La Fiscalia del ‘cas Efial’ ha retirat les acusacions a nou dels quinze processats en el judici que es du a terme a l’Audiència Nacional i ha rebaixat a vuit mesos la petició de presó per a Antoni Martos, president d’Efial i un dels principals acusats. Li aplica dues circumstàncies atenuants, dilacions indegudes i confessió. Martos va intentar un acord de conformitat amb el Ministeri Públic abans del judici, i es va limitar a reconèixer els fets en la seva declaració. Les acusacions particulars dels Ajuntaments de Tortosa i l’Ametlla de Mar han retret aquesta atenuació de la petició de condemna perquè el responsable de la consultora ha admès els delictes, però no accepta la responsabilitat civil per retornar els diners.
La Fiscalia ha modificat les seves conclusions respecte d’Antoni Martos i li aplica dues circumstàncies atenuants, dilacions indegudes com a molt qualificades i confessió. Martos, com també van fer quatre dels acusats, va signar un acord de conformitat amb el Ministeri Fiscal abans de l’inici del judici de l’Audiència Nacional, però les acusacions particulars dels consistoris de Tortosa i l’Ametlla de Mar no la van subscriure perquè demanava no assumir la responsabilitat civil i les compensacions econòmiques pels delictes que admet.
Per dilacions i confessió, la fiscal ha sol·licitat una reducció de les penes al president d’Efial en dos graus i les rebaixa de tres anys de presó a vuit mesos, i a tres d’inhabilitació especial pel delicte de frau continuat en la contractació pública, així com tres anys i sis mesos d’inhabilitació per prevaricació administrativa continuada.
Les acusacions particulars rebutgen el benefici penal a Martos:
L’acusació particular que representa a l’Ajuntament de Tortosa ha retret els criteris del Ministeri Fiscal i ha considerat que el reconeixement dels fets és prova de càrrec però no un motiu «automàtic» per rebaixar la pena. El lletrat ha demanat mantenir la imputació per malversació contra Antonio Martos, així com determinades pretensions contra altres acusats, amb modificacions en els fets i en la responsabilitat civil.
En les conclusions definitives, el lletrat ha sol·licitat una responsabilitat civil d’1.656.000 euros i ha sostingut que el president d’Efial va obtenir contractes amb les societats municipals GUMTSA i Tortosasport per obtenir beneficis econòmics amb procediment de contractació il·legal i vulnerant «conscientment» les normes de contractació. L’acusació ha recordat que la llavors presidenta de GUMTSA, Meritxell Roigé, va admetre, com a testimoni, que el contracte de 2008 amb Efial suposava un canvi de proveïdor, i ha qüestionat que es fes sense publicitat ni lliure competència.
L’advocat ha recordat que l’acusació va comparèixer amb la instrucció tancada i que això ha limitat poder acusar a altres persones sobre les quals considera que hi ha proves de la seva implicació. L’advocat ha assegurat que ha hagut d’afrontar «una situació difícil i agria«, «amb la sensació que algú que hauria d’estar» en el judici, «no hi era«.
També el lletrat de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha valorat que la conformitat d’Antoni Martos és un element que pot reforçar les proves contra la resta d’acusats, però no un motiu per rebaixar «automàticament» la seva responsabilitat. L’advocat de l’acusació particular ha demanat que es condemni Andreu Martí, Antoni Martos i Ramon Cardús a assumir les responsabilitats civils i les costes judicials, inclosa la reclamació de 4.082.000 euros del consistori que inclou els més de 2 milions d’euros abonats a Efial, 44.500 euros en presumptes lloguers ficticis i imports relacionats amb pagaments i comissions vinculats a les obres públiques.
Pel que fa a les responsabilitats individuals d’Andreu Martí, exalcalde i president de Cala Gestió, se li atribueixen presumptes suborns, malversació i frau en la contractació pública. L’Ajuntament considera que els ingressos detectats a Andorra, els pagaments justificats falsament com a lloguers i les presumptes comissions per adjudicacions d’obres formaven part de la trama.
Des d’aquesta acusació particular, a Antoni Martos se li atribueix haver controlat la gestió de Cala Gestió i haver facilitat les adjudicacions irregulars. A Ramon Cardús, administrador de Deep Blue Business, se li atribueix haver canalitzat presumptes pagaments de comissions vinculats a les adjudicacions públiques.
La descripció de la trama:
En la lectura de les conclusions, el Ministeri Fiscal sosté que els fets investigats no constitueixen simples irregularitats administratives, sinó conductes penalment reprovables que haurien perjudicat l’administració pública i la confiança ciutadana amb dos delictes continuats, prevaricació administrativa i frau en la contractació pública, sense perjudici d’altres com el blanqueig de capitals i els relacionats amb presumptes comissions per adjudicacions d’obres públiques.
La fiscal ha situat Efial i Antoni Martos com el «nexe comú» entre els diferents ajuntaments implicats. Ha considerat provat que es creaven empreses públiques empresarials locals (EPEL) o se n’ampliaven les competències, especialment en matèria urbanística, per externalitzar serveis municipals i facilitar adjudicacions irregulars. La fiscal ha recordat que crear aquestes entitats o externalitzar serveis no és delictiu, però sí utilitzar-les per a «afavorir interessos particulars, eludir controls i adjudicar contractes públics de manera il·lícita«, com va fer Efial entre 2008 i 2015, amb ajuntaments com l’Ametlla de Mar, Ascó, Tortosa, Torredembarra o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. El Ministeri Fiscal ha decidit suprimir els fets jutjats relacionats amb Llinars del Vallès i Masquefa.
Per a la fiscal, la incompatibilitat i la irregularitat que Martos fos gerent d’aquestes societats municipals i propietari d’Efial també ha quedat provat, i considera «especialment greu» que la seva contractació es fes mitjançant adjudicacions directes, procediments negociats sense publicitat, fraccionaments contractuals, modificacions dels plecs i pròrrogues injustificades, vulnerant els principis de publicitat, transparència, igualtat i lliure concurrència.
La tesi de l’acusació fiscal ha assenyalat possibles irregularitats continuades en la contractació pública, sustentades en informes pericials i d’organismes com l’Agència Tributària i l’Oficina Antifrau, que van alertar de factures insuficientment justificades, manca de documentació, possibles sobrecostos i procediments inadequats, malgrat les advertències de secretaris, interventors i altres tècnics. També atribueix responsabilitats a assessors jurídics i responsables municipals que haurien contribuït a mantenir aquestes pràctiques.
Pel que fa a Andreu Martí, la Fiscalia no considera justificades les despeses ni prop d’1,38 milions d’euros localitzats en comptes d’Andorra en relació amb els seus ingressos coneguts. La fiscal ha apuntat a possibles indicis de blanqueig de capitals mitjançant societats interposades i moviments bancaris destinats a ocultar-ne l’origen. Així mateix, sosté que els pagaments de Deep Blue Business podrien correspondre a comissions vinculades a l’adjudicació d’obres públiques, i no a serveis comercials reals.
Les defenses de Xifrà, Massagué i Cardús:
La defensa de Ramon Cardús, administrador de Deep Blue Business, ha demanat també que se li apliqui l’atenuant de dilacions indegudes per aconseguir una reducció de la pena si se’ls condemna, així com reduir la multa diària, al·legant que el seu representat no disposa de recursos econòmics suficients. El lletrat de Cardús ha dit que no hi ha prou proves per demostrar que oferís o lliurés suborns a l’alcalde de l’Ametlla de Mar i ha argumentat que les factures responien a serveis comercials reals. També ha justificat que les anotacions comptables no són proves concloents. A més, ha demanat que es declari prescrit el delicte i rebutja la responsabilitat civil reclamada per l’Ajuntament, perquè considera que no s’ha demostrat cap perjudici econòmic ni una relació causal entre la seva activitat comercial i els presumptes suborns.
També la defensa de l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, ha assegurat que no hi ha prou proves per demostrar que cometés prevaricació o frau i que no s’ha acreditat ni una actuació arbitrària, ni un acord per defraudar l’administració, ni la intenció delictiva (dolo) exigida per la llei. El lletrat també ha qüestionat la credibilitat de l’exsecretari municipal a qui atribueix una enemistat personal amb el batlle que l’invalidaria com a testimoni i que posa en dubte la imparcialitat dels seus informes.
Pel que fa a les factures i als contractes investigats, la defensa de Massagué ha argumentat que les possibles irregularitats detectades serien administratives i no necessàriament penals. Destaca que només hi havia objeccions en 2 de les 34 factures i que la interventora no va poder determinar si s’havien vulnerat les normes de contractació perquè no disposava de tota la documentació necessària. A més, s’ha defensat que els serveis d’Efial responien a necessitats reals de l’Ajuntament i que l’empresa va contribuir a recuperar uns 2,285 milions d’euros d’IVA. Finalment, ha recordat que Massagué va intentar impulsar una licitació pública dels serveis, però que l’exsecretari la va bloquejar i que l’alcalde va acatar aquesta decisió.
Finalment, la defensa de l’advocat Xavier Xifrà n’ha demanat l’absolució, ja que no s’han acreditat quins «informes presumptament il·legals» va fer ni com hauria participat en cap delicte. El lletrat ha rebutjat que el correu citat en la vista suposi cap conducta delictiva i ha insistit en el fet que Xifrà no formava part de l’EPEL Cala Gestió ni va intervenir en determinades adjudicacions. A més de l’absolució, s’ha demanat al tribunal que es tinguin en compte les dilacions del procediment, de tretze anys, i els perjudicis personals i professionals que li ha causat.
Nou acusacions retirades:
La Fiscalia ha retirat les acusacions a nou dels quinze processats en el ‘cas Efial’ perquè ha considerat que no hi ha prou indicis per sostenir la seva responsabilitat penal. En concret, ha defensat que Daniel Martín havia treballat només quatre mesos a Masquefa Impulsa i no s’ha acreditat que es tanqués cap contracte en aquest període. Respecte a Roger Rocamora i Carles Puigdoménech ha considerat «raonables» les explicacions sobre la relació entre les seves societats i Efial, així com que no s’ha acreditat l’existència d’un pacte col·lusori.
Pel que fa a Xavier Térmens i Antonio Carné, el Ministeri Fiscal ha retirat els fets relacionats amb l’Ajuntament de Llinars del Vallès i considera que «no hi ha cap funcionari amb capacitat de decisió acusat en relació amb aquests fets«. Finalment, tampoc considera que hi hagi indicis per acusar Jordi Santamaría i Maria Neus Puig, Ramon Cuadrado o Maria Dolores Martínez, l’esposa de l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí.
Absolts en la sentència:
El tribunal ha confirmat a aquests investigats que seran absolts per manca d’acusació, però donat que el judici ja ha arribat a aquesta fase, l’absolució s’haurà de formalitzar mitjançant una sentència, i no mitjançant un sobreseïment. Les defenses de les persones contra les quals s’ha retirat l’acusació han demanat una sentència absolutòria. El judici continuarà el pròxim dijous a l’Audiència Nacional, previsiblement per celebrar la darrera jornada en què es donarà vist per sentència.
ACN