Les alliberacions de CO₂ han pujat a Catalunya d’un 3% entre el 2021 i 2022 i ens allunya de manera clara dels acords sobre el clima que es van fer a París, creixement que s’ha produït després de la pandèmia on aquests van baixar significativament, però en aquest curt període de temps s’ha descontrolat col·locant-nos com el país, Catalunya, que s’escalfa més del planeta.
En l’època de la pandèmia les emissions van baixar un 9% al nostre país i els científics de la IPCC (Panell Intergovernamental Canvi Climàtic) han calculat que per arribar a l’1,5% °C respecte a l’era preindustrial ens cal reduir un 43% les emissions de CO₂ en el període 2019,2030. Tant la UE amb un -39,3%, Espanya -29% o Catalunya -36% són inferiors a l’objectiu fixat en el llarg camí cap a la neutralitat climàtica. Per sectors a Catalunya tenim el 5% en tractament de residus, el 9% en agricultura, l’11% sector residencial, serveis i altres, el 15% sector energètic, el 17% indústries manufactureres i construcció i el percentatge més alt el sector, transport amb un 30%.
Les dades ens diuen que els sectors de producció utilitzen materials que no són d’origen i els han d’anar a buscar fora utilitzant el transport, d’aquí el percentatge alt en emissions tant de CO₂ com de contaminació Particulada. Per corregir –los s’han de fer servir materials a les cadenes de producció de km 0 i per arribar-hi la Generalitat hauria de tenir un llibre blanc de comarques,indústries i materials per orientar les produccions en els llocs d’origen ,seria molt efectiu a l’hora de baixar la contaminació d’aquest sector.
Acció Climàtica de La Generalitat ha fet públic la desviació del 5% de la contaminació que preveien i hauran de treballar i molt per fer el reajustament necessari per tornar al camí correcte, si continuem amb el desviament Catalunya es pot quedar sense platges i assotades pels huracans ,l’informe que ha fet saltar totes les alarmes i que ha fet públic l’ONU preveu un augment generalitzat de la temperatura fins a assolir els 4,4 °C a final d’aquest segle que suposarà una gran pujada del nivell del mar amb el qual comporta i l’aparició de fenòmens climàtics cada cop més extrems. Des de l’any 1750 el món està alliberant a l’atmosfera més de 42.000 milions de tones de Diòxid de Carboni que està acumulat a l’atmosfera i no es dilueix mai, si ara s’aturessin tots els alliberaments ens quedaríem amb el clima que tenim. La solució per la seva reducció és una decisió de tots i els experts diuen que aquesta es pot fer sense destrossar les economies ,la majoria dels països que estan reduint són Europeus m’entres que els països que més contaminen i que estan més a prop de la indústria de combustibles fòssils no estan disposats a fer res per acabar aquest alliberament, van contaminant per preservar els seus interessos econòmics, que no sanitaris, per fer-lo irreversible a escala humana.
El Paleoclimàtic i professor d’història de la UB, Mariano Barriendos, assegura que mitjançant un sistema d’encert i error com el dels nostres avantpassats podria arribar a revertir la crítica i greu situació climàtica que tenim. Hi ha centenars i milers d’anys de situacions extremes de crisis amb les respostes de les societats que podríem revisar i prendre decisions més encertades per millorar. La nostra societat que planifica grans obres públiques, societats i pren decisions ambientals pel futur, ho fa d’acord amb la informació d’un període instrumental ,el segle XX, en lloc d’utilitzar dades de fa vuitanta anys s’haurien d’utilitzar les de vuit segles enrere ,els episodis ambientals més greus són d’aquesta època. Els gasos efecte hivernacle no paren d’augmentar, fa un parell de segles la concentració a l’atmosfera era de 280 ppm i ara és de 420 ppm (partícules per milió). Si com diu l’informe de l’IPCC hi te d’haver una reducció del 43% de les emissions de gasos efecte hivernacle en aquesta dècada, si no ho fem segurament el món no s’acabarà, però entrarem en una fase retroalimentada que accelerarà cada cop més l’escalfament del clima posant fi a la vida del planeta. Som la darrera generació que encara podem mirar d’evitar el desastre, pressionant als líders polítics i econòmics perquè apliquin de manera ferma les solucions. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
