Sembla mentida però ja hem arribat a la sisena setmana de confinament. Un confinament que tot s’ha de dir que és l’experiment sociològic més gran que mai s’ha fet. En poques paraules, un gran germà on participem tots per activa o per passiva. Un gran germà en què a més d’un ja li costa estar-se reclòs dins de casa, al pis o l’apartament. El cert és que tinc la sensació que la sisena setmana es farà llarga, dura i eterna. Per a més inri, Pedro Sánchez, proposa: prorrogar l’estat alarma fins al 9 de maig. Només ens queda agafar aire i ànims, sobretot, molts ànims per poder suportar victoriosament aquest confinament i aquesta epidèmia.
Certament, començo la setmana bastant animat, després d’haver-hi participat el diumenge al matí al debat organitzat pels amics de XarxaEbre. El tema del debat és fàcil d’endevinar: l’endemà d’aquest confinament. Tinc la sort de compartir taula virtual amb tres dones ebrenques, activistes i compromeses per construir una societat millor, més equitativa i solidària. Elles són: Isa Castell de la Sénia, Fanny Castell d’Ulldecona i Eva Amposta alcaldessa del Pinell de Brai. Tot un plaer per la meua part escoltar-les, debatre i compartir idees per construir un demà millor.
Realment, aquesta sisena setmana es palpita un malestar i un emprenyament per part de la població que duu un grapat de setmanes tancades als seus domicilis. Aquest fet coincideix, curiosament, quan l’activitat dels grups de whatsapps decreix, tornant a la normalitat prèvia al confinament, és a dir a la quasi no activitat. I és que, com més ens apartem i refusem les relacions socials, més agressius ens comportem, més infeliços ens convertim i menys anys vivim. Això em fa recordar la història de la ciutat de Nova Roseta als Estats Units, fundada per emigrants italians provinents, curiosament, de la ciutat meridional italiana de Roseta. Doncs resulta, que durant un estudi sobre la salut dels americans, els responsables de la investigació s’adonaren que la salut dels habitants de la Nova Roseta era considerablement molt millor que la mitjana dels americans. Era tan bona la seva salut que difícilment patien atacs de cors abans dels seixanta anys. Aquest fet provocà un interès dels responsables de l’estudi per esbrinar quines eren les causes que provocaven la bona salut d’aquesta ciutat nord-americana poblada per antics emigrant del sud d’Itàlia. El resultat de la investigació sobre aquesta particularitat fou, després de descartar un gran nombre d’hipòtesis, el que provocava la seva bona salut era senzillament la seva bona vida social. És a dir, les relacions socials i forts lligams que mantenien entre ells. Era normal, per exemple, entre els veïns, cada dia quan arribava l’ocàs del dia seure tots junts i compartir les preocupacions, vivències i fets que havien ocorregut durant aquella jornada.
Per altra banda, per les xarxes socials arriben ja contingut marcadament reaccionaris de l’esperit de l’Amèrica profunda, racial i supremacista. L’extrema dreta nord-americana, amb el seu líder indiscutible Donald Trump i la cadena de televisió Fox s’han posat les piles i demanen el fi del confinament i tornar a la normalitat, tornar a produir i anteposar l’economia a la salut. Per convèncer a la població ho tenen fàcil, i més quan es té molt de capital, mitjans de comunicació tan potents com “la Fox” i capacitat per crear històries manipulant la realitat per al seu benefici. El seu nivell d’hipocresia és tan elevat que no tenen mania d’apropiar-se de la figura de l’activista pro drets civils, Rosa Parks, per tal d’influenciar en la societat civil per obligar a l’administració pública a declarar el final del confinament. Algun dia d’aquests, per aquestes contrades veurem als de Vox expropiant la figura de “la Pasionaria” i cantant “Bella Ciao”. Com diria el filòsof italià, Maquiavel: El fi justifica el mitjà.
El cert és que venen temps foscos per a una gran part de la població. I així, meu fa saber l’amic, activista i treballador autònom, Enrique Lange. Des del poble natal de la seua dona, Santa Bàrbara, m’envia un parell de missatges mostrant el seu enuig davant les mesures dels nostres governants. Un mesures que són entelèquies d’entendre, incompressibles i irreals. I és que, ara per ara, molta gent no pot accedir per no complir els requisits establerts en la normativa aprovada. El cert, veien com va l’economia i les previsions catastròfiques realitzades per les institucions oficiales es fa urgent la creació d’una renda mínima bàsica que arribi a una població que actualment per diversos motius no té cap ingrés, una renda que ajudi a molta gent necessitada i intentar evitar que caiguin en la més profunda de les misèries, en el pou de la pobresa i desesperació Una renda que eviti, al cap i a la fi, deshumanitzar a una gran quantitat de persones i que una gran part sinó tota de la població visqui feliçment i dignament.
Batiste Forcadell
