La Ràpita ha acollit la presentació dels resultats del primer any del projecte Delta Rural, una iniciativa que treballa per reforçar l’arrelament de la població al Baix Ebre i al Montsià, i generar noves oportunitats perquè les persones puguin desenvolupar el seu projecte de vida al territori.
El projecte està impulsat i coordinat per la Fundació Privada Gentis, amb la Cooperativa Idària al capdavant del desplegament territorial i comunitari, i compta amb el suport de la Fundació ‘la Caixa’. L’Ajuntament de la Ràpita participa en la iniciativa com a municipi funcional, juntament amb Deltebre, i ha acollit la presentació d’aquesta primera fase.
L’alcaldessa en funcions de la Ràpita, Helena Queral, ha destacat la importància de formar part d’iniciatives que permeten escoltar les necessitats del territori i treballar conjuntament per afrontar reptes compartits. Queral ha valorat especialment que la presentació dels resultats s’hagi fet al municipi i ha agraït la tasca de les entitats impulsores i de les persones que han participat en el procés.
Escoltar el territori per entendre per què la gent marxa o es queda:
Sota el lema «Pobles vius per a projectes de vida«, Delta Rural parteix d’una idea: més enllà de les xifres de població, cal entendre quines condicions necessita la gent per poder quedar-se, tornar o arribar a viure als municipis de les Terres de l’Ebre.
Durant aquest primer any, el projecte ha treballat en la diagnosi de la realitat territorial, l’anàlisi de les polítiques i els recursos existents, i la participació ciutadana. En concret, s’han recollit 156 enquestes i s’han organitzat quatre col·loquis participatius, amb una atenció especial a les experiències i necessitats de les dones i el jovent. El procés s’ha desenvolupat a la Ràpita, Deltebre, Ulldecona i la Sénia.
Els resultats mostren una vinculació important de la població amb el territori: el 80,4% de les persones enquestades voldria continuar vivint a les Terres de l’Ebre a llarg termini. Tanmateix, el 73,2% afirma que ha marxat o s’ha plantejat marxar en algun moment. Una situació que posa de manifest la distància que hi pot haver entre voler viure al territori i disposar de les condicions necessàries per fer-ho.
Karim Sabni, gerent de la Cooperativa Idària, ha explicat que les dades reflecteixen aquesta realitat, i «la gent estima el territori, i el problema és que massa vegades quedar-se al territori no és possible». En aquest sentit, ha remarcat que el repte no es pot abordar únicament des de la perspectiva del despoblament, sinó que cal parlar d’arrelament i de les oportunitats que permeten construir un projecte de vida digne.
Feina, habitatge, transport i serveis són les necessitats que més assenyala la població:
Les aportacions recollides durant les enquestes i els col·loquis assenyalen diversos factors que condicionen les possibilitats de quedar-se a les Terres de l’Ebre. Entre les necessitats més destacades hi ha les oportunitats laborals, els salaris dignes, l’accés a l’habitatge, la formació, el transport, els serveis i les cures.
La diagnosi també permet identificar diferències entre col·lectius. En el cas del jovent, les principals preocupacions estan relacionades amb les oportunitats formatives i laborals, les possibilitats d’emancipació, la mobilitat, l’oci i la disponibilitat d’espais juvenils. Entre les dones, destaquen especialment les necessitats vinculades als serveis sanitaris, les cures, la conciliació i les xarxes comunitàries.
Aquesta realitat també es reflecteix en les dades laborals. Segons les xifres exposades durant la presentació, el 31 de març de 2026 hi havia prop de 8.000 persones inscrites a l’atur a les Terres de l’Ebre, de les quals unes 4.500 eren dones, aproximadament el 57% del total. A més, més de la meitat de les dones inscrites portaven més de dotze mesos com a demandants d’ocupació.
Sabni ha remarcat que, per tant, no n’hi ha prou amb crear llocs de treball, sinó que cal tenir en compte les condicions que ofereixen: «Hem de parlar de quin tipus de feina, amb quins salaris, amb quina estabilitat, amb quin tipus de conciliació i amb quina capacitat d’emancipació».
De la diagnosi a l’acció:
El primer any de Delta Rural ha servit per conèixer millor la realitat del territori, connectar els diferents agents que hi treballen i escoltar directament les persones que hi viuen. Ara, el projecte entra en una nova etapa en què es vol avançar de la diagnosi a la definició d’actuacions concretes.
Marc Poy, tècnic d’Idària i coordinador de l’execució territorial del projecte, ha explicat que aquesta segona fase inclourà accions formatives, espais de trobada i treball en xarxa per continuar generant oportunitats d’arrelament. També ha posat en valor la necessitat de coordinar les polítiques i les actuacions de les diferents administracions perquè puguin donar una resposta conjunta a les necessitats detectades.
Per la seva banda, Rosa Cuartiella, directora territorial de la Fundació Gentis a les Terres de l’Ebre, ha explicat que la fundació aporta al projecte la seva experiència i coneixement del territori, després de catorze anys desenvolupant programes d’orientació i formació a les comarques ebrenques.
Delta Rural es desenvolupa entre el juliol de 2025 i el març de 2028, i és finançat per la Fundació ‘la Caixa’, en el marc de la convocatòria «Acció social en l’àmbit rural: abordar el repte demogràfic per frenar el despoblament«. La iniciativa continuarà treballant amb ajuntaments, entitats i agents del territori per connectar recursos, compartir experiències i impulsar mesures que facin possible que més persones puguin construir el seu futur a les Terres de l’Ebre.
Redacció