14.3 C
Amposta

El DNI del compostatge

No ha estat encertada la localització on anirà la planta de compostatge de Santa Bàrbara, a sobre d'un dels aqüífers més important de Catalunya, la Plana de la Galera

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Un equip d’investigadors científics de la Universitat d’Almeria ha definit i separat un conjunt de microorganismes que desfan els residus per convertir-los en adob. Aquest treball ha estat publicat a la prestigiosa revista Bioresource Technology i està basat en l’estudi de 15 processos de compostatge en l’àmbit industrial tenint en compte les matèries primeres originals. El material que es converteix en compost és molt variable i inclou restes vegetals, yodus de la depuració d’aigües residuals i altres residus orgànics procedents de la indústria agroalimentària o ramadera. Aquests avenços en metagenòmica per tenir l’ADN dels microorganismes de qualsevol comunitat permeten fer una predicció de la qualitat de l’adob, essent per a cada procés dels molts que hi ha, tipus de microbis exclusius per a cada un. La manca d’igualtat en els processos de compostatge a escala industrial i les investigacions realitzades pels científics constaten que el producte final compleix amb els estàndards que es requereixen per a un bon compost o abono.

Aquests dies, la ciutadania de la comarca del Montsià està en peu de guerra per la instal·lació a Santa Bàrbara d’una planta de compostatge que processaria més de 25 mil tones a l’any de dejeccions procedents d’instal·lacions associades a Padesa i Granges El Pilar; podent arribar a assumir aquesta planta més de 100 mil tones. Un grup de ciutadans de la comarca està en contra aquesta planta per les raons de risc de filtracions als aqüífers que estan sota la planta que afectaria els pous comunals i municipals, per l’impacte a les papil·les olfactives amb la pudor durant el procés, les mosques que van associades, la pèrdua del valor de les finques o per l’impacte paisatgístic.

Estem en una època en què el ciutadà vol el protagonisme que li correspon en la presa de decisions del seu municipi o comarca, llocs geogràfics als quals hi fan vida, i per tant, qualsevol projecte sigui la planta de compostatge o els generadors eòlics d’altres activitats són mirades amb molta cura i més quan poden afectar la seva qualitat de vida.

No ha estat encertada la localització on anirà la planta a la Plana de la Galera amb una extensió de gairebé 360 km quadrats, amb un aqüífer dels més importants de Catalunya, per això la desconfiança al projecte, que anirà situat al damunt per part de la ciutadania, fent bo el refrany de “pensa malament i encertaràs”, perquè no hi ha una garantia que no es produeixin filtracions en el procés industrial o que no hi hagi molta pudor a l’ambient que pugui resultar negatiu pel turisme i per la comarca. Cal dir, però, que està bé que la gent es mobilitzi, però ens deixem quelcom al calaix; la indústria més nociva pel Montsià, Baix Ebre, Terra Alta o la Ribera d’Ebre segueix essent la nuclear. L’impacte és mortal, no hi ha terme mitjà i les comarques que he esmentat estan en el cinturó de risc si es produeix un succés, tant a Ascó com a Vandellòs. Per aquesta raó hauríem de lluitar tant com fem amb la planta de compostatge al Montsià i seguir les mobilitzacions perquè tanquin totes les centrals i facin la conversió; és un pla de vida futur per a tots. Pensem-hi

Joan Cunill, enginyer mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -