La contaminació atmosfèrica se la presencia en l’aire de matèries o distintes formes d’energies que implicant danys, riscos o molèsties greus per les persones. L’impacta en l’esperança de vida de la contaminació de l’aire, es pot comparar al tabaquisme, consum d’alcohol, aigua no potable i gairebé cent vegades al terrorisme i conflictes entre països. Cada vegada tenim més proves que ens demostren que la contaminació de l’aire inclús a nivells baixos perjudica la salut dels ciutadans.
Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) aquesta contaminació atmosfèrica està relacionada amb el 25% de totes les morts per cardiopaties isquèmiques i el 24% de morts per accidents cerebrovasculars i asseguren que el 90% de ciutadans respirem aire contaminat i en aquest moment crític amb el tema del clima i l’escalfament global s’han d’atacar les causes de la contaminació de l’aire per millorar el nostre estil de vida.
L’arqueòleg Eudald Carbonell diu que els esdeveniments dels últims anys amb un control dels ciutadans mitjançant la tecnologia, la incapacitat d’actuar de manera col·lectiva contra el canvi climàtic i el triomf dels egoismes locals sobre la solidaritat global li donen la raó quan assegura que la inacció contra el canvi climàtic demostra que els homes es creuen molt sapiens, però som una espècie imbecil, aquests han estat seleccionats per l’evolució humana i la selecció natural els elimina mentre que la selecció cultural els protegeix.
La sanció climàtica és un efecte d’amplificació del canvi climàtic en la producció d’ozó en l’àmbit del sol que produeix un efecte negatiu en l’aire que respirem i s’accelera amb el canvi climàtic genera’n episodis molt perjudicials per a la salut. La qualitat de l’aire mitjançant la deposició atmosfèrica, aquests contaminants, afecten a tots els ecosistemes i el seu recorregut va des de l’atmosfera a terra, a les masses de gel o l’aigua liquida, les deposicions de sofre, ozó o nitrogen tenen un impacte negatiu en els serveis dels ecosistemes naturals com l’aigua, la biodiversitat o l’emmagatzemen de carbó incidint en el rendiment dels sistemes agrícoles.
Els incendis forestals i urbans provoquen molta contaminació a base de partícules PM 2,5, PM 10 i cendres, reduint la qualitat de les masses d’aigua mentre que el foc erosiona el sol i fa difícil la gestió de l’aigua de la pluja, provoquen inundacions i si arrosseguen cendres suposen un problema per la potabilització de les aigües. La gran quantitat de carbó a l’atmosfera pot modificar els cicles de la pluja, els núvols amb gran quantitat de carbó negre s’enlairen a diferents nivells atmosfèrics, alterant la seva localització amb gran acumulació de vapors i gasos tòxics que porten la pluja àcida, quan arriba a terra en forma d’aigua és contaminada fent que aquest àcid faci augmentar l’erosió fent malbé les terres i els cultius.
D’altra banda, les partícules, el servei de vigilància atmosfèrica de la Unió Europea mesura les concentracions de partícules en suspensió, respirar PM 2,5 (Partícules de 2,5 micròmetres o menys en períodes prolongats és un gran perill per la salut de les persones) les fonts d’aquestes emissions provenen prioritàriament de combustibles fòssils, de la indústria i d’incendis forestals tots ells generen concentracions elevades d’aquestes partícules, poca broma aquest tipus de contaminació, la tenim al baix Ebre i també al Montsià, més massificat al Montsià amb les contaminacions d’indústries i abocadors, per fer-hi front cal que la gent prengui consciència del greu problema que tenim i lluitin fins a les últimes conseqüències fent front a la contaminació i qui la provoca només així es pot erradicar. En la mesura que s’incrementa la temperatura la previsió és que hi hagi més incendis forestals augmentant la contaminació atmosfèrica i segons el col·lectiu de meteoròlegs del país, les precipitacions en els països de la mediterrània com el nostre es reduiran el 30% sent els períodes de séquia més llargs i prolongats, no cal fer més embassaments, pantans, transvasaments o reduir els cabals dels rius perquè fan que aquests siguin veritables clavegueres contaminades i sense vida, la solució per tenir més reserva d’aigua passa per la disminució del gran consum que en fem especialment en agricultura, ramaderia i altres activitats industrials, s’ha d’acabar amb aquest gran consum d’aigua que està a disposició dels interessos econòmics, fins ara pel davant dels ecològics o bé comú. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
