El Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) Mar de l’Ebre ha presentat a Deltebre la seva nova campanya “Si és de llotja, és boníssim”, una iniciativa que té com a objectiu fomentar el consum de peix i marisc fresc i de proximitat procedent de les llotges de les Terres de l’Ebre i que compta amb el finançament del Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura i la Generalitat de Catalunya. Aquesta campanya vol posar en valor la qualitat excepcional dels productes pesquers del territori i destacar el paper fonamental de les llotges en la sostenibilitat econòmica i social del sector pesquer ebrenc.
L’acte, celebrat al restaurant de la Confraria de Pescadors Sant Joan de Deltebre ha comptat amb la presència del director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Toni Espanya, i del president del GALP Mar de l’Ebre, Eusebio Rosales, juntament amb representants del sector pesquer.
Durant la presentació de la campanya, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Toni Espanya, ha subratllat: «El sector pesquer és una peça clau en la sostenibilitat del nostre territori. Aquesta campanya posa de manifest la necessitat de
consumir productes de proximitat, un gest que no només beneficia els pescadors i les seves famílies, sinó que contribueix a la protecció del medi ambient marí.» Per la seva banda, el president del GALP Mar de l’Ebre, Eusebio Rosales, ha destacat: «Les llotges de les Terres de l’Ebre són un reflex de la tradició i el treball constant dels nostres pescadors. Amb aquesta campanya volem posar en valor aquesta feina i fer arribar als consumidors el missatge que apostar pel peix de llotja és apostar per la qualitat i la sostenibilitat.»
Objectius de la campanya
• Promocionar el peix i marisc de llotja: destacar-ne el sabor, la frescor i la qualitat.
• Fomentar el consum de proximitat: connectar els consumidors amb els productes de
la terra i mar.
• Conscienciar sobre la sostenibilitat: subratllar la importància de donar suport als
pescadors locals i al seu model de pesca responsable.
Accions previstes en la campanya
Per tal d’arribar a un públic ampli i divers, la campanya inclou:
• L’edició i difusió d’un espot televisiu que posarà en valor els beneficis de consumir
peix i marisc de llotja.
• Publicitat per ràdio amb missatges clars i directes que reforcen la importància del
consum de proximitat.
• Accions a les xarxes socials per connectar amb consumidors joves i promoure un
estil de vida responsable i saludable.
• Difusió a les peixateries dels set municipis pesquers de la Mar de l’Ebre, amb
material promocional per conscienciar els clients sobre la campanya i la qualitat
dels productes locals.
Front comú de pescadors i govern per frenar la proposta de limitar l’activitat d’arrossegament a 28 dies anuals
Les confraries de pescadors i el Govern faran front comú davant la proposta de la Comissió Europea de limitar a un màxim de 28 dies anuals l’activitat d’arrossegament. Consideren que, de prosperar, suposaria de facto una sentència de mort per a aquesta pesca, amb uns 200 vaixells en actiu a Catalunya que aporten el 60% de la facturació del conjunt de les confraries. La qüestió estarà sobre la taula de la reunió comunitària dels ministres del ram els pròxims dies 10 i 11. Tant el sector com el Departament d’Agricultura confien que el nou comissari de pesca, el xipriota Costas Kadis, sigui més sensible a les demandes dels països mediterranis i permeti una moratòria per redefinir el metodologia de càlcul de l’estat dels estocs de peix.
Des de 2020, i en el marc de l’aplicació del Pla Plurianual de Pesca al Mediterrani, el sector de l’arrossegament ha reduït ja un 40% els dies d’activitat pesquera. Però una de les últimes propostes del comissari de pesca sortint, el lituà Virginijus Sinkevičius, passaria pràcticament per liquidar la seva continuïtat. Els vaixells de més de 18 metres d’eslora podrien feinejar 28 dies, 26 els d’entre 12 i 18 o només 20 els de 12 metres.
«És inviable», ha exclamat Eusebi Rosales, president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita i de la Federació Territorial de Confraries de Tarragona. «Cap empresa del món que amb 28 dies a l’any pugui treballar», ha subratllat, que qualifica la mesura d’«aberració» i l’atribueix, en bona mesura, al desconeixement del sector mediterrani que tenia l’excomissari i la tecnoburocràcia europea.
El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Toni Espanya, coincideix plenament amb el plantejament de les confraries. Més encara, recorda que tant el Ministeri d’Agricultura com els governs francès i italià aposten per una moratòria del pla que permeti avaluar la metodologia utilitzada per l’executiu comunitari a l’hora de calcular els estocs reals de peix que hauria estat utilitzada com a base per fonamentar la retallada a l’arrossegament.
Segons ha concretat Espanya, en el cas català, les dades recollides per Icatmar -organisme de recerca del món pesquer-, que utilitza la mateixa metodologia que les autoritats nord-americanes i canadenques, conclou que espècies de referència com la gamba roja o el moll es troben per sobre del llindar de sostenibilitat pesquera, si bé altres com el lluç o l’escamarlà presenten xifres no tan folgades. El càlcul comunitari, per contra, presentaria una «discrepància important», amb xifres per sota del que resultaria acceptable en termes de sostenibilitat d’aquestes espècies.
«Davant del dubte científic, el més raonable és parar el 2025, demanar una moratòria i que el nou comissari, que pren possessió avui -aquest dilluns-, atengui les demandes dels estats membres del Mediterrani occidental, les comunitats autònomes i tota la flota pesquera perquè 2025 sigui de revisió d’aquesta metodologia i de coneixement de la realitat socioeconòmica del Mediterrani», ha remarcat.
El director general d’Afers Marítims lamenta que es prioritzi l’eix ambiental de la Política Pesquera Comuna per davant dels altres dos, el social i l’econòmic. «No pot ser que es prengui una decisió d’aquest tipus atenent l’eix ambiental s’ha d’entendre la importància socioeconòmica de les comunitats pesqueres locals, en molts municipis són la primera empresa en llocs de treball, directes i indirectes, i això no es pot obviar», ha raonat Espanya, qui té previst en breu reunir-se amb els seus homòlegs valencià i balear per abordar estratègies comuns en aquesta línia.
La Generalitat i el sector pesquer calculen que la flota d’arrossegament ha perdut pràcticament la meitat de les embarcacions durant els últims 20 anys. Actualment, a Catalunya són unes 200 de les 600 en total, si bé aporten el 60% de la facturació de les llotges.
Redacció i ACN