Les Terres de l’Ebre han estat el punt de partida del desplegament territorial del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030 (PNJCat 2023), el document que marcarà les polítiques juvenils del país durant els pròxims anys. La primera de les set trobades previstes a Catalunya es va celebrar el passat dimarts al Centre Polivalent de Benifallet amb la participació de representants polítics i tècnics de l’àmbit local i comarcal.
La jornada, organitzada per la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de la Joventut, va servir per compartir els resultats dels processos participatius impulsats durant l’últim any i començar a definir els principals reptes de futur en matèria de joventut al territori.
Sota el títol ‘Teixir joventut: anàlisi, eines i acció compartida‘, la trobada va combinar espais de debat amb sessions pràctiques orientades a reforçar el treball dels professionals del sector. En concret, es va dur a terme tallers sobre habilitats comunicatives i sobre les aplicacions de la intel·ligència artificial en l’àmbit juvenil.
L’acte va comptar amb la presència del director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Bartolomé Agudo; el director dels Serveis Territorials de Drets Socials i Inclusió a les Terres de l’Ebre, Javier Sánchez, i de la coordinadora territorial de Joventut a les Terres de l’Ebre, Montserrat Latorre.
El PNJCat 2030 es presenta com el principal full de ruta de les polítiques públiques de joventut a Catalunya. El document aposta per una estratègia transversal per donar resposta a qüestions com l’accés a l’habitatge, les dificultats d’emancipació, la salut mental, la inserció laboral o la igualtat d’oportunitats entre els joves.
El pla fixa quatre grans eixos d’actuació fins a l’any 2030: fomentar l’emancipació juvenil, millorar el benestar i la qualitat de vida, reforçar la participació activa dels joves i avançar cap a una societat més inclusiva i equitativa.
La proposta s’ha elaborat amb la participació d’institucions, entitats socials i agents econòmics, així com del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i les entitats municipals. En total, el procés participatiu ha comptat amb prop de 2.300 participants.
Amb l’aprovació del Govern, el PNJCat 2030 es consolida com el marc estratègic de referència en polítiques de joventut. Paral·lelament, la Generalitat ja treballa en el Pla d’actuació de polítiques de joventut: horitzó 2026, que haurà de concretar les mesures previstes en els pròxims anys.
Redacció A.M