14.3 C
Amposta

Efectes negatius pel medi ambient

No es poden cremar ni restolls ni podes vegetals al camp com s'havia fet fins ara, la penalització d'aquests actes son l'exclusió dels ajuts comunitaris, al nostre territori majoritàriament la DUN

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La Comissió Europea mitjançant el reglament de l’article 111 ha realitzat una reforma de La política agrària comuna (PAC), estableix una sèrie de requisits per cuidar el Medi Ambient i d’obligat compliment pels agricultors, entre aquests requisits diu de manera clara que no es poden cremar els rostolls ni les restes de poda vegetal que es fa després de la collita del fruit, per poder anar cobrant els ajuts comunitaris com la DUN, perquè es considera un incompliment de la condicionalitat, hi encara que l’agricultor no sigui al camp o parcel·la, però hagi efectuat una crema si la veuen també el poden penalitzar. Només es pot cremar amb autorització expressa per causes fitosanitàries.

La Comissió Europea inclou aquesta prohibició amb penalitzacions perquè fins ara no s’està complint, s’ha anat cremant poda vegetal i rostolls que aquesta la relaciona directament amb els incendis forestals i aquestes mesures son per acabar-los. Volen que els agricultors triturin per mitjans mecànics la poda i l’escampin pel sol del camp fent una capa o mantell per guardar la humitat fent-lo més productiu. No crema els rostolls i la poda vegetal suposa un augment de la biodiversitat que permet que la fauna cinegètica ara amenaçada es recuperi, es pot reciclar la palla dels rostolls com abono natural per la terra o menjar pels animals, l’eliminació d’una bona part dels incendis forestals de les zones agrícoles que estan envoltades de boscos, la reducció de grans quantitats d’agrotòxics que s’escampen al camp contaminant les aigües soterrades, finalment si aquests rostolls s’enterren proporcionant humus que donen suport a les collites fent que siguin més abundants.

La UE no vol sentir a parlar d’aquesta pràctica que està regulada en l’àmbit estatal i autonòmic donant els permisos corresponents, les restes es cremen després de ser tallades provocant perjudicis al medi ambient, canvis importants en el desenvolupament de la vida dels nostres camps, perjudicant l’atmosfera. L’impacta d’aquesta acció sobre el sòl fèrtil, és la desertització, la contaminació d’aigües tant superficials com soterrades, les emissions de diòxid de carbó i el risc d’incendis son algunes conseqüències d’aquesta pràctica. Les diferencies més rellevants en terrenys que es fa la crema i els que no es fa, els primers tenen una elevada temperatura durant l’acció i el segon la diferencia orgànica d’ambdós. Aquesta diferència de contingut de matèria orgànica, fa que el sol cremat retingui menys aigua i estigui poc airejat, cosa que no es produeix amb la poda triturada i escampada al camp.

La nova PAC es posarà en marxa a partir del gener del 2023 i serà d’obligat compliment, però la pregunta i els dubtes dels petits agricultors son dues, qui pagarà la desbrossadora per triturar els rostolls i les podes si no tenim a prop una planta de compostatge, perquè la realitat és que d’aquestes plantes n’hi ha poques al territori. La resposta la tenim en la mateixa PAC, vol ajudar als petits agricultors perquè puguin viure de la seva feina, cosa complicada ara com ara, volen que la seva feina sigui respectuosa amb el medi ambient i a tal efecte posaran a disposició dels petits agricultors ajuts per la compra d’eines per innovació que s’hauran de tramitar a l’oficina d’acció climàtica del nostre territori, per tant, aquests hauran d’estar atents i posar-se a treballar, el gener està a la cantonada. Pensem-hi.

Joan Cunill, tècnic superior mediambiental 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -