La consellera de Justícia, Ester Capella, ha demanat per carta al Govern que desbloquegi el procés per a retirar el monument franquista del riu Ebre a Tortosa (Tarragona), que està encallat a l’espera d’un informe de la Confederació Hidrogràfica, malgrat que una llei de 2007 empara l’eliminació.
En una carta enviada a la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, a la qual ha tingut accés Efe, la consellera, d’ERC, recorda que el monòlit, el major vestigi monumental de la dictadura a Catalunya, degué ser retirat fa anys, arran de la llei que va impulsar en 2007 el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que obliga a eliminar els símbols franquistes.
Davant l’incompliment de l’obligació de l’Estat”, afegeix la carta, la Generalitat s’ha compromès a treure el monòlit del riu, un procés que exigeix la seva descatalogació, per al que són preceptius els informes dels departaments de Justícia i de Cultura i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica.
L’Ajuntament de Tortosa va impulsar el mes de febrer passat els tràmits per a retirar el monòlit de l’Ebre: les conselleries de Justícia i Cultura van enviar els seus informes immediatament, però la CHE, propietària de la pilastra que sosté el monument i a la qual correspon l’accés al llit del riu, no ha donat de moment cap resposta.
El monument, de 45 metres i que s’aixeca enmig de l’Ebre sobre les restes d’un pont que les milícies republicanes van volar en 1938, està format per dues estructures de ferro de forma piramidal, una d’elles coronada amb un soldat que enarbora una estrella a les mans, i una altra per una àguila.
Amb la democràcia, l’Ajuntament de Tortosa va anar retirant alguns dels elements més obertament franquistes del monument, com la inscripció d’un “Víctor” -escudo de Franco- que l’àguila portava en les arpes, encara que encara persisteix una placa amb la llegenda “Als combatents que van trobar glòria en la batalla de l’Ebre”.
Les iniciatives per a eliminar el monòlit divideixen des de fa anys a la població de Tortosa, on el monument ha format part durant dècades del paisatge de l’Ebre des de totes dues ribes del municipi: en 2016, en un referèndum impulsat pel Parlament, el 68% dels veïns es va mostrar partidari de mantenir-ho, reinterpretant-ho.
Capella aprofita en la seva carta per a aplaudir la Llei de Memòria Democràtica impulsada pel Govern, però li recorda que la Generalitat “porta avantatge” en la matèria, perquè fa 17 anys que va emprendre polítiques de memòria històrica que li han portat a censar a 6.000 desapareguts en la Guerra Civil, a obrir 31 fosses amb restes de 314 víctimes de la contesa i a aprovar una llei per a anul·lar els judicis polítics de la dictadura.
A més, la consellera demana al Govern el “coratge necessari” per a, com va fer Alemanya en 1960, incloure com a delictes en el Codi Penal l’enaltiment de la dictadura i la humiliació de les víctimes. “L’auge del totalitarisme i la dignitat de les víctimes mereixen una resposta ferma i contundent per part de l’Estat”, afegeix.
“La nova llei espanyola de memòria democràtica, encara que arriba tard i queda curta, és un pas davant. En qualsevol cas, els governs fan un mal servei a la reputació de la política quan, per acció o omissió, són incapaces d’aplicar les lleis que aproven”, remarca la consellera.
Font: La Vanguardia
