L’espècie humana representa el 0,01% de la vida del planeta, però estem destruint el 84% dels mamífers salvatges, el ser insignificant vol dir que com animals racionals dominem tota la biodiversitat. La transformació del planeta ha dut als científics a fer una nova Era geològica. L’Antropoce-tropoce, la destrucció de l’hàbitat silvestre per l’agricultura, la tala d’arbres i el gran desenvolupament econòmic està provocant l’inicií de la sisena extinció massiva de la vida a la terra, els científics asseguren que els últims seixanta anys s’ha perdut la meitat de la fauna terrestre del planeta, només queden una cinquena part de mamífers salvatges, m’entres que en els oceans en queden menys d’una cinquena part. Tot aquest enrenou i declivi s’ha produït des de l’arribada de l’ésser humà a l’agricultura i a l’inici de la revolució industrial.
Però a pesar d’aquesta supremacia sobre el medi l’home segueix sent insignificant, només els virus que hi ha a la terra tenen un pes tres vegades superior a l’home, els fongs dues-centes vegades, les plantes representen el 85% de la biomassa, vuit mil vegades més que l’home. La conclusió que podem arribar sobre l’home és que son molt eficients per l’explotació dels recursos naturals, que han erradicat, sacrificat, i ho segueixen fent, els mamífers salvatges per la seva alimentació i oci. Així mateix el gran i desmesurat desenvolupament fa que el ritme en què alliberem CO₂ a l’atmosfera es deu vegades més que en l’era dels dinosaures i va escalfant el clima deu vegades més que en els últims seixanta anys, hem entrat en un món totalment desconegut i les conseqüències per la terra, oceans i planeta pot ser més greu que en qualsevol altre des de l’extinció dels dinosaures.
El secretari general de l’organització Meteorològica Mundial ha dit que el nostre futur aquesta passant avui, l’alarmant ritme del canvi climàtic resultat d’alliberament de gasos efecte hivernacle no té precedents en cap registre modern i fa un advertiment als científics, aquest escalfament global sense control tindrà uns impactes generalitzats, severs i irreversibles sobre el medi i les persones. Aquest ritme accelerat i el futur del canvi climàtic juntament amb l’acidificació és molt ràpid per l’adaptació de moltes espècies portant aquestes a l’extinció. Hi ha científics convençuts que anirem a parar a l’anomenat Màxim Tèrmic del Pliocè (PETM) que va suposar un gran augment de la temperatura de gairebé 5 °C en pocs anys. Altres dubten que aquest canvi climàtic potser no provocarà un augment de les temperatures i que els punts crítics de tota aquesta situació serà la pèrdua de gel a l’Àrtic o la gran alliberació del Meta del permagel que provocarien d’anys més perillosos que l’escalfament, aquestes podrien ser possibles respostes futures i imprevisibles del canvi climàtic. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
