14.3 C
Amposta

Bitàcola d’un Confinament: Entrem en la tercera fase

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Després de tretze setmanes de confinament, Els ciutadans de les Terres de l’Ebre entrem en la tercera fase. Certament, pocs canvis trobarem respecte a l’anterior encara que s’introdueixen alguns com l’obertura de locals nocturns. Així i tot, durant aquestes darreres setmanes els casos d’infectats al nostre territori han estat quasi nuls i en general durant tota la pandèmia. Realment, si les dades donades per salut són correctes, podem dir que els nombres de casos han estat no més de 230 infectats.

Aquestes xifres són molt bones en el sentit que hem tingut molt pocs casos d’infectats i
per tant no hem hagut de lamentar moltes defuncions entre els nostres veïns. Per altra
banda, també és una mala notícia perquè el nombre de persones immunes a aquest
coronavirus és mínim, per tant en el cas d’un rebrot en els pròxims mesos la sort entre nosaltres potser no és tan benèvola.

Aquests dies de desconfinament i de tornada a la normalitat, parlo amb l’activista, Joan Garcia, establert a la Ràpita i gran lluitador per l’accessibilitat universal als espais públics. Em comenta que s’ha creat una plataforma anomenada, PAU. Aquesta plataforma té com a objectius la necessitat de garantir la igualtat de drets de les persones amb diversitat funcionals amb la resta de la població.

El cert és que Joan té raó i massa cops les administracions públiques quan realitzen obres públiques prioritzen més els dissenys postmoderns que no pas la seva funcionalitat; sense voler, i amb una manca de sensibilitat, provoquen que molta gent no pugui gaudir d’aquells espais públics. Sobretot, a aquelles persones que per alguna casualitat inesperada de la vida es troben en certes limitacions funcionals de moviments…

També durant aquests dies, un altre activista ebrenc, però aquest de l’Aldea, Rai López, ha iniciat una nova campanya per les xarxes. Fidel al seu estil, és a dir, promocionar Catalunya i els nostres productors locals. La idea ha estat crear un concurs en la qual l’activista penja un foto d’un indret d’algun lloc de Catalunya via Twitter i, entre els participants que encertin l’indret de la foto participaran en el sorteig d’un lot de productes d’algun productor català.

La veritat és que Rai López em sorprèn cada cop més per la seva capacitat d’iniciar campanyes de promoció del seu estimat territori. Segurament, si fos francès, americà o anglès, ara mateix seria un fenomen mediàtic elevat a la màxima potencia. Les grans multinacionals el fitxarien i seria un model en les escoles de negoci. La mala sort que ni és francès, ni americà ni anglès.

Segurament, algun dia les administracions públiques funcionaran millor, i sabran canalitzar tot aquest talent que malbaratem. Algun dia les administracions públiques d’aquest país sabran aprofitar aquests ciutadans inquiets per crear una societat més rica i prospera en què la misèria quedi erradicada.

Curiosament, el darrer mes les borses mundials han experimentat grans pujades.
Increments que difícilment abans s’havien vist. Revaloritzacions d’accions que en pocs
temps han doblat els seus preus com per exemple IAG, l’antiga Ibèria. Pujades de preus de les accions que donen una llum d’esperança esvaint, almenys, l’arribada d’una gran crisi econòmica. I és que al final tot pot quedar en un ensurt.

D’aquesta manera, la darrera dada econòmica que així ho indica és la reducció de l’atur als Estats Units. Quan es pensaven que aquesta augmentaria significativament al final es redueix amb dos milions i mig de persones menys desocupades. Com era d’esperar aquesta dada provocà que els indicadors borsaris continuessin pujant el passat divendres. També és cert que aquesta millora de l’ocupació americana fou per la reobertura dels restaurants i locals de menjar. Per tant, eufòria sí, però continguda.

Davant d’aquestes dades, un servidor, es planteja si l’economia serà com la física i un dels seus principis universals, Aquell que diu: “la matèria no es destrueix si no es transforma”. I és llavors que em pregunto: si al final de tot, l’economia no es destrueix si no simplement es transforma? Pregunta que potser ho deixem per a una altra bitàcola, article o opinió.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -