L’any 2006, als meus 53 anys, vaig començar tres anys de formació en Teràpia Gestalt. Encara avui algunes persones em pregunten què em va motivar llavors a realitzar-la, i les meves respostes inclouen les meves inquietuds en el propi autoconeixement, en l’aprofundiment en una orientació psicoterapèutica que estimava que podia ser útil en la millora de les meves relacions amb mi mateix i amb les persones més properes, i en adonar-me que existien maneres més saludables de viure, treballar i gaudir la vida. I quan puc ho explico més detalladament fent referència a Adriana (Nana) Schnake, psiquiatra xilena, autora de tres magnífics llibres sobre l’enfocament holístic de la salut i la malaltia: “Los Diálogos del Cuerpo“, “La Voz del Síntoma“, i “Enfermedad, Síntoma y Carácter“.
Adriana Schnake és una metgessa (avui té més de 90 anys) amb una excel·lent formació en anatomia i fisiologia, una psiquiatra amb una bona formació psicoanalítica i un bon coneixement de la realitat dels pacients amb trastorns de la salut mental, una existencialista abans de ser una gran fenomenòloga, i una excel·lent psicoterapeuta gestàltica després de conèixer la Gestalt de Fritz Perls i centrar el seu camp d’actuació durant més de 45 anys en les malalties dins d’un enfocament holístic de la salut i la malaltia.
Explora les malalties com a missatges del cos que ens cal escoltar per accedir a una major qualitat de vida i a possibles canvis personals. No planteja el seu treball com una cura ni com una medicina alternativa sinó a com escoltar la veu dels símptomes i dels òrgans o sistemes malalts per ajudar a comprendre el sentit que tenen per a la vida de les persones i com el caràcter o la personalitat d’aquestes pot afavorir en un moment donat l’aparició d’una malaltia en un òrgan o sistema en particular.
El treball en grup, i individual, de la Dra. Schnake es basa en el diàleg gestàltic d’una persona amb el seu òrgan o sistema malalt per afavorir que aquesta pugui reconèixer i rescatar les característiques pròpies de l’anatomia i fisiologia de l’òrgan o sistema que li costa reconèixer i acceptar per a ella mateixa. Així si la persona arriba a integrar aquestes qualitats o característiques negades pot arribar a facilitar una millora o cura de l’òrgan tot i que la finalitat del treball és recuperar la integració de la personalitat i superar la polarització de la seva possible neurosis. El treball específic amb les polaritats és molt important en la Gestalt. La polarització implica que una persona no accepta, o nega, algunes característiques pròpies d’ella mateixa. Aquest rebuig es dóna en un organisme complet i holista on els aspectes fisiològics no estan separats dels psicològics. Aquesta contínua negació d’alguna característica pot ser un camp fèrtil perquè un òrgan que posseeixi aquesta qualitat pugui presentar l’aparició d’una malaltia.
Vaig tenir ocasió d’assistir a octubre de 2006 a Madrid a alguns dels tallers desenvolupats per la “Nana” en el nostre país i veure diversos treballs individuals realitzats en el grup on els seus coneixements, compassió, intuïció i una increïble capacitat d’escoltar van mostrar com de bé funcionaven els diàlegs amb el cos i la veu dels símptomes conduïts per una professional absolutament present, connectada, experimentada, veritablement autèntica, i irrepetible.
En els tallers, cursos i en els seus llibres hi ha multitud de treballs fets amb persones que tenien algun símptoma o malaltia. Molt acurats i dignes de ser llegits o revisats són alguns treballs amb pacients amb càncer, depressió, còlon irritable, cor, úter, varius, i diversos sistemes: locomotor, immunològic, sexual i reproductor, digestiu, excretor, endocrino, circulatori, sensorial i nerviós. Penso que aproximar-se al contingut de les seves publicacions i comprendre la seva manera singular de treballar des de la Gestalt pot ser molt útil per a professionals de la salut i per a professionals i persones que treballen per recuperar la seva integritat com a persones entenent els missatges dels símptomes i de les malalties, la capacitat autoreguladora del nostre organisme i adonar-nos que moltes vegades el missatge d’alguns símptomes i malalties es correspon amb algunes de les nostres parts més difícils d’acceptar com són l’omnisciència (ho sabem tot), l’omnipotència (ho podem tot) i l’absència de límits.
Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
