Els polítics i l’agenda 2030 ha posat a la ciutadania en una tessitura difícil alhora que estressant, els que processaven les virtuts d’esquerres i han governat Catalunya ens han volgut convèncer dient-nos que el secret de la nostra supervivència és l’adaptabilitat als temps que vivim a causa d’aquesta agenda. La pregunta és, perquè ens hem d’emmotllar als impactes odorifics, la contaminació atmosfèrica, paisatgística, la contaminació dels aqüífers com la Plana o de rius com l’Ebre un dels més contaminats del país, per fer-ne un resum és la infelicitat, no tenir el benestar que fins ara havien tingut els ciutadans, perquè sense por a l’equivocació l’agenda proporciona la implantació de moltes empreses de valorització al territori i al país, empreses de residus que mal gestionades ens porten una gran incomoditat a l’hora de viure el dia a dia sent els ciutadans els danys col·laterals d’activitats no volgudes, però si imposades pels governs de torn per complir l’agenda de la neutralitat, els ciutadans no tenen cap empatia amb aquest tipus de discurs, a més els escenaris són molt variats i dins aquesta diversitat amb una gestió adequada es pot i s’ha de trobar l’equilibri del territori i els ciutadans.
El desenvolupament d’energies renovables amb fonts com el Biogàs està recolzat per la Comissió Europea i com s’ha esperat molt per fer l’agenda d’obligat compliment per tots els països de la UE, ara tenen molta pressa i és el motiu de pressionar els països amb l’agenda i que amb les presses no es facin les coses com cal, es prenen decisions que no són encertades, massificant una part del territori es busquen resultats ràpids a costa de l’equilibri territorial i de rebot l’emprenyament de la ciutadania que està en les zones massificades. Com els recursos naturals són finits i com els residus que generem han de ser valorats com a recursos materials energètics, seguint els principis de l’economia circular i sostenibilitat, per complir aquests objectius el món rural és clau el Biogàs per desenvolupar aquesta font d’energia que es nodreix de residus del sector primari, Agricultura i Ramaderia, també de residus agroalimentaris, fangs de depuradores o fracció orgànica, la contribució del sector primari al canvi climàtic es produeix per l’alliberament a l’atmosfera de Meta, Òxid Nitrós o Òxid de carbó.
En la llei del 7/2022, de 8 d’abril de residus i sols contaminats en vigor des del 10-04-2022 per una economia circular en el preàmbul deixa clar que el seu objectiu és la de reduir al mínim els efectes negatius de la gestió dels residus en la salut humana i el Medi Ambient, s’ha de fer un ús eficient dels recursos i una bona sostenibilitat tal com ens diu l’economia circular, contribuint al desenvolupament sostenible inclòs en l’Agenda 2030, l’acció pel clima i la producció i consum sostenible.
La llei no deixa cap escletxa per fer-ne una interpretació errònia pel que respecte a l’economia circular i la sostenibilitat, el gran problema és que els mateixos legisladors que aproven aquestes lleis no les fan complir, els projectes que es presenten a les aprovacions de les administracions públiques, sovint diuen que aquestes empreses valoraran 25.000 tones amb una forquilla fins a cent mil i la tècnica és començar i anar pujant les tones a valorar amb el qual ja no som sostenibles, valorem més residus que produïm, així perquè es fan les lleis si no es compleixen, a la fi els empresaris són els que posen les regles del joc i els polítics que amb les lleis a la mà podrien fiscalitzar-les no ho volen fer sent els ciutadans els que reben les conseqüències, no cal desanimar-se són lluites llargues, però és veritat que els polítics només tenen por a les mobilitzacions, fer perillar la cadira i és una forma de lluita única per obtenir resultats, un cop el diàleg a passat a un segon pla i només ha servit per allargar el problema i no resoldre’l fent bo allò que qui dies passa anys empeny sense resoldre res, tot plegat una presa de pèl.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental