23 de gener. Últim dia de les destrosses del temporal Gloria, però els seus efectes continuen sent molt notables. El Delta de l’Ebre, un dels punts més devastats per la tempesta, quedava negat sota el mar. Un dels paratges més importants de Catalunya, gràcies a les seves característiques geològiques i paisatgístiques, deia adéu a 3.000 hectàrees de camps d’arròs, a la barra del Trabucador, a diverses plataformes muscleres, i al moviment habitual de vaixells de pesca del Port fluvial de Deltebre pel moviment de les sorres, entre d’altres. Uns 200 litres per metre quadrat diaris inundaven els carrers dels municipis de l’Ebre, tempestes elèctriques deixaven sense llum els seus habitants, i importants ràfegues de vent dificultaven l’activitat. Unió de Pagesos xifrava, en aquell moment, les pèrdues en 1,7 milions d’euros, sobretot en les collites malmeses i en infraestructures. Els serveis d’emergències de Catalunya van atendre fins aquell dia 10.133 incidents, i les escoles quedaven totalment tancades amb clau deixant 149.000 alumnes a les seves cases, però també va deixar una factura humana irreparable: després d’aquesta mena d’Armaggedon, Catalunya compta quatre morts i cinc persones desaparegudes. Gent morta de fred o que, tot i oposar-se a la força de la natura, va resultar arrossegada per l’aigua. Alguns ajuntaments, com el de Deltebre o de Sant Carles de la Ràpita, fins i tot es plantejaven demanar la declaració de zona catastròfica, “perquè entenem que s’ha de fer un pla d’inversions urgent”, afirmava Josep Caparrós, alcalde de Sant Carles de la Ràpita. Tot és una lluita constant per poder recuperar la normalitat.
Uns 200 litres per metre quadrat diaris inundaven els carrers dels municipis de l’Ebre, tempestes elèctriques deixaven sense llum els seus habitants, i importants ràfegues de vent dificultaven l’activitat
DESPRÉS DE LA CATÀSTROFE
Inaudit. Històric. Mai vist. D’aquesta manera es referia ara la població a la pitjor borrasca viscuda mai en l’àrea del Mediterrani des que es tenen registres oficials. “Si ve un temporal com el que va vindre, això no ho aguanta ningú”, denunciava l’arrossaire Jordi Margalef.
“Si ve un temporal com el que va vindre, això no ho aguanta ningú”
Els membres del Govern asseguraven que tota aquesta inundació havia superat ja el pitjor dels escenaris que dominava el Govern en cas de catàstrofe a aquesta regió. Fins i tot el president de la Generalitat, Quim Torra, va creure necessària una vista a l’Ampolla i Deltebre per tal d’assegurar que treballaria conjuntament amb la Taula de Consens del Delta, que agrupa alcaldes, comunitats de regants, i agents implicats del territori, per impulsar un pla d’acció que aporti solucions: “El Delta necessita una solució aquí i ara. Aprofitarem la Taula de Consens per a impulsar un pla d’acció que consensuarem els pròxims dies, i que haurem de calendaritzar, pressupostar i exigir-nos en el seu compliment”, insistia Torra. “Si ho deixem estar, el Delta desapareix. No el marge esquerre, el dret també. Darrera d’aquesta finca ve una altra, i un altra, i al final arribarà a Deltebre i si rebenta el riu, després ja vindrà Amposta o Sant Jaume. No és que perdem les finques, es que desapareixerem en 200 anys”, reiterava Jordi Margalef.
“El Delta necessita una solució aquí i ara”
Després d’un mes, la Taula de Consens pel delta de l’Ebre va proposar crear una comissió mixta amb els governs espanyol i de la Generalitat de forma urgent per reunir les mesures necessàries que ajudin a preservar l’espai davant l’amenaça de nous temporals. D’aquesta manera, la reparació urgent dels estralls del temporal a la costa del Delta s’emportaria 2 dels 3.5 milions que el govern preveia destinar a la demarcació de Tarragona. Els desperfectes als municipis deltaics superaven els 10 MEUR, les pèrdues als arrossars l’1,7 MEUR, i per recuperar les muscleres en caldrien 1,5 MEUR. D’altra banda, Territori va quantificar que només la defensa del canal perimetral requeriria entre 5 i 6 MEUR així com 2 MEUR més per crear un sistema de bombes en algunes zones. També la reparació de les estacions de bombament de les comunitats de regants costaria 1 MEUR i alguns dels desperfectes a les ciutats, com seria la de Tortosa, necessitarien 2,8 MEUR, segons l’Ajuntament de la mateixa ciutat.
I ARA QUÈ?
Avui, després de passats 100 dies d’aquell episodi, el Delta continua recuperant-se lentament de la ressaca.
Els ajuntaments de les zones continuen pendents que es puguin executar abans de l’estiu les obres d’emergència per reparar els desperfectes causats pel temporal Gloria. La fràgil barra del Trabucador és, des de fa uns dies, un constant anar i venir de camions de l’empresa Infosa, la que explota les salines de la punta de la Banya, carregats de sorra. El seu objectiu: reconstruir novament un camí que els garanteixi accedir a les instal·lacions i distribuir la producció.
El Delta de l’Ebre s’enfronta a un combat on l’esperança cobra força importància i a dia d’avui ha acabat resultant, també, un espai damnificat per la crisi del coronavirus. La necessitat de restaurar i aportar les importants quantitats de sorra perduda continua vigent: “L’emergència sanitària ens crea uns estralls que mai pensàvem, però el Delta viu una emergència també de territori, que no pot esperar més. Esperarem mentre duri l’estat d’alarma, després han d’acabar les obres d’emergència”, afirmava l’alcalde de Deltebre Lluís Soler.
Així doncs, i ja ben entrats en les fases de des confinament, la Direcció General de la Costa i del Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica ha anunciat la represa de les obres per reparar els danys causats desprès que el govern espanyol aixequés la suspensió temporal, acordada el 16 de març, per les actuacions d’emergència provocades a causa de la declaració de l’estat d’alarma pel coronavirus.
La Direcció General de la Costa i del Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica ha anunciat la represa de les obres per reparar els danys causats desprès que el govern espanyol aixequés la suspensió temporal
Imatges de l’estat de la barra del Trabucador d’ahir dia 8 de maig
4 de maig, i davant les paraules que marquen la desesperació del gerent de l’empresa Infosa: “Cal accelerar els tràmits per ubicar al Delta una draga que pugui minimitzar els efectes de futurs temporals i mantenir el màxim de línia de costa del Delta de l’Ebre, de vital importància paisatgística i mediambiental”, les obres prenen el seu curs. Unes obres que es preveu que suposin uns 700 MEUR per tal de poder aportar sorra i poder, així, restablir la barra del Trabucador junt amb l’Illa de Buda i la Plata de la Marquesa, “els punts més febles i castigats pels temporals de tardor”, afirma Sucarrats, a la vegada que “els punts, la protecció dels quals, es fa necessària i inajornable”, afegeix.
Cada cop queda menys perquè els temporals de principis d’any tornin a la costa del mediterrani. Ja fa quatre mesos, que aquest malson real es va apiadar del Delta. Un delta que, més de cent dies després, segueix esperant. Espera que cada cop es fa amb menys paciència.
Un delta que, més de cent dies després, segueix esperant
Redacció – Eva Cid
