L’economia ecològica ,EE, és la ciència de la gestió, l’estudi i la valoració de la sostenibilitat, un conjunt de models integrals que tenen en consideració variables socials i ambientals que no es una branca de la teoria econòmica més aviat un camp interdisciplinari on cada expert fusiona coneixements i disciplines per assolir el repte marcat per la EE pel 2050. L’esgotament dels recursos naturals, les diferents modalitats de contaminació o l’alteració dels ritmes biofísics que regulen el dia a dia del planeta tenen un cost cada vegada més gran, són amenaces que s’agreugen cada vegada més pel funcionament del sistema econòmic que potencia les desigualtats socials i l’alteració ambiental.
La comunitat científica fa molts anys que ens va avisant sobre l’impacte que l’activitat humana té sobre la terra i cada vegada són més contundents aquestes comunicacions que contrari el que es podia creure no han trobat una bona ni gran recepció en les velles classes polítiques que porten el rumb ara de les nostres vides, les titllen de catastrofistes i oposades al progrés. La generació d’avui, però, ha començat a ser conscients de les causes de l’efecte del canvi climàtic i l’escalfament global , saben que és el principal desafiament mediambiental al qual ens estem enfrontant i que són la última generació que en pot evitar les conseqüències dramàtiques d’aquest.
L’existència avui d’opcions tecnològiques que permeten la reducció de gasos efecte hivernacle ,mitjançant la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables, tecnologies que permeten un gran estalvi i eficiència energètica o tècniques que fan possible emmagatzema el CO₂, però la seva implantació es fa molt a poc a poc si ho comparem amb els canvis atmosfèrics i oceànics que ara mateix són els accelerants del escalfament. Aquesta lentitud és deguda als poders econòmics que estan interessats en el model actual de producció, Repsol, Endesa i molts més, que estan fent pedagogia de la por traslladant a la gent que si es produeix aquest canvi a les energies verdes el risc que l’economia faci fallida és molt alt arrossegant-hi a la societat.
L’OCDE d’altra banda rebat aquest discurs dient que el que posarà en risc la societat i l’economia és el no fer aquesta transició cap a una economia descarbonitzada, però si hem d’anar al fons del problema s’ha d’explicar que dues terceres parts del planeta viuen en condicions molt diferents als països industrialitzats, que tenen el dret i privilegi de gaudir dels béns bàsics, el seu creixement anirà diferent i per aquest motiu l’enfocament d’equitat exigeix una gran reassignació de recursos econòmics que faci baixa la petja ecològica dels països rics i més desenvolupats a favor dels més desfavorits. Cal que el nostre país es posi a treballar amb una clara voluntat política per ser un referent de la imprescindible transició ecològica de l’economia. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
