Antonio Povill, Tomàs Salaet i Joaquín Cid són tres veïns de Benifallet que des d’aquest dissabte tenen una llamborda ‘Stolpersteine’ al seu poble natal. A l’homenatge també s’ha sumat el nom de Francisco Margalef, que ja té una llamborda en un altre municipi. Les històries de tots ells com a deportats en camps de concentració nazi s’han recordat en un acte emotiu i amb presència de familiars. El conseller Ramon Espadaler ha remarcat els valors democràtics que defensaven aquestes víctimes, especialment entre el jovent. «El públic prioritari són les generacions més joves, els hem d’explicar que no podem repetir segons quins episodis de la història», ha dit. Catalunya té 762 llambordes, una xifra que el Govern elevarà enguany fins a les 872.
Les històries vitals de quatre veïns de Benifallet, al Baix Ebre, que van ser deportats en diferents camps de concentració nazi han tornat a ser recordades aquest dissabte amb la col·locació de llambordes ‘Stolpersteine’ al seu poble natal. És el cas de Joaquín Cid, deportat al camp d’Aurigny, així com Antonio Povill, Tomàs Salaet i Francisco Margalef, deportats a Mauthausen. Tots ells van ser alliberats, excepte Francisco Margalef, a qui s’ha dedicat la placa d’homenatge, ja que des del 2018 ja té una llamborda ‘Stolpersteine’ instal·lada a Olesa de Montserrat.
L’acte, en què han assistit familiars d’aquestes víctimes, ha posat en relleu la defensa dels valors democràtics que els van portar a viure l’horror nazi. Unes històries que per a persones com a Rocío Margalef han suposat un capítol familiar de dol. El seu tiet, Francisco Margalef, va ser assassinat el juliol de 1942 a Gusen. «Crec que és un acte de justícia, sobretot perquè les generacions futures vegin què va passar i no es repeteixi. Desgraciadament estem en un moment històric terrible, on moltes coses s’estan repetint», ha lamentat.
Quatre anys després d’una recerca per recordar a les víctimes:
Aquesta és la culminació d’una iniciativa iniciada quatre anys enrere, en el marc de les jornades de memòria democràtica. El treball de recerca de Mireia Margalef Castillo va posar el focus en els veïns que van ser deportats en camps de concentració, una recerca que després es va publicar en forma de llibre. En aquest context, l’alcaldessa Mercè Pedret ha reivindicat la defensa de la democràcia. «Sobretot ara, en aquests moments, que sembla que proliferi el feixisme, que sembla que sigui un llop disfressat de corder, donem valor a la memòria democràtica», ha defensat.
Per la seva banda, el conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler, ha qualificat “d’imprescindible” iniciatives com la d’aquest dissabte per posar nom i cognoms a unes vides marcades pel feixisme.
Les llambordes de memòria ‘Stolpersteine’ (que en alemany significa “pedra que fa ensopegar“) van ser creades l’any 1996 per l’artista alemany Gunter Demnig amb l’objectiu de recordar a les persones deportades pel règim nazi. Actualment, n’hi ha més de 117.500 repartides en 31 països europeus, un fet que converteix aquest projecte en la iniciativa de memòria descentralitzada més extensa del món. En el cas de Catalunya, ja en són 762 instal·lades en 126 municipis, una xifra que el Govern s’ha compromès a fer créixer fins a les 872 al llarg d’aquest any.
ACN