L’empresa SERCOSA vol reactivar al tram català de l’Ebre per construir tres central hidroelèctriques. Es tracta d’un projecte que ja va presentar l’empresa fa 24 anys i que ara es troba en un calaix de la Confederació HIdrogràfica de l’Ebre. L’empresa demana la implicació del territori per tirar endavant le projecte que suposaria una inversió de 15 milions d’euros, la creació de 800 llocs de treball i també l’impuls de la navegabilitat.
La redacció d’Imagina Ràdio ho hem parlat amb el delegat de SERCOSA a les Terres de l’Ebre, Joaquim Vallès:
-Explica’ns la proposta que heu presentat des de Sercosa…es tracta de tres centrals de producció elèctrica al tram final del riu el que permetria generar electricitat per a 72.000 famílies.
Estant en realització l’estudi per a solventar la manca d’una llàmina constant d’aigua a Tortosa, va aparèixer el projecte de la Generalitat de Catalunya que pretenia fer navegable el riu des de Flix fins la desembocadura i que es va intentar plasmar en un dragat de tot el tram. Fins ara mateix, aquest objectiu només s’ha pogut aconseguir molt parcialment, ja que només es pot navegar elevant la llàmina de l’aigua, no dragant. Podem posar exemples de molts rius europeus. Per aconseguir elevar aquesta llàmina d’aigua i, a la vegada produïr energia renovable, SERCOSA va presentar tres demandes concessionals, com hem dit, per Tortosa-Campredó, Benifallet i Garcia l’any 1997.
I de llavors ara, hem superat totes les actuacions administratives exigides per la Llei. Només ens falta, i no hem parat de reclamar-ho, que ens donin la concessió, que per ser centrals de més de 10MW correspon al Ministeri de Transició Ecològica la seva Resolució final. I fa 25 anys que l’estem esperant.
Però, els assuts i les centrals no estan ubicats per casualitat en aquests llocs (Tortosa-Campredó, Benifallet i Garcia) . Si es vol navegar per l’Ebre, només hi ha una fórmula, que és elevar la llàmina d’aigua per crear una altura suficient per a què puguin navegar vaixells grans i petits, mantenint sempre la mitjana del riu en 400m3 per segon. Nosaltres hem previst ubicar les centrals hidroelèctriques sobre assuts (que quedi molt clar, sobre assuts fluents que no retenen el pas de l’aigua ni de sediments, no sobre embassaments) als tres llocs mencionats perquè així facilitem la navegació fluvial des de la desembocadura fins a Flix, és a dir, tot el tram català de l’Ebre.
El criteri tècnic utilitzat es basa en mantener una llàmina uniforme del riu, al igual que en tots els rius europeus, de manera que al final del remanso que crea la barra de sortida al mar a la desembocadura juntament amb la depressió degut a trobar-se la superficie del riu a cota zero, és on es construeix l’assut regulable de Tortosa-Campredó, al final d’aquest es troba el de Xerta (ja existent), a la cola del mateix es crea el de Benifallet, i, més amunt del final d’aquest el de Garcia que acaba a l’existent d’Ascó (ja existent) i aquest al peu de l’esclosa de Flix (ja existent).
Evidentment, el manteniment de la llàmina d’aigua no només serveix per a la navegació, sinó per molts altres aspectes necessaris pel riu, com les millores ecoloògiques.
-La proposta per què no va prosperar l’any 1997?
Crec que ha de ser la suma de diferents temes. Per exemple, quan vam presentar els avantprojectes l’any 1997, al cap de poc temps va sortir la proposta del PHN i això va fer que qualsevol acció sobre el riu es mirés amb lupa, després sempre hi han eleccions de qualsevol tipus que dificulta poder tenir un diàleg tranquil sobre temes importants, etc.
També crec que és un problema que estem a Catalunya i no a l’Aragó. La CHE només li importa el que passa a Aragó. I és reàcia a atorgar concesions d’aigua a Catalunya perquè les vol guardar pels Monegros, per exemple. I això és greu perquè impossibilita el creixement d’una altra zona, però clar com què Catalunya no té competències…així anem.
-El projecte està aturat a la CHE i qui l’ha dautoritzar és el govern espanyol…
Les centrals hidroelèctriques projectades son centrals de més de 10MW cadascuna, per tant, segons la legislació espanyola són de “Interés General del Estado” i la seva concessió depèn del Ministeri de Transició Ecològica. La CHE, com organisme de conca, ha de rebre els avantprojectes, els té des de l’any 1997, i enviar un informe no vinculant al Ministeri, i és aquest que dona la concessió o no, però sempre argumentada no com ara que fa 25 anys que estan presentats els avantprojectes, s’han passat tots els tràmits administratius i no hem rebut resposta.
-Per això demaneu implicació del territori
Jo em dirigiria al territori en general. Ja he repetit que no farem els projectes en contra del territori, sinó sempre amb el territori. Tenim una oportunitat, com a ebrencs, de rebre una inversió molt important que ens pot canviar per a bé el nostre futur com a territori, en el sentit, d’obrir una via navegable, on sorgirien moltes empreses derivades, amb molts llocs de treball. I que només ho podem fer a TE, a cap lloc més Catalunya.
Però, essent important aquest fet perquè és tangible, s’ha d’explicar que des de les TE es genereran més energies renovables, fet d’enorme trascendència pel present i futur de la Terra. I ho podem fer amb la més ecològica de les energies renovables que és l’energia hidroeléctrica.
-Quins avantatges beneficis en podria traure el territori?
Primer, qüestions mediambientals. La producció d’energies renovables serà vital i necessària si volem mantener el nostre planeta. Cada dia mes gent i més països ho tenen més clar. Nosaltres podem produir energia renovable, mitjançant centrals hidroelètriques, que és una de les maneres més ecològiques d’energia renovable. Una vegada explicat el màxim, anem a altres factors mediambientals que permetran aquests projectes. Mesures ambientals com la neteja de vores del riu, eliminant totes les deixalles que tanta mala imatge donen, eliminar la major quantitat de mosca negra, etc.
I després la millora econòmica pel territori. Que es permeti navegar amb garantia pel riu aprofitant la elevació de la llàmina de l’aigua permetrà de ben segur unes inversions i uns guanys al territori. Crec recordar que la Cambra de Comerç de Tortosa va fer un estudi en què es valorava en uns 8M€ els primers anys i en augment als posteriors. I aquestes inversions aniran acompanyades d’augment de mà d’obra i de personal necessari per aquestes empreses.
Per exemple, permetrà, l’activació de la via blava. Tenim la via verda que cada cop reuneix a més persones i més negocis. I les Terres de l’Ebre és l´únic lloc a Catalunya que podem fer/practicar/generar, etc turisme fluvial. I aquest turisme fluvial encara unirà més les quatre comarques ebrenques ja que és el punt que ens agrupa. La via blava donarà grans oportunitats de negoci i generarà més relació entre les TE. Però clar, s’han de posar les bases, i aquestes com ho tenen els països europeus, són elevar la llàmina de l’aigua.
-Oposició per la construcció de 3 assuts Garcia Benifallet Tortosa… i que puga artificialitzar encara més el curs del riu Ebre i facilitar la retenció de sediments… el geòleg àlvar Arasa ho comentava
M’agradaria fer una petita reflexió. S’ha de diferenciar entre preses i assuts fluents. Les preses tenen capacitat de retenir l’aigua (cas de Mequinensa), però els assuts fluents no tenen aquesta capacitat (exemple l’assut de Xerta, fet fa molts anys, i que permet, entre d’altres, el regadiu i el creixement econòmic del Delta. També permet generar electricitat, navegar perfectament aigües amunt, etc). Els assuts fluents que plantegem no tenen, repeteixo, aquesta capacitat de retenció d’aigua ni de sediments, són, com hem dit, assuts fluents on l’aigua i els sediments circulen, no es retenen com sí és el cas de les preses. Crec que és molt important explicar i entendre bé aquests dos sistemes. Ara bé, si es vol confondre a la gent, és una altra cosa. Una altra cosa diré, posem l’exemple, de l’assut de Xerta. Podem anar quan vulguin i mirar la part posterior de l’assut a veure si hi han sediments o no hi han. No en trobarà cap. També podríem posar un altre exemple, la part amb més profundidat del riu es troba davant de l’antiga fàbrica de ciment que hi ha uns metres més amunt de l’assut de Xerta. Llavors em pregunto, si l’assut tingués aquesta capacitat de retenció de sediments, podríem trobar aquesta part amb més profundidat dalt de l’assut? És l’exemple més clar del que volem explicar. Per altra banda, quan es fa una obra gran com aquesta s’ha de ponderar els efectes positius i els negatius que pot tenir. Nosaltres estem convençuts que els positius (navegació, produïr energia renovable, llocs de treball, inversió de 125 milions d’euros, millores ecològiques al riu, com eliminació quasi total de la mosca negra, etc) són millors que els negatius (impacte visual de tenir un assut com el de Xerta). I valorant els aspectes positius contra els negatius s’ha de prendre una decisió.
-També creieu que pot afavarorir el turisme fluvial
Serà una derivada que depèn dels ajuntaments, dels governs, i d’altres empreses del sector. Però per fer una aposta decidida per la navegació i tot el que pot comportar s’han de crear les bases necessàries per a permetre aquesta navegació. I hi ha una molt clara i evident, no pots navegar si no hi ha llàmina d’aigua. Doncs, nosaltres amb la construcció dels tres assuts elevarem la llàmina d’aigua i es podrà facilitar la navegació. Oi que es pot navegar bé de la desembocadura a Amposta, o des de l’assut de Xerta fins Benifallet. Per què? Perquè hi ha una llàmina d’aigua elevada. Podríem posar exemples com els rius Mosel·la o el Roine per posar dos exemples. Per què en aquests rius es pot navegar i crear una activitat econòmica al voltant de la navegació (vaixells, ports, fires, comerços, excursions, turisme fluvial, etc, etc, etc) i els seus habitants poden viure de cara al riu i nosaltres no podem fer-ho? Proposem una solució, que és la mateixa que el rius Mosel·la o Roine (i tants d’altres, el mateix Ebre quan passa per Saragossa) que ens permetria viure de cara i amb el riu Ebre. Fa 24 anys que es podria haver fet, no s’ha fet, intentem-ho ara tots plegats per aconseguir navegar pel riu i produïr energia renovable.
Poden consultar l’informe fet per la Cambra de Comerç de Tortosa que explica molt bé cóm podria millorar l’economia ebrenca amb la navegació fluvial, però que aquesta només será possible amb els assuts.
Redacció- Xavi Llambrich
