Badalona torna a ser la tercera ciutat de Catalunya per primer cop des del 2017. Segons dades oficials del padró a 1 de gener del 2023, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la població té 225.957 habitants i supera així Terrassa, amb 225.277, que s’havia mantingut en tercera posició des que va avançar a Badalona per primer cop el 2017. Barcelona continua en primer lloc, amb 1.660.122 residents, seguida de l’Hospitalet de Llobregat, amb 274.455, la gran ciutat que més creix percentualment amb un 3,4%. La resta de les primeres posicions del rànquing tampoc es mouen, així com les últimes. Amb 27 habitants l’any 2023, Gisclareny és el municipi menys poblat del país des del 2017, seguit de Sant Jaume de Frontanyà, amb 29.
Badalona i Terrassa han mantingut una pugna per ser la tercera ciutat de Catalunya els darrers anys. La ciutat del Barcelonès havia ocupat aquesta plaça durant dècades fins que la cocapital del Vallès Occidental, que va avançar Sabadell en el quart lloc el 2007, va superar-la el 2017 per entrar al podi.
Des de llavors, els dos municipis s’han separat per menys de 1.000 habitants en tots els anys –un frec a frec que va tenir la màxima expressió en el padró de l’1 de gener del 2021, quan Terrassa va quedar per davant de Badalona per només sis habitants. En l’últim any, mentre que la ciutat egarenca ha crescut un 0,5% d’empadronats, el municipi governat per Xavier Garcia Albiol n’ha pujat un 1,1%.
Sabadell continua quarta, retallant distàncies amb les altres dues ciutats metropolitanes, degut a l’increment d’un 1,2% de població al llarg del 2022. A una distància significativa, Lleida és sisena un any més, amb 143.094 habitants, i Tarragona se li apropa, amb 138.262 i un increment interanual del 2,5%. Mataró (129.870), Santa Coloma de Gramenet (119.862) i Reus (108.479) tanquen el rànquing de les deu ciutats catalanes més grans.
A l’altra banda de la balança, Gisclareny (Berguedà) continua un any més com a poble més petit del país, i ho és ininterrompudament des del 2017. Ja ho havia estat fins al 2002, quan Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) va registrar menys empadronats i va ostentar el títol de municipi menys poblat durant una dècada i mitja.
ACN
