Arribem al Divendres Sant confinats, estranyats i molt espantats. El cert és que la majoria d’Autoritats Públiques s’han passat dos pobles donant un missatge catastrofista i apocalipsis de la pandèmia. Una situació en què per primera vegada he vist a una gran part de la població atemorida, horroritzada i intranquil·la. No és estrany que molt aviat la gent hagi entès perfectament el missatge. Un missatge molt simple: seguretat versus democràcia. I és que quan el nivell polític es degenera llavors passa el que passa. La història té molts d’exemples que ens demostra que fràgils són les democràcies. Només cal recordar la dècada dels anys trenta del segle passat.
Mentrestant, intento passar el dia de penitència de la millor manera possible, sense faltar a la cita de llegir la secció de La Vanguardia anomenada la Contra. He de reconèixer que sóc un addicte a aquesta secció. Avui, bé… Millor dir la d’ahir però la llegeixo aquest Divendres Sant, el periodista Lluís Amiguet, entrevista al genetista Salvador Macip, investigador de la Universitat de Leicester i de la UOC. En aquesta entrevista aquest investigador diu una cosa que em dóna molta esperança i la vegada em reafirma la meua teoria sobre l’alarmisme generat pels nostres representant locals. En poques paraules Salvador Macip diu: “Els virus que s’expandeixen ràpidament són pocs mortals, entre altres coses perquè si no podrien expandir-se ràpidament”. És a dir, els morts només van al cel o almenys així ens ho creiem.
Curiosament, aquest matí de Divendres Sant, dos fets es fan virals i no paren d’expandir-se exponencialment per les xarxes ebrenques. En poques hores no hi ha ebrenc o ebrenca que no hagi tingut coneixement. El primer és l’acte eclesiàstic realitzat pels carrers de Deltebre. La controvèrsia ha estat servida. Segurament el maligne s’ha reencarnat en un maleït virus i només les forces celestials ens poden salvar. I és potser!, allí on hi ha un centre eclesiàstic és on ataca amb més perillositat. En aquesta batalla contra el mal, sembla que aquest virus va guanyant per diferència. El missatge continua quallant: Seguretat versus democràcia quan hauria de ser educació versus seguretat.
Per altra banda, el segon fet viral és l’entrevista radiofònica a un alcalde d’un municipi ebrenc. Bé, crec que viral em quedo curt, m’arriba per totes bandes: grups d’amics, de quinta, de col·legi, d’institut …. Si algú volia tenir el seu minut de glòria, us ben asseguro que ho ha aconseguit. La realitat, veient la gestió que estan fent molts d’alcaldes del nostre territori ja podem resar a les Mares de Déus del territori perquè el govern de Pedro Sánchez implanti com més prompte millor la Renta Mínima Universal i també que ja podem canviar el model econòmic del nostre territori. El turisme tardarà a reflotar en les nostres contrades i si algú no sap per què, potser compareu com ho han portat a la Costa Brava i com ho hem portat aquí. Que Déu ens agafe confessats. Tots els milions gastats en promoció turística tirats a les escombraries. I és que el missatge és clar: Seguretat versus democràcia.
A tota això les dades donades per Salut continuen essent clares avui dia. El nombre d’infectats a les nostres terres és 7 ebrencs per cada 10.000. Una xifra molt reduïda per a tanta histèria col·lectiva. I és que al final he de donar la raó a l’advocada i amiga meua de la Sénia, Isabel Castells, aquesta crisi sanitària s’ha de prendre amb actitud. Potser com demostren molts d’estudis és la millor manera de superar-la i no atemorint a la població. Al final de tot t’adones que el missatge hauria de ser educació i transparència versus alarmisme i seguretat.
El curiós d’aquesta pandèmia és com han reactivat aquells grups creats per la plataforma de ‘WhatsApp’ que estaven quasi silenciats. De cop i volta, i com si fos un temps màgic el que vivim actualment, han tornat a sorgir com si arribés una primavera ebrenca, demostrant que els humans són sociables, demostrant que en els moments més durs l’amistat no s’oblida, demostrant que el principi de supervivència ens diu que tenir llaços comuns ens fa ser més forts. I així d’aquesta manera, aquests dies per art de màgia mantens converses amb amics íntims de l’Institut Berenguer IV com: Pep de l’Aldea més conegut com a Papitu per als amics, Joan Pons de Deltebre, Xave d’Amposta, Annabel Lange, Seoane, etc. Converses oblidades en la foscor del temps i que de cop han ressuscitat, o altres converses amb altres grups com els de la quinta, de la penya de futbol, del grup de feina, etc. El cert, per acabar t’adones que l’important en aquests moments tan durs és tenir temps i espai per compartir amb altres persones, veïns o amics de tota la vida. I que el missatge ha de ser educació, transparència, serenitat i actitud per continuar vivim moments meravellosos mentre esperem que torni una primavera ebrenca.
