L’any 1945 recentment acabada la II Guerra Mundial a Europa, concretament el 14 de març, el general francès i més tard president de la V República, Charles de Gaulle, anunciava respecte al poble màrtir situat a 20 KM de Llemotges “Orador de Glana és el símbol de les desgràcies de la nació. Convé preservar el seu record. Doncs fa falta que mai més semblant tragèdia es torni a repetir”.
La realitat és que el 10 de juny de 1944, una part del I Batalló del 4t Regiment de la Panzergrenadier Der Führer de les Waffen-SS, cometia unes de les matances de civils més vergonyoses de la II Guerra Mundial.
Aquest Batalló d’elit marxava cap a Normandia per a aturar el desembarcament aliat que havia començat dies abans. Instigats durant el trajecte per la resistència francesa que actuava als voltants de Llemotges, resistència que tenia entre els seus membre més actius el maqui català: Caracremada. Aquests darrers, àgils i coneixedors del terreny, aplicaven una política de sabotatges per endarrerir l’avenç de les tropes de les Waffen-SS alemanyes. Aquestes al final, varen acordar prendre mesures de càstig contra la població civil, mesures que ja havien aplicat al front de l’est dins de la política de guerra total i que incloïa ràtzies i escarments a les poblacions civils.
La mala sort va decidir que caigués sobre aquell petit poble a prop de la ciutat de Llemotges, i aquell dia fatídic, 10 de juny de 1944, per a la gent que vivia a Orador de Glana, per a la població francesa i per a la humanitat, els nazis efectuaren una de les massacres de civils més vergonyosa que podrien cometre. En total 643 persones, indefenses i innocents foren assassinades, sense cap escrúpol ni mania, dinou de les quals eren exiliades de la Guerra Civil. Entre elles una terraltina, concretament de Vilalba dels Arcs.
Aquesta màrtir terraltina, assassinada sense cap escrúpol dins de l’església d’Orador de Glana, per membres del I Batalló 4t Regiment de la Panzergrenadier Der Führer, era Carme Juanós Sampé, natural del poble de Vilalba dels Arcs, comarca de la Terra Alta, membre de la JSU, idealista per excel·lència, lluitadora per un món millor, i esperant que algun dia viure una societat més igualitària. Carme, amb 31 anys i embarassada d’una criatura, va perdre la vida aquell 10 de juny quan els nazis varen creure oportú donar una lliçó d’escarment a aquella població del Llemotges francès i van assassinar a quasi la majoria de la població que en aquells moments vivia en aquell municipi.
Curiosament, fins ara no s’havia reconegut el paper de la dona en la lluita per les llibertats i la democràcia. Silenciades i amagades semblava que realment el seu paper dins la història de la memòria no havien existit ni havien participat mai.
Per sort, les coses van canviant i des del Departament de Justícia i tal com ens recorda la consellera, Lourdes Ciuró, reforcem les polítiques públiques visualitzant a totes aquelles dones que un dia lluitaren heroicament, sacrificant la seva vida per un món millor i més just. Dones que fins ara havien estat oblidades dins de la foscor del bagul de la història. Dones que reivindiquen el seu paper capdavanter dins la memòria col·lectiva d’un poble, d’un país, d’un estat.
Batiste Forcadell, director del COMEBE
