Fent una mica d’història, aquest Fons Nuclear va ser presentat pels consellers d’Empresa i treball, Roger Torrent i Acció Climàtica, Teresa Jordà del govern de la Generalitat i ho fan per donar resposta a l’impacte dels tancaments de les centrals nuclears operatives que tenim al territori, en principi programats pel 2029 i 2030, que faran desaparèixer gairebé tres mil llocs de treball directes en un territori on l’atur és dels més alts de Catalunya. Aquest fons presentat estarà dotat amb 24 milions d’euros i finançarà accions de desenvolupament socioeconòmic i la transició energètica justa, els detalls com aquest, perquè justa, posen un núvol de desconfiança sobre el projecte, s’ha de fer una transició a les cinc comarques el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, la Terra Alta i el Priorat, d’anticipació al tancament d’aquestes ferralles amb la creació de projectes nous innovadors que ens portin a l’energia verda i aconsegueixin mantenir els treballs directes, ara a les centrals nuclears, segons el govern per crear un teixit alternatiu i nou al qual tenim ara.
Aquest fons es finançarà amb el 20% dels ingressos de l’impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient, suposarà un finançament extra d’uns dos-cents milions d’euros pel territori i estarà vigent fins al tancament de les centrals. Per últim, la intenció del govern és treballar en quatre línies de finançament i no necessàriament l’energètica, es potenciarà el sector agroalimentari, les noves tecnologies i el turisme vinculat al patrimoni natural de la zona per diversificar l’economia i crear llocs de treball. La proposta presentada pel govern minoritari de la Generalitat ha durat molt poc, una jugada política encapçalada pel PSC i Junts han presentat una modificació de la llei 5/2020 que ha sigut aprovada pel Parlament canviant l’esperit d’aquesta.
Ara tota la feina del govern ha quedat en no res, s’haurà de fer un nou reglament per incorporar els canvis de la modificació amb un calendari que veurem quan serà operatiu. I hi ha pobles amb molta afectació on tenen un impacte més directe d’aquesta indústria que no tenen ni veu ni vot sobre el seu futur, en aquesta modificació s’estableix que el 2023 es repartiran 30 milions d’euros directament als Ajuntaments entre 10 i 30 kilòmetres, gairebé quatre-cents mil euros per cada un. La modificació pactada pel PSC i Junts és una repartidora d’euros que l’anterior reglament rebutjava posant el punt en els ajuts a les cooperatives, entitats ambientals, comerç local o les pimes, entre tant els Ajuntaments de la zona no veuran ni un euro fins que no hi hagi el reglament de gestió operatiu. El més trist és que en una qüestió tan important no hi hagi un consens polític al territori les dues forces que han consensuat aquesta modificació ho han fet en benefici propi i no cal que es justifiquin amb discursos inclusius fent veure que recolzen el territori quan s’ha vist on són els seus interessos, els diners.
Aquestes dues formacions cal que tinguin clar que els diners que es repartiran amb la modificació, uns 60 milions, han d’anar per la transició energètica, tenir el territori preparat per a quan tanquin les centrals nuclears amb bones alternatives si no ho fan així i els diners no van a la transició el territori perdrà el seu futur. La modificació de la llei 5/2020 proposada pel PSC-Units i Junts va ser validada al ple del parlament amb el suport dels socialistes, Junts i Ciutadans, l’abstenció dels comuns i els vots en contra d’ERC, Vox, CUP i PP. La modificació augmenta fins a un 50% el percentatge de la recaptació de l’impost a les nuclears, que es destina al desenvolupament socioeconòmic i la transició energètica de les zones afectades, els municipis de les zones I i II del Pla d’Emergència Nuclear Exterior de les centrals Ascó i Vandellòs conegut com a Penta, s’estableix a més que l’àmbit territorial dels fons correspon als municipis catalans de menys de 20.000 habitants que es troben en un radi no superior a 30 km concèntric a les centrals nuclears i es crea un òrgan de govern del fons i fixar la seva composició. La política és un servei públic i com a tal s’ha de fer a favor de la ciutadania, els polítics han de gestionar bé la confiança que els hi fan els ciutadans a les urnes, en aquesta ocasió crec que els polítics no han estat a l’altura de la confiança feta i cal fer una bona valoració dels fets i actuar en conseqüència a les pròximes eleccions. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
