Tenir un bon servei bancari pot ajudar a frenar el despoblament rural? Els municipis de les Terres de l’Ebre que no tenen ni oficina ni caixer creuen que sí. Aquest és un servei que la gran part de la població té cobert i gairebé mai pensem què passaria si no disposéssim d’un caixer al nostre poble o ciutat. A més, a aquesta problemàtica se li suma que els municipis que no tenen un bon servei bancari son els més petits, amb la població més envellida, menys recursos econòmics i menys altaveu polític i mediàtic.
Els vuit municipis ebrencs que no tenen ni oficina ni caixer son la Palma d’Ebre, Tivenys, la Galera, Freginals, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Alfara de Carles i Aldover i les dues EMD son els Lligallos (Camarles) i la Serra d’Almos (Tivissa). Tota la resta de municipis de les Terres de l’Ebre disposen d’algun tipus de servei bancari. Per exemple, a Caseres no llancen coets, però tenen una oficina del BBVA d’un agent autoritzat que obre tres dies a la setmana.
La Diputació de Tarragona i CaixaBank van engegar un projecte per instal·lar caixers automàtics a alguns pobles de la demarcació. A finals de l’any 2018, ja fa gairebé tres anys, Godall, la Torre de l’Espanyol, Paüls, Garcia i Vinebre en van ser els beneficiaris i van instal·lar un caixer al poble. Malgrat això, no s’hi van poder adherir tots els pobles que ho van demanar i, entre d’altres, els que encara no en tenen reclamen a la Diputació que torni a obrir una nova convocatòria.
L’acord establia que CaixaBank, la Diputació de Tarragona-BASE i cada ajuntament assumissin a parts iguals el cost de cada caixer. CaixaBank ha aportat la tecnologia i es fa càrrec de la instal·lació i manteniment dels dispositius i els municipis van facilitar l’espai físic i vetllen pel seu bon ús.
Imagina Ràdio ha pogut parlar amb alguns alcaldes dels municipis afectats i tots coincideixen que és una problemàtica que accentua el despoblament. Eladi Galbe, batlle de Tivenys, apunta que des de l’equip de govern local s’estan plantejant la possibilitat d’assumir el cost d’un caixer i volen arribar a un acord amb alguna entitat bancària. “Nosaltres complim els requisits del projecte dels caixers de la Diputació, però encara no s’ha tret una nova convocatòria i el tema està encallat. Per tant, creiem que hem de fer alguna cosa nosaltres mateixos”, afirma l’alcalde.
Marina Rojals, l’alcaldessa de la Palma d’Ebre, diu que solament tenen l’oficina de la secció de crèdit on poden treure i ingressar diners els socis, però “les persones que no disposen de compte en aquesta entitat, no poden fer operacions”, apunta l’alcaldessa, per tant, creu que és un perjudici, ja que “la majoria d’establiments del poble no es pot fer pagament amb targeta i ens hem de desplaçar als pobles veïns per aconseguir diners en efectiu”. Des de l’Ajuntament de la Palma creuen que la instal·lació d’un caixer donaria un valor afegir al poble i pensen que les administracions més grans haurien de vetllar perquè els municipis petits disposin d’un servei bancari propi del segle XXI.
Antoni Ferré, alcalde de la Pobla de Massaluca, ha dit que la secció de crèdit de la cooperativa els hi salva la vida, malgrat això, diu que “voldríem disposar d’un caixer, però no ens surt rendible. No podem pagar 500 euros al mes per un caixer”. A tots els establiments del municipi es pot pagar amb targeta i tot el poble és soci de la secció de crèdit, però l’alcalde creu que seria interessant disposar d’un caixer pels visitants i turistes.
L’alcalde de la Galera, Ramon Agustí Muñoz, també destaca la importància de la secció de crèdit de la cooperativa, però reclama una nova convocatòria del projecte de la Diputació de Tarragona. “Sabem que ens pot costar entre 4.000 o 5.000 euros a l’any, però creiem que és necessari. Parlem tots de despoblament, però després els pobles petits ens quedem sense els serveis essencials, com per exemple un caixer”, afirma de forma contundent l’alcalde.
Josep Roncero és l’alcalde de Freginals i creu que és una problemàtica no disposar d’un bon servei bancari al municipi, “hem estat parlant amb entitats bancàries i ens ofereixen preus massa elevats, necessitaríem alguna subvenció o alguna ajuda per fer-ho, perquè no ho podem assumir”.
L’alcalde de Camarles, Josep Antoni Navarro, diu que fa anys que existeix la problemàtica bancària als Lligallos. “Volem adherir-nos al projecte de la Diputació i sabem que hem d’assumir costos, però el servei s’ho val. Si és assumible, ho farem! És una demanda que hi ha d’ençà que va tancar la Caixa”.
Lourdes Pena, presidenta de l’EMD de la Serra d’Almos, detalla que la secció de crèdit de la cooperativa dona servei cada dia, per tant, no es plantegen en aquests moments iniciar un procés per a tenir un caixer automàtic des del consistori. Malgrat tot, “sí que creiem que es podria engegar i negociar una estratègia conjunta, a través de Consell Comarcal o Diputació, per a tots els pobles que tenen deficiències en aquest sentit”, diu Pena.
En definitiva, la majoria de municipis coincideixen en línies generals amb el fet que haurien de ser les administracions més grans qui haurien de vetllar perquè els pobles més petits tinguin un bon servei bancari, almenys un caixer automàtic, a través d’ajudes o subvencions. Aquesta problemàtica, a més, també afecta el despoblament rural d’aquests municipis, ja que com menys serveis, menys gent està disposada a construir en aquests pobles el seu projecte de vida.
Redacció – Ll. S.
