Produïda per la variació de l’estat climàtic a partir de l’activitat humana que provoca’n les sequeres, l’avanç de la desertització, la manca de collites, pluges torrencials, alteració manifesta de les estacions de l’any i les temperatures extremes que és el factor que propicia les migracions de persones, els canvis del clima tenen un impacte brutal en les economies d’origen i destí fent que la migració resulti atractiva i si això passa, la pèrdua de població pot influir de manera negativa en el potencial productiu de les societats locals, genera’n la manca de treball en alguns sectors o indústries que desactiven el creixement econòmic i l’empobriment de les societats, perden tot allò que han aconseguit amb gran esforç des de les comunitats.
No fa gaire la consellera d’Acció Climàtica de la Generalitat, Teresa Jordà, va dir que en poc temps podem tenir refugiats climàtics a Catalunya, els senyals de la crisi climàtica es van acumulant una rere l’altre les sequeres extremes amb manca d’aigua, els incendis, inundacions que afecten cases, carreteres o la primavera amb record de calor, hi haurà persones que hagin d’abandonar el seu lloc de residència a causa d’aquesta crisi climàtica hi ha encara molta gent que els hi costa creure aquestes afirmacions les veuen llunyanes, a mi no m’afectaran, es diuen, però poden ser una realitat a curt termini. Deia la consellera que això passarà a Catalunya dins de pocs anys i els refugiats climàtics no seran d’altres llocs, seran catalans. Una de les zones que és la zona zero de Catalunya és el Delta de l’Ebre, la puja del nivell del mar produïda per l’escalfament global desfent el glaç dels pols posa en risc un territori que està en regressió, patint tots els temporals marítims amb un excés de salinització molt perillós pels cultius de l’arròs, un dels principals puntals de l’economia del territori, per tant, cal no perdre més temps i fer-nos resilients per sortir d’aquesta crisi climàtica de manera digna conservant tot el que es pugui. Tenim al delta una zona submergida al voltant de 320 km², és el final del riu i segon delta en extensió de la Mediterrània occidental i l’ambient natural més important de Catalunya que amb la retenció de sediments en embassaments de la seva conca provoca la regressió de la línia de costa i l’acceleració de l’enfonsament de la plana deltaica. El cabal del riu Ebre i les aportacions d’aigua mostren un descens important de més d’un 30% des de la posada en marxa de l’estació d’aforament a Tortosa amb els registres obtinguts abans de la construcció dels embassaments a tota la conca, per tant, les solucions principals a la crisi climàtica i a la deficient gestió de la conca cal encarar-la a les solucions naturals d’aportació de sediments i cabals. Actualment, la Generalitat està treballant en tres escenaris diferents, amb pronòstic de retrocés de la línia de costa exterior d’inundació de terrenys adjacents a la costa de les badies del Fangar i els Alfacs i l’augment i permanència de la falca salina, l’any 2050 amb un ascens del nivell mitjà del mar de 15 cm, l’any 2100 amb un augment del nivell del mar de 40 cm i l’any 2100 amb un escenari catastròfic d’un augment d’1 metre. El departament de medi Ambient i Habitatge ha iniciat una sèrie d’estudis d’elaboració d’una estratègia de prevenció i adaptació al canvi climàtic a Catalunya que tenen l’objectiu reduir el risc i danys per impactes a curt i llarg termini de manera rendible. L’opció de no actuar sempre hi és, diu el departament, però si no es comença els costos socials, ambientals i econòmics d’aquesta adaptació seran molt elevats.
Sobre el paper no es pot negar que l’administració ho té clar, on no és tan clar és a l’hora d’actuar o els diferents departaments que tenen competència en el canvi climàtic no fan una feina conjunta o la gestió d’aquesta no pot ser posada en marxa per la manca de diners, el cas és que coses molt simples com validar uns documents per començar a fer feina al Delta han estat aturats més de tres anys segons la taula de consens, al final el que farà desaparèixer la plana deltaica serà la pèssima gestió de les administracions tant la nacional com el nostre, després de tant de temps han començat a treballar i les coses no es fan bé, cal donar un repàs a altres països amb la mateixa problemàtica que nosaltres entorn del delta i que han fet les coses totalment diferents. Un petit apunt la sorra que estan movent per replanar és el mateix sistema que en la barra del trabucador, sorra seca quan hauria de ser marina, durarà el mateix que a la barra, una despesa de diners gran per no obtenir els resultats que desitgem per la plana deltaica.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
