14.3 C
Amposta

Crisis econòmica, social i climàtica

Tal com està estructurat el planeta sobre el capitalisme no té un bon final ara mateix. Tots els països estan treballant per aturar el canvi climàtic i l'escalfament adoptant mesures per reduir tots els gasos efecte hivernacle

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El món està immers en una gran crisi social, econòmica i climàtica tres grans accions antropogèniques que fan molt mal al planeta i farà en pocs anys que la temperatura estigui per sobre dels 5 graus positius, res a veure amb la preocupació d’avui perquè pugui ser de 2 graus positius aquesta puja de temperatura fent una mica d’història ens podria dur al final de la vida al planeta com a l’època de les glaciacions.

Bàsicament les societats estan funcionant sota el paraigua del capitalisme i no té bones perspectives de cara al futur, l’ambició d’aquest acaba amb els recursos naturals que són finits i per voler cada dia mes i més aquests recursos. Els països, que també són protagonistes del que està passant han començat a treballar per aturar l’augment de la temperatura prenent mesures per reduir les emissions a l’atmosfera de gasos efecte hivernacle. Mesures per estabilitzar la temperatura i poder reconduir aquesta situació en què ens trobem pel model de vida que tenim.

El que fins ara la temperatura ha fet malbé (com el desglaçament dels pols, la biodiversitat o els ecosistemes són irrecuperables), la manera senzilla d’estabilitzar la temperatura teòricament que és molt complicada a la pràctica, els canvis estructurals que es requereixen per deixar els combustibles fòssils i anar cap a les energies netes o verdes són costosos, la innovació, energies renovables, una mobilitat sostenible o desarticular totes les infraestructures dels combustibles fòssils que es fan servir avui. Existeixen al voltant d’aquests combustibles grans interessos econòmics dels quals volen preservar les seves posicions econòmiques i els seus comptes que neguen de manera rotunda el canvi climàtic, una gran contradicció per part d’aquests doncs el que està en joc no són els diners ni la posició sinó la seva vida i de la gent del planeta.

Aquests esforços que alguns qualifiquen de mitigació del canvi climàtic ha de venir per la restauració dels ecosistemes, el canvi de model econòmic i consum, o per parar la desforestació amb la data fixada del 2050 per tenir finalment zero emissions de carbó. Ara mateix fins que no arribi la data ens haurem d’adaptar a la situació que tenim per molt costosa que sigui, fent els canvis que la situació requereixen. Les situacions d’aquestes adaptacions no són úniques, són canviants depenent del lloc, les condicions econòmiques, la capacitat de la societat per adaptar-se sabent que els que tenen més poder adquisitiu i gaudeixin d’un estatus dins de cada lloc són els que estan menys disposats a fer quelcom per l’adaptació i la mitigació. Totes les qüestions exposades són importants, però la pedra filosofal és educar a les noves generacions per quan agafin el relleu estiguin ben preparats i puguin començar de zero en un altre enfocament del que tenim.

Joan Cunill, enginyer mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -