La restricció del reg, amb poc més de la meitat de la concessió habitual, la calor i les excessives nits tropicals, la falta de productes contra les males herbes i fins i tot alguna pedregada feien preveure una campanya catastròfica al cultiu de l’arròs del delta de l’Ebre. Així i tot, els agricultors han aconseguit contenir la minva de la producció que, de mitjana, serà de prop del 30%, un 20% a l’hemidelta esquerre i sobre un 35% al dret. Els conreus més propers al mar han patit molt per la salinitat i la falta d’aigua dolça i les pèrdues seran greus, fins i tot amb camps que no se segaran. El preu es mantindrà alt, com l’any passat quan es van incrementar notablement (vora 400 euros/tona) per compensar costos de producció disparats.
Els arrossaires del delta de l’Ebre es troben en plena campanya de la sega de l’arròs, enguany iniciada d’hora, a mitjan agost, per les altes temperatures. És la campanya “més difícil i complicada” dels últims anys perquè ha calgut improvisar, provar, testar com gestionar l’aigua dolça i poder arribar al final de la campanya amb esperances. La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) va retallar la concessió del reg a la meitat, una decisió que va enxampar els agricultors amb la feina prèvia a la sembra feta i amb molts conreus sembrats en sec, una metodologia cada cop més estesa. Hi havia poc marge de maniobra amb la despesa feta i es va tirar endavant.
Tot i que les pèrdues i la minva de producció és desigual a les diferents zones del delta de l’Ebre, les cooperatives arrossaires preveuen una davallada mitjana de prop del 30%, per la qual cosa la producció d’arròs es podria quedar sobre les 90.000 tones, aproximadament. “Ens en sortirem millor del que pensàvem”, ha reconegut el president d’Arrossaires del Delta de l’Ebre, Jordi Casanova. La cooperativa preveu una davallada de la producció del 20%.
A l’hemidelta dret s’ha patit una mica més, com ha reconegut Marcel Matamoros, president de la Cambra l’Arrossera del Montsià. Si les varietats més tardanes, com la JSendra, no ho milloren les pèrdues aniran entre el 30 i el 35%, tot i que hi ha zones, les més litorals i pròximes a les basses deltaiques, on es preveu “un desastre” i hi ha conreus “que no se segaran”. Alguns arrossaires fins i tot van fanguejar abans de l’agost veient que la planta no prosperava, i “no valia la pena” arribar al final.
Canvi climàtic i sequera
A banda i banda de l’Ebre, s’han patit excessives nits tropicals i altes temperatures tot l’estiu (que no deixen “descansar la planta”, s’estressa amb la calor i mor; la batalla contra les males herbes, en la qual el sector pateix per les limitacions de fitosanitaris mentre costa molt (temps i diners) per trobar alternatives; i alguna pedregada que ha acompanyat les escasses pluges d’aquest estiu i que ha afectat unes mil hectàrees d’arrossars a la dreta de l’Ebre.
També han compartit la restricció i limitació de la concessió de l’aigua de regadiu, però l’estratègia dels talls intermitents que es va aplicar a la dreta ha castigat més els conreus més costaners d’aquest hemidelta. Tot i les ajudes que puguin arribar, si no plou, la situació de cara la campanya vinent es complica molt més. “Ha de ploure molt aquest hivern per poder afrontar una campanya en condicions normals”, ha alertat Matamoros. “És una situació que no pot continuar, és a dir, cal aigua ara perquè vagi baixant aquesta salinitat”, ha afegit Casanova.
Agreujada la plaga del caragol
El que també preocupa de cara la pròxima campanya és la plaga del caragol maçana. Amb els sistemes de reaprofitament de l’aigua dels desguassos s’han fet preocupants passos enrere en el control i contenció d’aquesta espècie invasora que arrasa amb la planta de l’arròs. Ara confien que les aportacions extra de recursos per a saponines amb les quals es combat la plaga permeti “controlar” la situació.
També a l’hemidelta dret on estava contingut i confinat en unes poques hectàrees, no descarten que s’hagi estès. També a causa de les inundacions de principis de setembre. “Malauradament, estem veient que hi ha camps nous que estan apareixent caragols i estem detectant que s’ha escampat una mica més”, ha contat el president de la Cambra Arrossera del Montsià. “Em consta que la comunitat de regants està revisant el canal i algunes zones”, ha afegit.
Menys oferta, preus a l’alça
Pel que fa als preus de l’arròs, la previsió és que es mantinguin similars a l’any passat, sobre uns 400 euros per tona o fins i tot una mica més. Com assenyalen des de les cooperatives ebrenques, a Andalusia la producció tornarà a ser mínima, per tercer any consecutiu, i Extremadura produirà sobre un 40%, i per això “una part i mitja” de la producció espanyola “desapareix” i cau l’oferta i “falta arròs”.
L’any passat, amb un context similar i uns costos de producció disparats es va pagar més bé el fruit. “Enguany seran més o menys iguals, que realment hi hagi uns preus coherents perquè arrosseguem la problemàtica de l’any passat”. Algunes varietats, com l’arròs bomba que té el cultiu “minvat”, podrien tenir increments de preu importants.
ACN
