El passat 2 d’octubre durant les jornades organitzades pel DEMD-Terres de l’Ebre, La Sanitat a la Batalla de l’Ebre, i en les que col·laborava el COMEBE, vaig tenir la sort de conèixer al cronista local de Corbera d’Ebre, Felip Puig, el qual, havia de fer una xerrada sobre “Els soldats oblidats de Gratallops”.
La veritat és que Felip Puig és un gran narrador d’històries i és tot un plaer escoltar la seva forma especial de contar-les. Ràpidament, t’emociona introduint dins dels fets que en aquell moment està contant. En poques paraules, és un gran orador que ben aviat t’atrapa com narra les seves històries.
Tanmateix, la història que m’explica no és la “dels soldats oblidats de Gratallops” sinó la de “La del soldat alt”. El cert que aquesta història és bastant coneguda pel poble de Corbera i com la majoria de les històries de la Guerra Civil tenen el seu punt d’encant i romanticisme. Alguns cops amb final feliç i altres no tant.
Felip Puig, amb la seva emotivitat em conta com durant l’estiu del 38 una família de Tarragona envia al seu fill d’onze anys a Corbera d’Ebre, pensant que allí, a aquell poble de la Terra Alta, el seu xiquet, Manel Álvarez, estarà més segur que a la ciutat. Ningú es podria esperar que a finals del juliol d’aquest any 1938, i concretament, a partir del 25 juliol, dia de la festivitat de St. Jaume, l’epicentre de la Guerra Civil se situava a la població de la Terra Alta, Corbera d’Ebre. El que havia de ser un lloc segur, protegit i lluny de les bombes, de la nit al dia es transformà en el centre de la batalla, els bombardejos de l’aviació franquista convertint el poble de Corbera en el lloc més insegur per estar, la probabilitat de sobreviure era mínima, la barbàrie del feixisme s’expressava amb tota impunitat.
En un d’aquells bombardeigs de finals de juliol del 1938, el petit Álvarez, menjat per la por es va amagar sota unes runes a prop del dipòsit d’aigües municipal, amb tanta mala sort que una bomba va caure damunt del dipòsit, provocant un corrent d’aigua de gran intensitat arrossegant tot allò que estava al davant d’ell, un corrent que passava per l’amagatall on s’havia ficat Manel per evitar les bombes que plovien del cel. Com podeu imaginar, la força del corrent d’aigua arrossegava al petit Álvarez cap a un final no gaire esperançador.
Però aquell dia, per sort, l’àngel de la guarda estava a prop, i quan tots ens podríem imaginar que la vida de Manel anava corrent a baix cap a un final no gaire afortunat, un soldat de les Brigades Internacionals, concretament, del batalló canadenc, Mackenzie- Papineau, agafà d’un sarpat al petit xiquet salvant-li la vida, tot seguit, desapareixent sense deixar cap indicació, només dient “jo sóc canadenc”
El cert, un cop acabada la guerra, el pare de l’Álvarez va començar a buscar el soldat alt, tasca que després continuà el mateix Manel, quan es va fer gran i el seu pare abandonà la vida terrenal pel transcurs dels anys. Un repte familiar per trobar aquell soldat canadenc que un dia en mig d’un bombardeig feixista el salvà d’una mort segura i agrair-li personalment, que si encara era viu, era gràcies a ell. Un fet, que va arribar el 18 de gener de 1978, quasi quaranta anys després d’aquell dia que un brigadista que només sabia dir “jo sóc canadenc” el salvà d’una mort segura.
El soldat canadenc, membre del Batalló Mackenzie-Papineau integrat a la XV Brigada Internacional, més coneguda com l’Abraham Lincoln era Jim Higgins.
L’any 2020 sortia a la llum una biografia escrita pel mateix Jim i la seva filla anomenada “Fighting for democracy: The true Story of Jim Higgins (1907-1982)” on narra la vida d’aquell soldat alt, canadenc i idealista que lluitava contra el feixisme en terres estranyes i que un dia de juliol en un poble desconegut sota les bombes de l’horror va salvar un nen d’una mort segura. Un soldat que només sabia dir “jo soc canadenc”. Anteriorment, Manel Álvarez, concretament l’any 1980, havia escrit “El soldat alt”, en homenatge als seu àngel de la guarda.
Batiste Forcadell, director del COMEBE
