El confinament de l’any passat va introduir nous hàbits de vida i de treball per a moltes persones. En aquest darrer cas, el teletreball va ser una de les opcions majoritàries en els casos que la feina ho permetia i, a la vegada, va evidenciar certes necessitats i mancances per dur-lo a terme. En molts casos, aquestes necessitats les van poder detectar moltes de les persones que constitueixen l’anomenada “diàspora ebrenca” –és a dir, aquelles que viuen i/o treballen fora de les Terres de l’Ebre– i que després del confinament estricte van tornar al territori amb l’opció de teletreballar-hi.
“La situació de confinament ens va portar a fer-nos una pregunta: si natros teletreballàvem des de les Terres de l’Ebre, altres persones també devien fer el mateix. Quantes? Des d’on? Era una oportunitat també per a les Terres de l’Ebre com ho estava sent per a altres zones de Catalunya?”, assenyala Cristina José-Lorente, membre de la Diàspora Ebrenca i de l’equip de l’enquesta sobre teletreball. Amb aquest escenari, l’associació Diàspora Ebrenca es va proposar analitzar aquesta nova realitat a través d’una enquesta que ha servit per conèixer la incidència i l’impacte del teletreball entre la població activa nascuda o establerta a les Terres de l’Ebre, però que té el centre de treball fora del territori. De la mateixa manera, també ha pogut identificar necessitats que, un cop superades, poden contribuir a promoure el teletreball i a estabilitzar-lo com a eina de desenvolupament local. A més, els resultats de l’enquesta a través de la qual es va dur a terme aquest escrutini han servit per plantejar un decàleg de bones pràctiques lligades als ODS 2030, identificar formes d’intercanvi i de col·laboració entre persones teletreballadores, i donar a conèixer i fer créixer la xarxa de la Diàspora Ebrenca.
Més de 400 persones de les quatre comarques ebrenques van respondre aquesta enquesta de la Diàspora Ebrenca entre els mesos de novembre de 2020 i de gener de 2021 per tal d’establir la fotografia actual del teletreball a les Terres de l’Ebre. “Hem detectat més de 200 persones que treballen a distància des de les Terres de l’Ebre. Segurament n’hi ha moltes més i poden ser-ne encara més els pròxims anys si sabem actuar a temps. Aquest no és un fenomen nou sinó que ja venia donant-se amb les facilitats d’alguns sectors o amb l’avenç tecnològic que hi ha en algunes zones del territori. Amb la pandèmia aquest procés s’ha accelerat, per tant l’hem d’aprofitar per donar una alternativa al territori”, afirma Daniela Gil, membre de la Diàspora Ebrenca i de l’equip de l’enquesta sobre teletreball.
L’estudi, que es va centrar en 270 persones que tenen feina o residència fora del territori, ha mostrat que respecte al 19,5% dels enquestats que teletreballaven abans de la pandèmia, ara el percentatge arriba fins al 87,5%. Els sectors majoritaris d’aquestes persones que han teletreballat han estat els mitjans de comunicació i màrqueting, ensenyament, internet, energia i I+D. Durant el període analitzat, un 33,5% de les persones que han participat en l’enquesta han teletreballat de forma permanent des de les Terres de l’Ebre, el mateix percentatge (33,5%) que ha indicat que ho han fet durant alguns dies cada setmana. Per la seva banda, el 23% ho ha fet una setmana al mes i un 10% més d’una setmana al mes.
Per espais geogràfics, la majoria, un 68,7% teletreballa des de les Terres de l’Ebre, mentre que un 18,7% ho fa des de l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, un 7% teletreballa des del Camp de Tarragona, un 2,2% des d’algun punt d’Europa, un 1,7% des de la resta de l’estat espanyol, i també un 1,7% ho fa des de la resta de Catalunya. L’enquesta també ha analitzat des de quins pobles de les Terres de l’Ebre s’ha detectat més gent teletreballant. D’acord amb les respostes rebudes, els cinc primers llocs els ocupen Tortosa (20,30%), Amposta (12,70%), Alcanar (8,20%), Flix (6,30%) i Sant Carles de la Ràpita (6,30%).
“Aquest treball tècnic ha de ser una llavor per a poder fer seguiment de l’impacte del teletreball al territori, així com per saber l’impacte real de les persones que marxen per buscar-se millors oportunitats de futur, ja sigui per feina, per estudis, per expectatives personals, etc.”, assenyala Gil.
Necessitats, expectatives i oportunitats
L’associació Diàspora Ebrenca vol convertir els resultats de l’enquesta del teletreball a les Terres de l’Ebre en una oportunitat per al territori. Així, va detectar entre les persones participants que l’habitatge i la connectivitat eren els dos punts principals que cal resoldre perquè teletreballar des del territori pugui ser una constant més enllà de la situació pandèmica que l’ha afavorit. Així, també va voler saber les expectatives dels participants respecte a les seves intencions de futur: tornar a les Terres de l’Ebre, viure a cavall de dos territoris, tenir intencions clares de tornar o de no fer-ho. Amb aquestes intencions, s’ha pogut dibuixar un mapa de les principals necessitats entre les quals també n’han destacat les condicions de la feina actual, el cercle d’amistats, el transport i l’oferta d’oci i de cultura.
Amb els resultats obtinguts, la Diàspora Ebrenca ha presentat també un decàleg de propostes per afavorir el treball a distància des del territori com a eina de desenvolupament econòmic i social del territori. Els termes principals del decàleg són:
1. Convertir el teletreball en una oportunitat vital i professional per a les Terres de l’Ebre.
2. Aprofitar el capital humà i professional de les persones que teletreballen des del territori.
3. Garantir la connectivitat 5G i una fibra òptica de qualitat ja que internet s’ha convertit més que mai en una eina imprescindible.
4. Posar en marxa mesures que permetin abastar un habitatge digne, còmode i econòmicament possible d’assumir.
5. Assegurar una bona connexió amb el món a través d’un transport públic de qualitat, així com afavorir iniciatives de mobilitat sostenible.
6. Garantir els drets i les bones condicions laborals per a totes les persones que teletreballen.
7. Garantir una oferta lúdica i cultural competitiva i diversa per a tots els habitants de les Terres de l’Ebre.
8. Tenir cura de la xarxa de talent ebrenc repartit pel món.
9. Situar el teletreball com una eina més dins l’estratègia de reequilibri territorial a Catalunya.
10. Elaborar un pla sobre el teletreball al territori a partir de la col·laboració de totes les administracions de les Terres de l’Ebre per potenciar-hi el treball a distància.
“Tenir més de 200 persones treballant a distància des del territori es pot convertir en una oportunitat si la sabem aprofitar. Per això, fem una crida als agents polítics, socials i econòmics de les Terres de l’Ebre per coordinar-se i per fer-la realitat. La gent que treballa a distància ja té feina, en molts casos molt qualificada i, per tant, aquesta proposta de deu punts pot convertir el treball a distància en una palanca de canvi i de reactivació econòmica al nostre territori”, exposa Josep Sabaté, membre de la Diàspora Ebrenca i de l’equip de l’enquesta sobre teletreball.
L’enquesta sobre el teletreball a les Terres de l’Ebre de l’associació Diàspora Ebrenca s’ha dut a terme amb la col·laboració de la Coordinació Territorial de Joventut de les Terres de l’Ebre, les Agències de Desenvolupament Local i el Centre Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques (CIS) de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
Podeu consultar tots els resultats i tota la informació completa sobre l’enquesta al següent enllaç: diasporaebrenca.org/teletreball.
Redacció
