Agricultura inicia els treballs per habilitar un eix de confinament d’incendis forestals entre Rasquera i el Perelló

L’eix entre Rasquera i el Perelló (que pren com a referència el traçat de la carretera TV-3022 que travessa la plana del Burgà), amb les serres de Cardó i del Boix a l’oest i les muntanyes de Tivissa al nord-est, ha estat tradicionalment escenari de nombrosos sinistres. Atiats pel vent de mestral, però també per la marinada a partir de la tarda, els focs declarats el 1995 i el 2012 van deixar milers d’hectàrees cremades.

Precisament, va ser a la zona del coll de les Granades per on el foc del 15 de maig de 2012 va estar a punt de saltar en direcció cap a les muntanyes de Tivissa i Vandellòs, segons ha recordat l’enginyer forestal del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Eusebi Casanova. «Arran d’aquell incendi ja es va posar en debat que era prioritari per evitar el salt a l’altre massís. És una de les zones que tenim estudiades i planificades per evitar aquesta confluència», ha remarcat.

Les actuacions en aquest primer sector abasten 112,47 hectàrees de terrenys no mecanitzables o parcialment mecanitzables i suposen una inversió de 338.342,86 euros. Operaris equipats amb màquines de desbrossar tallen matolls i vegetació baixa que poden ajudar a expandir ràpidament els ja coneguts i virulents incendis forestals que afecten periòdicament la zona.

L’objectiu, principalment, és reduir la càrrega i la continuïtat de combustible per ajudar el territori a resistir millor els focs i disminuir la capacitat de propagació dels incendis cap a altres espais sensibles propers. Particularment, després que els bombers i els tècnics d’Agricultura hagin constatat que l’abandonament de conreus i l’agudització dels efectes del canvi climàtic converteixen aquest corredor en més vulnerable als focs cada cop més extrems.

Sobre el terreny, la creació d’aquests eixos (ideats i definits pels Bombers) no implica tasques diferents de les que es feien fins ara per gestionar els espais forestals, com l’estassada de les zones amb gran càrrega de matolls. «Prenem com a referència i ho fem com a suport de les zones que ja estan conreades i el que fem és augmentar la seva superfície amb aquests treballs», ha indicat Casanova. «La finalitat és que, quan tinguem un incendi, sigui d’herbàcies, herbes o matollar baix. Que no sigui un incendi de matollar elevat o alt i que pugui portar el foc a les capçades (dels arbres)», ha resumit l’enginyer.

Fer els incendis més petits:

Els bombers, en aquest sentit, reafirmen que l’estratègia està ideada per millorar i facilitar l’estratègia d’extinció en unes condicions cada cop més extremes. «Per a nosaltres són actuacions molt valuoses perquè ens permeten millorar molt la nostra eficiència davant d’un incendi», ha assegurat el cap de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre, Ricard Expósito. «I cap on estem anant al voltant de tot el que implica la crisi climàtica, necessitarem actuacions com aquesta perquè tinguem incendis en la mesura del possible més petits i, sobretot, per intentar protegir la població davant d’incendis que poden ser complexos», ha afegit.

Recorda Expósito, en aquest context, la importància de reduir la càrrega de combustible del terreny i també la seva continuïtat per evitar que el foc enllaci diferents massissos i es pugui apropar a nuclis de població, «on cada cop el bosc es troba més a prop». «L’abandonament del camp i la poca gestió forestal que s’està fent, perquè no s’està traient l’aprofitament que ens agradaria que es tragués, provoca grans acumulacions de combustible i cada vegada extensions més contínues de vegetació forestal», generant cada cop riscos més importants amb l’arribada de les altes temperatures a l’estiu, tant a l’entorn natural, explotacions agràries com habitatges i persones.

A banda de l’actuació al coll de les Granades, també han començat ja els treballs per crear una àrea estratègica en zona arbrada poc densa en 83,84 hectàrees de les Collades, al Perelló, amb un pressupost de 237,956,91 euros. Per últim, a partir de la setmana vinent s’actuarà en 124,24 hectàrees, també al terme municipal del Perelló, amb una estassada selectiva segons les característiques del terreny, amb un cost de 378.248,78 euros.

Sobre el paper, els treballs s’allargaran uns quatre mesos (una previsió que l’arribada de l’estiu, les condicions climàtiques i de la campanya forestal pot condicionar) i, en total, suposaran una inversió total en aquest eix de 954.548,55 euros. Dels catorze eixos de confinament que el Departament ha definit a Catalunya, amb més de 223.000 hectàrees, el de Rasquera-el Perelló és un dels cinc prioritaris per on comencen les actuacions de forma més immediata. Segons ha avançat Casanova, a les Terres de l’Ebre començaran més endavant els treballs per habilitar un altre eix de confinament que va d’Ascó cap a les Camposines, Benissanet, Pinell de Brai, Prat de Comte i fins a Xerta.

Un risc que lleva la son:

Per la seva part, l’alcaldessa de Rasquera, Àngels Llombart, ha celebrat també les tasques davant la progressiva desaparició de ramats i pastors que tradicionalment netejaven el sotabosc, sumada a la manca de mitjans d’ajuntaments petits per actuar a la muntanya pública. «Hi ha dies al mes de juliol que no dorms les hores que tocaria pensant que la situació climatològica és molt propícia perquè es produeixi en qualsevol moment un incendi«, ha reconegut tot recordant que un foc a Cardó pot arrasar també en poques hores tota la serra del Boix fins, pràcticament, arribar prop de la costa, com va estar a punt de passar al 2012.

Amb tot, Llombart ha lamentat que aquestes actuacions no deixen de ser «un pegat» davant la magnitud ingent de la gestió forestal d’espais com pràcticament abandonats com les serres de Cardó i del Boix. «És un pegat el que farem i tant de bo que no hagi de servir perquè no es produeix cap incendi, però seria necessària molta més inversió», ha subratllat, tot reclamant al Govern major atenció sobre l’estat de les zones forestals de les Terres de l’Ebre davant de les condicions de forta sequera dels estius.