Aquesta setmana he tingut ocasió de llegir l’acord de la Ponència Mediambiental, organisme que depèn d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, que va prendre en la sessió del 14 de setembre, sobre l’informe presentat pel promotor (l’Ajuntament de Santa Bàrbara segons aquesta documentació) d’una avaluació ambiental (és l’instrument tècnic i administratiu que té com objecte garantir la integració dels valors i criteris mediambientals en l’aprovació, preparació i seguiment de plans, programes o projectes que poden tenir efectes sobre el Medi Ambient) pel projecte de la planta de compostatge que es pretén ubicar al polígon d’aquesta població, planta que segons el projecte ocuparia 60.222 m² amb un consum d’aigua de més de 450 m³ anuals, de 230 MWh/any i que no disposa de cap punt d’abocament d’aigües residuals a la llera, es vol valorar un total de 450 m³ subproductes.
La Ponència ambiental informa que el projecte promogut per Ecompost de l’Ebre s’ha de sotmetre a una avaluació estratègica ordinària i marca els paràmetres d’aquesta que hauran d’implementar els promotors del projecte. Es va presentar el projecte amb avaluació simplificada que vol dir que el promotor va trametre al Departament de Territori, com a mínim la documentació que s’especifica en l’article 29.1 de la llei 21/2013 de 9 de desembre. A partir d’aquí la Ponència té vint dies per resoldre la seva inadmissió per algunes de les raons establertes en la llei 21/2013 que els tècnics de la Ponència han detectat, passant automàticament a avaluació estratègica ordinària i s’elabora un document d’abast de l’estudi ambiental estratègic, es donen els paràmetres que s’han d’implementar i es notifica al promotor.
Els principis d’aquesta llei son la protecció i millora del medi ambient, l’acció preventiva i cautelar, la prevenció, correcció i compensació d’impactes sobre el medi, la racionalització, simplificació de procediments d’avaluació i fer bona la frase del qui contamina paga. Aquest projecte ha estat des del seu començament una lluita de la gent del territori, en concret de l’ONG ambientalista AMEVESABA, que està fent una bona feina i de moltes persones assabentades que la construcció s’ha d’executar a sobre del més gran aqüífer de Catalunya d’aigua de boca com és la Plana, fen una oposició frontal al projecte per la preservació de l’aigua de l’aqüífer. Si seguiu els meus articles, he donat suport aquesta reivindicació des del principi, crec que els promotors s’haurien de dedicar al performant i no a prendre decisions negatives que podrien afectar a tota la ciutadania. El canvi climàtic està acabant amb recursos naturals com l’aigua i aquests carallots la volen posar en risc.
Els paràmetres de l’avaluació ordinària son sis tots ells molt importants, la primera l’Estudi d’alternatives volen saber les diverses alternatives que tinguin relació amb el projecte i les seves característiques inclosa l’alternativa zero o no realització del projecte en aquesta zona. Sense mencionar-lo en demanar aquesta informació volen tenir clar que a sota i tenim l’aqüífer, preferint que l’empresa, tries una altra ubicació, la segona, les olors, volen un estudi d’olors amb una modelització de la dispersió per avaluar l’impacte a la zona sabent quanta se’n produirà i quina serà l’afectació dels municipis propers, la tercera el canvi climàtic han de calcular les emissions de gasos efecte hivernacle pel funcionament de l’activitat i per les obres que es faran, quarta, abastament d’aigües pel funcionament de l’activitat, es volen assegurar que no l’agafen de l’aqüífer, cinquena mesura preventiva per evitar la contaminació per lixiviats de les aigües soterrades i hauran de fer un sistema de sentinella de rases i tubs que permetin interceptar i detectar qualsevol filtració que pugui afectar l’aqüífer. És curiós que sempre que AMEVESABA ha parlat de filtracions, d’olors, d’emissions a l’atmosfera o d’inundacions per pluja els responsables ho han negat públicament i l’argument, no saben res, perquè pel que sembla tots aquests arguments son els que han paralitzat l’expedient, sisena volen mesures correctives i protectores perquè no es modifiqui el drenatge natural de la zona alhora d’una petita rasa en el perímetre per guardar en cas de la vinguda forta d’aigua per la pluja a tots els terrenys del costat.
Cal tenir present que el tema no s’ha acabat aquí, és una parada tècnica del projecte i hauria d’aturar les ganes del promotor de voler fer la planta en un lloc tan sensible com és a sobre de l’aqüífer, estaria bé que fessin una reflexió si està al seu abast i deixant de banda el negoci i mirant pel bé públic, a última hora si fan malbé l’aqüífer, ells també seran afectats. Per acabar voldria posar en el centre del debat de la comarca del Montsià la instal·lació d’empreses sostenibles que ens estan venint, amb tots els agents socials, partits polítics, organitzacions ambientalistes, ciutadans i altres organitzacions per debatre si en volem més d’aquestes indústries a la comarca, ens fan falta pels subproductes que valorem, en tenim prou amb les que tenim, un debat seriós per canviar aquesta inèrcia i deixar de ser l’efecte crida per totes elles. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
