14.3 C
Amposta

Baixos registres

El canvi climàtic i una agroindústria sense fre posen al riu Ebre contra les cordes amb un gran estrès hídric que l'acosten al col·lapse, fins al dia d'avui ha perdut gairebé la meitat dels seus recursos

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

En el nou Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE) 2021-2027 de la Confederació Hidrogràfica, les dades ens dibuixen un difícil horitzó per una conca que va de dret al col·lapse i amb les creixents previsions del consum, no té marge per poder atendre totes les seves necessitats ambientals, a la conca s’ha trobat una tendència descendent dels recursos a causa dels usos que es fan de l’aigua o l’increment de la massa forestal.

Un escenari que té sobre la taula diferents iniciatives com posar en marxa el canal Xerta-La Sénia per dur aigua a Sagunto a una extensió de 3.500 Ha i una dotació d’aigua de més de 3.500 metres cúbics d’aigua anuals i una reserva futura de 43 Hm³ que triplica l’exposat inicialment i planteja grans incògnites pendents de resoldre pel destí final dels cabals, altres iniciatives són les 10.000 Ha amb una dotació de 4800 m³ anual pel Segarra – Garrigues, les més de 47.000 Ha que té previst la Generalitat de posar en reg a més de recolzar amb més de 23.000 si ho creuen convenient, també es vol dur aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona o les més de 26.000 Ha que l’Aragó vol destinar al reg per esmentar-ne unes quantes, ni han més.

Totes aquestes i més previsions que si volen adjuntar han de sortir d’uns registres inquietants i minsos com són els 15.523 Hectòmetres cúbics anuals del riu que són un 15% inferiors als 18.216 en què es van recolzar els polítics per fer el nou pla. Aquesta aigua de l’Ebre va a parar a la Mediterrània el final d’una accidentada i limitada participació del riu amb el cicle natural que la regulació i explotació dels rius de la seva conca li permeten realitzar amb l’agreujant que anirà a menys perquè les previsions que tenen i fa servir la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) és que s’arribarà als 12.500 Hectòmetres cúbics a finals d’aquest segle.

Si es compleixen tots aquests pronòstics l’Ebre i els seus afluents hauran perdut la tercera part dels seus recursos 5.798 Hm³ un 31,84% del total a conseqüència de les regulacions (Presses per a centrals hidràuliques o regs), l’agricultura intensiva, la ramaderia o l’aigua de boca, aquesta gran explotació dels recursos hauria de servir per obrir una gran reflexió al territori sobre l’impacte global de l’ús local de l’aigua sobre la seva plicació en l’agricultura i la degradació d’espais de tota la conca. El territori no es pot permetre perdre la peça més important de la seva vertebració que és l’Ebre perquè si succeeix tindrem un territori mort. Pensem-hi.

Joan Cunill, enginyer mediambiental 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -