisos ha aprovat un nou Decret Llei, amb un gran problema addicional que aquest paralitza la planificació ambiental de l’energia eòlica amb la derogació del Decret Llei 142 que dona als promotors carta blanca per promoure parcs eòlics on vulguin, només han de superar l’avaluació ambiental. Aquesta avaluació ambiental està en una gran part en mans dels municipis triats pels promotors, ells han de fiscalitzar els projectes que es vulguin instal·lar al seu territori com a coneixedors del mateix són els actors més importants en les avaluacions ambientals i per donar els permisos.
La gran majoria de ciutadans estan a favor de les energies renovables tant l’eòlica com la solar, els fa dubtar, però, la manera en què fan la seva implantació sense cap reequilibri territorial, molt poc participatiu i democràtic l’administració hauria de fer el possible per canviar aquests hàbits, qualsevol qüestió com les implantacions d’aquestes energies al territori si són clares i explicades als ciutadans es minimitzen els problemes alhora de la seva implantació. Les zones que han d’acollir aquests parcs eòlics per l’aire que hi fa són el nord del país, comarques de Girona i el sud, comarques de l’Ebre, Terra Alta o Montsià, que haurien de poder decidir on, quan i com s’han d’instal·lar els parcs, a causa dels forts impactes mediambientals, econòmics i culturals. Fins ara no es demana l’opinió del territori i es projecten parcs en conreus sense que els pagesos en tinguin cap coneixement, hem d’acabar amb aquests actes furtius que només emprenyen els ciutadans i seguir la llei, fil per randa.
La manca de debat sobre el desenvolupament de les comarques agrícoles i el món rural, amb instal·lacions de parcs eòlics amb la manca de planificació d’aquesta energia provoca les massificacions amb efectes sinèrgics, acumulatius, la superposició de projectes i l’afectació d’espais d’importància ecològica amb biodiversitat protegida important encara que no estiguin incloses en zones protegides, però existeixen i s’han de tenir en compte. No es pot assumir ni tolerar que les empreses facin servir el discurs de la transició energètica i la crisi climàtica per destruir territoris on s’ha optat per la conservació dels seus valors naturals o paisatgístics amb models socioeconòmics basats en les seves decisions democràtiques que no han de ser interferides per cap empresa privada. És cert que tenir molins als municipis afavoreix les seves arques municipals i suposa uns ingressos extres, però cal tenir en compte que és una situació perversa a més de no crear llocs de treball, que s’hauria de solucionar amb una millor finançament de l’administració local disposant de recursos per evitar els impactes i caure en mans de la perversitat d’empreses privades.
L’eòlica s’obté del vent de l’energia cinètica produïda per l’efecte dels corrents d’aire que es pot convertir en electricitat a través d’un generador Elèctric, energia neta, renovable que ha de suplir l’energia produïda pels combustibles fòssils i prescindir dels recursos amb emissions d’efecte hivernacle causants de l’escalfament de la terra. Els avantatges d’aquesta energia són diverses, és renovable i té el seu origen en processos atmosfèrics, cost econòmic zero, no produeix diòxid de carboni, la seva utilització junt amb la solar permet l’autoalimentació d’habitatges, es pot instal·lar en zones abruptes o desèrtiques, els desavantatges són que provoquen grans impactes paisatgístics, de sorolls, visuals, l’aire no el té garantit i està a mercè de la natura, no es pot emmagatzemar, afecta la biodiversitat especialment les aus, on hi ha molts molins en tenen una gran mortalitat i per últim quan els molins acabant la seva vida útil queden com residus, encara no han trobat la manera de reciclar-los. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
