Dos CAP catalans han iniciat la fase clínica d’un estudi europeu per reduir la càrrega associada a les extraccions de sang convencionals, especialment en poblacions que requereixen controls freqüents o que presenten dificultats d’accés als centres sanitaris. La microextracció sanguínia permet obtenir volums reduïts de sang de manera menys invasiva, amb la possibilitat d’implementar-lo en entorns més flexibles, fins i tot fora de l’hospital o el CAP en determinades condicions. Alhora, el projecte busca assegurar que aquestes noves tecnologies mantinguin els estàndards de qualitat analítica necessaris per a la presa de decisions clíniques.
Aquesta aproximació obre la porta a nous models de seguiment clínic més centrats en el pacient, amb potencial per millorar l’adherència als controls mèdics, reduir desplaçaments innecessaris i optimitzar recursos assistencials.
El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) i l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) dirigeixen aquesta fase de l’estudi Project-COMFORT. Es tracta d’una iniciativa internacional que té com a objectiu transformar els models actuals de recollida de sang mitjançant tecnologies innovadores de microextracció sanguínia.
Els primers participants ja han estat inclosos als Centres d’Atenció Primària (CAP) Roquetes, a les Terres de l’Ebre, i Sant Martí de Provençals, a Barcelona, ambdós de l’ICS, un pas que consolida l’inici de l’activitat assistencial vinculada al projecte a Catalunya. En el cas de Vall d’Hebron i l’IDIAPJGol, a Catalunya es preveu assolir almenys un centenar de participants dins del conjunt de l’estudi, que es desenvolupa de manera paral·lela en diversos països europeus i sota un mateix protocol clínic harmonitzat.
Noèlia Carrasco Querol, coordinadora de l’estudi en l’àmbit de l’atenció primària i investigadora de la Unitat de Suport a la Recerca (USR) Terres de l’Ebre de l’IDIAPJGol, remarca que l’estudi pot representar «un avenç en l’organització assistencial si aquesta tecnologia s’implementa en la pràctica clínica, ja que podria millorar l’accés a les analítiques de col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran, així com de la població que viu en zones rurals». L’equip de recerca és responsable del reclutament de participants i de la logística del projecte. En formen part quatre infermeres dels dos CAP, que s’encarreguen de fer les extraccions de sang i de gestionar l’enviament de les mostres al VHIR.
La infermera de família i comunitària i adjunt a direcció del CAP Sant Martí de Provençals, Gemma López, incideix en la millora de l’experiència: «Aquesta nova tècnica menys invasiva, juntament amb l’educació i formació dels pacients en l’ús del dispositiu, pot contribuir a millorar la seva experiència i el seguiment de les seves patologies».
La fase clínica ara iniciada és un moment clau dins del Project-COMFORT, ja que permet validar en condicions reals els dispositius i procediments desenvolupats durant les fases prèvies del projecte. Aquesta etapa inclou la recollida de mostres en entorns assistencials, en aquest cas els CAP, i l’avaluació del seu rendiment en diferents perfils de pacients i contextos clínics.
A Vall d’Hebron, el projecte està coordinat per Roser Ferrer, cap del servei de Bioquímica de l’Hospital Vall d’Hebron i cap del grup de Bioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i Teràpia del VHIR i compta amb la participació de Simó Schwartz Jr, investigador principal del grup de recerca de Bioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i Teràpia del VHIR, com a investigador principal de l’estudi clínic a escala europea i responsable de la coordinació de la implementació en els diferents centres participants.
Roser Ferrer destaca la rellevància d’aquest pas en la trajectòria del projecte: «L’inici de la inclusió de pacients representa un moment especialment significatiu perquè passem de la teoria i la validació tècnica a la pràctica clínica real. És aquí on realment podem avaluar l’impacte potencial d’aquesta tecnologia en el dia a dia dels pacients i dels professionals».
Segons Ferrer, aquesta fase permetrà no només comprovar la viabilitat de la microextracció sanguínia, sinó també analitzar aspectes com la seva acceptació per part dels pacients, la consistència dels resultats i la seva integració en els fluxos de treball assistencials. «El repte no és només tecnològic, sinó també organitzatiu i clínic. Hem de veure com aquestes eines poden encaixar en els sistemes de salut sense perdre rigor ni qualitat diagnòstica», afegeix.
En relació amb l’abast del projecte, Schwartz Jr subratlla també la seva dimensió internacional i el valor de la col·laboració entre centres: «Estem parlant d’un esforç coordinat a escala europea amb un total de 51 institucions i empreses implicades. Això ens permet comparar resultats, compartir experiències i avançar de manera molt més robusta que si treballéssim de forma aïllada».
El projecte compta amb un finançament global de 6,6 milions d’euros i una durada prevista de 42 mesos.
ACN