Un estudi científic internacional ha revelat que la mida i el pes de les tonyines roges determinen quines rutes migratòries seguiran al llarg de la seva vida. La recerca anomenada Scientific Angler Tagging Tour, que va començar el 2023, s’ha basat en el seguiment detallat de 170 exemplars marcats amb dispositius electrònics, i capturats i alliberats en punts com Barcelona o l’Ametlla de Mar. Els resultats, que es van presentar divendres al municipi ebrenc, han conclòs que les tonyines de més de 80 o 100 kg desenvolupen una fisiologia que els permet realitzar grans migracions atlàntiques, mentre que els exemplars més petits mantenen patrons de residència mediterranis i una fidelitat sorprenent a les seves rutes.
L’equip d’investigació, liderat pel científic Tristán Rouyer d’Ifremer (Institut Francès d’Investigació per a l’Explotació del Mar) i que va començar els treballs el 2023, ha obtingut una visió «inèdita» de la biologia de l’espècie Thunnus thynnus. En concret, s’ha provat com la mida, la fisiologia i la temperatura de l’aigua condicionen de manera decisiva les seves rutes i profunditats de navegació.
A partir dels 80 kg, les tonyines acumulen una quantitat més elevada de greix i reserves energètiques, la qual cosa els permet emprendre llargs viatges cap a l’Atlàntic després de la reproducció. Per contra, els exemplars de mida inferior a aquest llindar solen romandre al Mediterrani, realitzant migracions internes sense sortir d’aquestes conques.
L’anàlisi de les dades dels exemplars que han estat monitorats durant més d’un any ha permès comprovar una fidelitat extraordinària als mateixos itineraris. Les tonyines roges repeteixen pràcticament la mateixa ruta migratòria d’un any a l’altre amb un nivell de detall sorprenent.
El marcatge d’exemplars a l’Ametlla de Mar ha permès documentar rutes recurrents cap a les costes d’Algèria, així com desplaçaments significatius dins del Mediterrani oriental, com el cas d’exemplars detectats durant el mes de juliol a aigües de Turquia. Els científics continuen analitzant quins senyals ambientals guien aquesta precisió navegacional tan constant.
Pel que fa a la temperatura de l’aigua i l’impacte del canvi climàtic, l’estudi ha conclòs que durant el juliol, quan l’aigua superficial s’escalfa, les tonyines rebutgen les altes temperatures i descendeixen entre 10 i 15 metres, i en algunes zones del Mediterrani fins a 30 metres, per trobar aigua més freda. Quan la temperatura ambiental és massa elevada, el cor no pot mantenir aquest ritme, desencadenant un canvi immediat en el comportament de l’animal per buscar aigües més fresques.
ACN