14.3 C
Amposta

Allò que el vent mai s’endugué

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La història no es repeteix ni com imitació ni com a farsa, és una espiral que dona lliçons que som incapaços d’aprendre.

Cap situació actual es pot extrapolar al passat, fer ho porta a la magnificació o a la banalització. Mirem al passat amb una superioritat moral que tot ho distorsiona. Tenim les mateixes virtuts i carències morals que ahir. La llei de la gravetat no canvia, les dinàmiques del poder tampoc. Seguim essent humans, massa humans. Ens autoenganyem respecte a episodis com la inquisició, les caceres de bruixes, els pogroms, els múltiples i diversos genocidis que en el món han estat. Creiem que ara no podrien ser. Cap avenç científic-tècnic porta aparellat un avenç moral. Morim per coses diferents, però ens matem per aquestes. Neguem el dimoni que portem dins nostre. Tornaran.

“La guerra civil va ser un enfrontament entre els que volien la democràcia sense llei i els que volien la llei sense democràcia.” Pablo Casado.

“Felipe VI defiende que sin ley no hay democràcia”:

“Por todo ello y ante esta situación de extrema gravedad, que requiere el firme compromiso de todos con los intereses generales, es responsabilidad de los legítimos poderes del Estado asegurar el orden constitucional y el normal funcionamiento de las Instituciones”. Octubre 2017 Felipe VI.

Veïns de Còrdova i Huelva acomiaden als guardia civils destinats a Catalunya al crit de “A por ellos” octubre 2017.

“Las imágenes de desproporción policial en la concentración de #JusticiaParaSamuel no pueden quedar impunes”. Jaume Asens a Twitter juliol 2021.

15 juny 2021. Aaron Sojournert en nom del món acadèmic recolza a Mas Collell i altres a qui el “Tribunal de Cuentas”, reclama un total de quasi 10 milions d’euros , denuncia que “usar la llei i el poder estatal amb motivacions polítiques per castigar servidors públics dissidents és corrosiu”.

Diario de Berlin. Invierno 1932-1933: “El comunista fue a abrirla, cojeando con el brazo en cabestrillo , y se encontro con un nazi que sujetaba un bote de cuestacion. Nada mas verle , el herido perdio completamente los estribos.

No os basta con darme una paliza? Encima os atreveis a pedirme dinero?

El nazi esbozo una sonrisa . Vamos, vamos camarada. Recuerda que estamos en un estado de derecho , el tercer Reich . Somos hermanos, tienes que desterrar el odio de tu corazon”. (Cristopher Isherwood – Adios a Berlin).

1939 “No es lo mismo, antes de fusilarlos les confesamos”. Carmen Polo en una escena de la pel·lícula Mientras dure la guerra.

6 de juliol 2019 Vox assenyala a l’editorial del Jueves amb un tuit que diu: “Se llama XXXX y es presidente de RBA, grupo que edita El Jueves. Su revista difunde odio contra millones de españoles a diario.Es posible que muchos de ellos le empiecen a exigir responsabilidades cuando le vean salir de su despacho de la Diagonal de Barcelona”.

Una Princesa en Berlin Artur R.G. Solmssen:

“Ells: grans industrials, magnats del carbó i acer, banquers (molts jueus) necessiten a Hitler per acabar amb els comunistes, per mantenir a ratlla als obrers insurgents. “Ells” no permetran que un subaltern austríac governi una vegada que l’odiada república sigui aniquilada”.

El 15 de gener de 1919 va ser assassinada Rosa Luxemburg, juntament amb Karl Liebcknecht per bandes paramilitars. Scheidemann dirigent del partit social demòcrata alemany (SPD) declarà: “Feia molt que Liebcknechht I la senyora Luxemburg havien deixat de ser socialdemòcrates d’esquerres, perquè per a la socialdemocràcia les lleis de la democràcia contra les que ells es van alçar son sagrades… És per això que devíem i devem combatre’ls”.

Temps després Martin Niemöller va escriure el famós poema que erròniament s atribueix a Bertolt Brecht. “Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig callar, jo no era comunista. Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar, no era jueu. Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú per protestar”.

Cap de les cites que incloc a aquest article tenen cap relació entre elles ni a veure amb la realitat actual. Avui cap d’aquestes coses son possibles. Avui als “rojos o separatistes” ens estimen. Segurament preferim que ens odiïn el que vulguin sempre que respectin els nostres drets, però cal saber guardar les distàncies, tenir una clara idea de les proporcions. No fem comparacions impertinents, no ens fem les víctimes; comparativament no hom som. De la història només queda allò que el vent mai s’endugué. Desvario.

“Set vegades / passes sense veure. / A la vuitena condemnes sense mirar”. Aquest sí que és de Bertolt Brecht.

Francesc Sancho i Serena, metge jubilat

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -