14.3 C
Amposta

El desordre que deixarem

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Al final de la segona guerra mundial, el món estava confús, dividit en blocs i amb el denominat “tercer món” fora de joc. Un món on cada estat-país tenia les seves pròpies regles. Compartien, però definicions i valors que permetien celebrar un judici com el de Nuremberg i al temps crear l’ONU per tal de conviure en un equilibri imperfecte denominat guerra freda. Semblava que els lideratges estaven clars i que eren duradors, els enfrontaments es produïen fora del “món desenvolupat” als límits de “la civilització” lluny d’occident. Hi havia cinisme i ordre. Va caure el mur de Berlín i algú va decretar la fi de la història. Victòria incontestable del capitalisme, que va durar “lo que duran dos peces de hielo en un whisky on de rocks”.

El món gira sense que ningú l’impulsi. Noves formes de producció, noves relacions comercials han anat definint una nova realitat on la informació i el coneixement desborden les fronteres, els poders ja no son patrimoni exclusiu dels Estats, nous actors i corporacions han entrat en escena. Ja fa temps que un fantasma recorre el món…es denomina globalització. El món gira però no de forma lineal.

Els canvis generats per la crisi del capitalisme i la irrupció de les “noves” “tecnologies” actuen com a “acceleradors de partícules” provocant múltiples conflictes en un temps distorsionat per la velocitat de la llum i del canvi. Com una teoria de la relativitat social. La distopia no és el futur, és avui. No estem en un “moment” de canvi, estem en un canvi d’era que qüestiona totes les certeses no només polítiques, també culturals i ètiques.

Els Estats, desbordats per la velocitat i magnitud dels canvis no tenen resposta per als problemes. No tenen resposta per a les conseqüències del canvi climàtic, ni per la pandèmia, ni pel fenomen digital. El desordre econòmic desborda les fronteres dels estats i d’unions d’Estats. Empreses tecnològiques, xarxes socials tenen més influencia que estats, cultura i fins i tot religions.

El desprestigi del món polític com a gestors de realitat és un fet. La política no aturarà ni el canvi climàtic, ni la pandèmia, ni la injusta distribució de la riquesa. La política no té respostes ni les pot tenir. El desprestigi del món polític- ideològic com a generador d’esperances és definitiu. A la Història la gent els ciutadans, posaven les seves esperances en un futur millor i més justs. Fa temps que els partits o sindicats han deixat de ser promotors de canvis, els vells partits socialistes o comunistes no representen cap esperança. Ben al contrari són sinònim de dimissió en la defensa de la gent, sinònim de precarietat. No hi ha esperança en la política.

Els vells valors i amb ells els conceptes d’estabilitat i seguretat no cotitzen en el mercat de les idees. L’Església no té prestigi moral ni ètic per donar exemple de res. El vell humanisme – cristià occidental està en perill, ningú confia en el seu lideratge.

Ens han desvirgat la intimitat i ens han robat els referents. Amb aquest escenari inaugurem una nova era on els nous coneixements, les noves tecnologies obren escenaris immensos, on sinó tot, quasi tot serà possible. Les possibilitats d’empoderament de la gent són un fet. Les possibilitats de control absolut de la ciutadania un perill real.

Noves formes i propostes d’organització social per tal de tenir en les mans de la ciutadania les decisions i conseqüències del canvi fan acte de presència. El vell somni de l’home de controlar el seu destí, un somni de llibertat i justícia conviu amb la possibilitat d’un control absolut. Som quasi xarxa, quasi cíborgs. Projectes de robot que aspiren a la llibertat (sic).

Les respostes dels governs, lobbys i corporacions als problemes són parcials, individuals, ineficaces. Generen desigualats, injustícia, pobresa i precarietat. El que necessiten i fan els Trumps, els Aznars, Abascals i tots els poders del món és manipular el dolor, el descontentament social, el desconcert i les pors per intentar controlar les conseqüències i a la gent. América Fritz: primer els estats, les corporacions, les monarquies, els poders… després la gent. La vella lluita entre la llibertat de ser humans lliures contra el control que ens transformarà en cíborgs –robots és inevitable.

Una lluita sense vells referents on es hauran de reformular valors i objectius, demagògies i certeses. Com ja estem veient i podem intuir, la lluita serà llarga i confusa. Als EUA i aquí.

Inaugurem una nova era, el nou ordre futur… és el desordre. De moment.

Francesc Sancho i Serena,

Metge jubilat, exdelegat del Govern a l’Ebre i exdiputat al Parlament

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -