14.3 C
Amposta

El Life MigratoEbre acaba amb la rampa de peixos de Xerta a punt i els esturions alliberats desplaçats al litoral ebrenc

Un centenar de científics participen en la cloenda per compartir experiències sobre la recuperació de peixos migradors

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Després de deu anys, el projecte Life MigratoEbre, per recuperar l’esturió europeu al riu Ebre i altres espècies de peixos migradores, “culmina” amb les obres de la rampa de peixos de l’assut de Xerta-Tivenys i l’alliberament dels primers exemplars d’esturions al riu -que es va fer a final de l’any passat-. Com ha explicat Marc Ordeix, coordinador científic del projecte, els esturions alliberats s’han desplaçat al litoral marí de l’Ebre i no han tornat al riu aquesta primavera. De fet, no es preveu que ho facin fins d’aquí a uns quinze anys. Un centenar de científics especialistes en ictiologia han participat a Tortosa en la conferència final del MigratoEbre, una primera jornada d’un congrés ibèric que continuarà els pròxims dies a Vic.

La directora de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), Norma Pujol, ha destacat que “la culminació del MigratoEbre” és “un dia important per al territori” i sobretot “l’èxit” amb què es tanca el Life. L’IDECE ha sigut el soci beneficiari del projecte que va començar el 2014 i la conferència final d’aquest dimarts a Tortosa ha servit per repassar les nombroses accions dutes a terme per a la recuperació dels peixos migradors al riu, i a partir de la reintroducció de l’esturió europeu, que tornava a nedar a l’Ebre mig segle després de la seva desaparició.

Aquests dies, a l’assut de Xerta-Tivenys acaben les obres de la rampa de peixos “més gran de Catalunya”. MigratoEbre també va promoure la construcció d’una altra rampa a l’assut d’Ascó ja fa cinc anys. Al desembre es va poder fer també l’alliberament d’una cinquantena d’esturions petits, d’any i mig de vida, nascuts a França – al centre experimental de l’Institut Nacional d’Investigació d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de França (INRAE) -, i que ja habiten al litoral deltaic ebrenc.

Presa de l’assut de Xerta amb la nova rampa de peixos al costat. Foto: ACN

Creixent al mar

Com ha detallat Marc Ordeix, coordinador científic del projecte Life, els quaranta-quatre exemplars que es van alliberar a l’assut de Tivenys es preveia que anirien “ràpidament” cap a la mar, com ja havia fet l’espècie en altres estudis a Holanda i França. Una tercera part, però, es va quedar a la gola de l’Ebre, i van tornar a remuntar pel riu cap a l’àmbit de Deltebre on es van quedar uns dos mesos. La pujada del cabal del riu quan va ploure pluges i el decreixement de la temperatura de l’aigua, va fer que se’n tornessin a la mar.

Aquesta primavera no s’ha detectat el retorn al riu de cap exemplar, com podria haver succeït. “No sabem si tornaran o es quedaran al litoral marí de l’Ebre. L’objectiu és que quan tinguin 15, 16 o 17 anys tornin a entrar al riu a reproduir-se”, ha apuntat Ordeix. El coordinador científic de MigratoEbre insisteix que aquest és un projecte “de diverses generacions” i que cal esperar com a mínim dues dècades per començar a veure els fruits i tenir “grans notícies” sobre el retorn de l’esturió a l’Ebre. A França aquesta reintroducció va començar fa vint anys i comencen a tenir exemplars que entren al riu Garona, a prop de Bordeus, a reproduir-se.

Més exemplars aviat

“És una feina de formiga”, com ha apuntat Marc Ordeix, que encara no s’ha acabat perquè cal continuar portant més esturions a l’Ebre i recuperar els cabals del tram final del riu per facilitar aquesta recuperació dels peixos migradors. D’aquesta manera, “sentiran l’olor d’aigua dolça, com de terra”, que els fa remuntar del mar cap al riu. “Recuperant l’esturió, ho recuperarem tot. De fet, l’Ebre està molt millor que no estava fa uns anys”, ha defensat el coordinador de MigratoEbre.

Ordeix ha recordat que amb aquestes infraestructures tots els peixos migradors en sortiran beneficiats, també llissals, llops o barbs, i “canviarà tota l’ecologia del tram final del riu”. “Això no és una broma, és una cosa molt important per l’ecologia de tot el tram final de l’Ebre i el litoral també marí de l’Ebre”, ha remarcat.

Les previsions és que al mes d’octubre s’alliberin una cinquena d’esturions més, però falta signar el conveni amb l’estat francès i “establir els compromisos econòmics associats”. Tindran també un any i mig, però Ordeix apunta que estan mirant si més endavant es podrien fer alliberaments d’exemplars “més joves. “Això ens asseguraria més arrelament, que recordessin més de l’olor i les característiques de l’aigua de l’Ebre i, per tant, fos més fàcil que tornessin o no es despistessin”, ha assenyalat.

Congrés d’ictiòlegs Tortosa-Vic

La conferència final del MigratoEbre ha aplegat un centenar de científics i investigadors i gestors d’arreu d’Europa. Alguns explicaran les experiències en aquest àmbit i aquesta tarda visitaran les obres de la rampa de peixos a Xerta, que té una longitud de 236 metres, una amplada útil de 8 metres i un pendent de 2,7%. També podran visitar les instal·lacions de l’IRTA de la Ràpita, on hi ha quatre exemplars d’esturions europeus adults cedits pel centre experimental de l’INRAE.

La conferència del Life MigratoEbre obre el desè Congrés Ibèric d’Ictiologia, organitzat per la Societat Ibèrica d’Ictiologia (SIBIC), la UVic-UCC, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) i el projecte MigratoEbre. Amb el títol ‘Peixos per al futur’, continuarà amb sessions plenàries, científiques, presentacions i comunicacions a Vic, fins divendres. Els congressos de la SIBIC es fan cada dos anys. La novetat d’aquesta edició és que s’inclouen qüestions dels peixos d’aigua dolça i marins, i de l’aqüicultura de conservació.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -