14.3 C
Amposta

El Govern inutilitzarà el canal Xerta-Sénia a Roquetes per evitar futurs transvasaments

El Govern inutilitzarà el canal Xerta-Sénia a Roquetes, des d'on es ramificarà amb canonades cap al Montsià

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La titularitat del canal Xerta-Sénia s’ha cedit a la Generalitat i el Govern treballa en un nou disseny perquè l’actual infraestructura de formigó quedi inutilitzada a Roquetes (Baix Ebre). A Xerta i Aldover es podrà regar l’estiu del 2023, i a final d’any es licitaran les fases 2 i 3 a la vegada que es presentarà el projecte per desenvolupar noves fases “sense allargar el canal”, ramificant la xarxa des de Roquetes cap al Montsià, amb canonades i basses de regadiu. Com ha apuntat Albert Salvadó, delegat del Govern a l’Ebre, es vol “blindar” el canal perquè no pugui servir mai per fer transvasaments de l’Ebre cap al sud. “Ens dona tranquil·litat i es consolida com el canal Xerta-Roquetes, per regar només les Terres de l’Ebre”, ha explicat.

Com ha detallat Jesús Gómez, director dels serveis territorials d’Acció Climàtica a l’Ebre, el Departament està treballant per fer arribar l’aigua de rec amb canonades, basses, una xarxa de distribució fins als camps i estacions de bombament on sigui necessari. Aquest serà el sistema de la quarta fase del canal en endavant, i des de Roquetes cap al Montsià (on la taca de regadiu suposa el 80% de la superfície prevista). A Roquetes, després de les tres primeres fases, és on es deixaran d’executar obres al canal de formigó (perquè el canal utilitza el traçat però no l’antiga estructura del Xerta-Sénia).

El projecte per engegar la xarxa de regadiu té un pressupost inicial de la Generalitat de 50 milions d’euros i la primera fase estarà llesta l’estiu del 2023. “Anem retardats – esperaven tenir-ho en 3 mesos i ha costat 6- perquè en arrencar, s’ha de fer una transferència des de la Generalitat a la Comunitat de Regants per la cessió d’infraestructures. És una part complicada, però que només és necessària a l’inici”, ha detallat. El regadiu arribarà a més de 16.000 hectàrees, com estava previst. “Només canvia la manera com fem arribar l’aigua, no afecta ni els volums ni les superfícies de rec”, ha insistit Gómez.

Fibra i electricitat

La Comunitat de Regants vol impulsar també un projecte per cobrir el canal –i fins i tot les basses de regadiu– amb plaques fotovoltaiques per abaratir el consum energètic de la infraestructura, així com desplegar-hi una xarxa de fibra òtica per portar tecnologia “de regadiu intel·ligent” a les finques que ho sol·licitin.

L’Ebre, pol estratègic de l’energia blava al Mediterrani occidental

El director ebrenc d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural també ha destacat l’increment de les ajudes que tindran les empreses ebrenques per desplegar projectes d’economia blava. Dels 5 milions d’euros que es van rebre l’any passat al territori, enguany s’ha passat a 14 milions d’euros -2,6 des del Grup d’Acció Local de Pesca (GALP Mar de l’Ebre) i 11 dels fons europeus–. Els recursos finançaran 85 projectes.

“Hi ha una clara tendència de dinamisme empresarial vinculat a l’economia del mar i són projectes d’economia productiva, que generen riquesa i llocs de treball”, ha remarcat. Gómez ha insistit en el creixement de l’economia blava a les Terres de l’Ebre, que l’any passat ja representava el 30% de tot Catalunya. “Generant capacitat i amb la voluntat que vagi a més, es treballa i es dona capacitat inversora a les empreses perquè les Terres de l’Ebre esdevinguin el pol estratègic de l’economia blava de la Mediterrània occidental”, ha defensat.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -