Agustí Vericat, director dels cicles Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat: “Aquest any tenim el cartell més increïble que hem programat mai”

“Les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat són més que un festival de música; són una experiència transformadora que ens connecta amb la nostra història ancestral i ens transporta a un estat d’alegria absoluta“. Així ho defineix Agustí Vericat, tècnic de Turisme/Patrimoni de l’Ajuntament d’Ulldecona i director del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, impulsor d’aquest esdeveniment. Aquest any però, es renoven amb moltes novetats, és per això que la redacció d’Imagina Ràdio hem pogut parlar amb ell per descobrir tots els detalls d’aquesta 20a edició de Les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat:

• Primerament, com definiries les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat?
  Més que res, com espai de felicitat absoluta mitjançant l’acte, lo gaudir individual i col·lectiu de compartir música en directe de màxima qualitat. Una rara avis generadora de good vibrations sense complexos enclavats en uns espais més especials i magnètics en molts de km a la rodona. Allà on des de fa més de fa més de vuit mil anys els nostres ancestres prehistòrics i les posteriors civilitzacions ja celebraven rituals i es creaven vincles mooooolts forts entre els assistents i un so, una melodia que ho embolcallava tot. En resum, com ara mateix passa a les JMEP sent-ne conscients de tot això.
  

• Aquesta serà la 20a edició, com ha sigut l’evolució?
  Definitivament, ha estat una evolució natural, ja que el cicle va néixer sense massa pretensions. El que en va quedar clar és que al finalitzar la 1a edició ens vam adonar de havia estat sorprenent la resposta del públic i les sensacions creades amb propostes musicals prou desconegudes fora dels circuits comercials. I la filosofia continua mantenint l’essència. En aquests 19 anys han passat centenars de propostes fresques, dinàmiques i autèntiques d’arreu del món, ja siguin totalment desconegudes com reconegudes i consolidades però sempre escapant de forma premeditada dels circuits comercials. Una evolució de llarg recorregut que ha marcat una forma de fer i ha creat tota una marca de garantia al seu voltant passe el que passe. Ja siguin canvis socioculturals, polítics, pandèmics o d’invasions alienígenes. Ara bé, aquesta evolució no hagués estat possible sense la confiança de l’Ajuntament d’Ulldecona i un públic meravellós i oberts de mires al que estimem en bogeria.

• Com recordes les primeres edicions?
  Uf, de les 1es sobretot els nervis previs per si seria acceptat pel públic. No tant per la música que sempre és una garantia la banda que programem, sigui quin sigui el seu estil o procedència. Anar creixent en capacitat artística, de públic i de confiança com a programador recollint lo feedback de les experiències sòniques i vitals generades allà dalt mitjançant la música en directe com a un fet irrepetible… transformador, fins que arribes a ser conscient de la importància de tot.I una de les coses més satisfactòries, si no la que més, era i és captar la connexió entre els músics i el públic mitjançant la potenciació sonico-ritual-paisatgística que li dona l’Ermita de la Pietat, lo millor escenari de la Galàxia.
  
• Quines actuacions es podran gaudir enguany?
  Crec que podem afirmar que es tracta del cartell més increïble que hem programat mai. I mira que n’hem fet de grosses! Aquest any tenim un molt equilibri entre propostes totalment inèdites al terreno i al país , gires internacionals i per a l’ocasió, hem recuperat algunes de les bandes que ja havien estat a alguna de les edicions anteriors i que s’han convertit en veritables referents arreu. Sempre hem estat uns grans descobridors de talent abans que ningú.Em sembla una brutalitat poder dir que portem als grandíssims Los Mambo Jambo, a les bèsties xilenes de la música africana moderna com Newen Afrobeat; als irresistibles colombians El Caribefunk; a màquines del show del rocanrol com els francesos Franck Carducci & the Fantastic Squad, al catalano-francesos ye-ye Les Rencards; als reis de l’espant rock com Mossén Bramit Morera i els Morts; la frescor art-rock del Los Yolos; les músiques urbanes de YongBoby & Vierr; a la bèstia escènica de Koko Jean and the Tonics; a la mítica banda de reggae Culs Cults i Don Cosmic amb el seu ska; la potència roquera dels argentins Capsula; el mestre de l’scratch què és Fonki Cheff o els ritmes skatalitics de les emergents i sorprenents Les Testarudes…. entre alguna que altra sorpreseta….Ahhhh, i tot farcidet de sessions de DJ de la mà de gent del mateix públic o d’altres festivals o associacions musicals del terreno. Ens encanta lo nostre públic i confiem en ell per a amenitzar los concerts!

• Aquesta 20a edició heu engegat una campanya de micro-patrocinis. Per què?, i com funciona?
  Va començar com a recurs en moments difícils ara fa uns tretze anys, però ha evolucionat cap a un híbrid entre micromecenatge, per a ajudar a finançar el cicle i una forma d’aconseguir molts d’avantatges per als nostres participants i la promoció del comerç local. O sigui, la gent posa petites quantitats de diners a canvi d’entrades, paelles col·lectives, dinars, sopars, sessions d’osteopatia, bellesa corporal, oli d’oliva, pastissos, abonament per a altres festivals, aparcaments exclusius… i de passada fem promo del cicle mentre dura la campanya…Ho fem amb la plataforma Verkami al següent enllaç https://vkm.is/jmep24
  De fet, ara per ara a una campanya de micropatrocini se li anomena “fer un Verkami”. A banda és una molt bona forma de crear xarxa. De què la gent s’ho senti seu, proper, còmode i especial.
  
• Quines expectatives teniu per aquesta edició?
  En principi que la gent continuï confiant en les JMEP per a generador d’experiències úniques i intenses i, sobretot, que faci bon temps per a poder gaudir de tots els concerts.Natros posem la qualitat. Això és un compromís i una garantia marca de la casa a què mai hem faltat.

• Personalment, com valoreu la situació cultural a les Terres de l’Ebre? Considereu que esteu prou recolzats?
  Ara per ara, hi ha un moment d’efervescència cultural contemporània a les Terres de l’Ebre. I no només aquí; jo ho ampliaria a Terres de l’Ebre i del Sénia, ja que amb els nostres veïns valencians s’han establert unes connexions molt potents a nivell tant artístic com de públics. Ara per ara hi ha més iniciatives culturals i artistes emergents que mai. En som conscients i actuem en conseqüència creant vincles entre natros sense buscar el vistiplau paternalista urbanita. No ens fa falta. Estem aconseguint representar-nos a natros mateixos amb iniciatives com Col·lectiu Cultura o Festivals Terres de l’Ebre. Sense complexos i ni històries polititzades. Autèntics com una bona paella! Recolzaments? Bé, cal dir que les administracions locals ara creuen més en el sector cultural com a factor/eina de desenvolupament i retenció de talent, però encara falta molt de camí a recórrer. I més ara, que la percepció és de recentralització de recursos, d’una forma de fer paternalista respecte a la cultura que no beneficia per a res als territoris no urbans, ja que no tenim prou pes ni representació “allà dalt a la capital”. I per això reivindiquem que les polítiques culturals es descentralitzen per a l’autonomia i la iniciativa pròpia de cultura de les TTE.
  
• Quines sensacions teniu respecte a aquesta edició?
  Que serà la MILLOR EDICIÓ DE LES JMEP DE TOTA LA SEUA HISTÒRIA. La qualitat i la transcendència de les propostes d’enguany té la capacitat de transformar el Món en alguna cosa millor. I si no és així, que els moments viscuts a les JMEP suposen que la gent sigui molt més feliç i proactiva.

Redacció- X. Ll