CulturaEbreNotícies

Arturo Gaya: “Podem estar tranquils amb el relleu generacional a la PDE, els joves l’han assumit”

Parlem amb el cantant dels Quicos sobre els nous treballs i l'aniversari de la PDE

Fran Richart.-  Aquesta setmana hem parlat amb el músic ebrenc Arturo Gaya, en motiu de diverses novetats d’enguany com és el nou treball de l’Illa de Buda, el projecte Tren Seeger i el nou espai dedicat a la Jota Ebrenca en el Museu de Tortosa.

 

Fran: Bon dia Noemí. Avui tenim un convidat molt especial i conegut en aquesta casa com és
Arturo Gaya vocalista dels Quicos. Com estem Arturo?

Arturo: Molt bé.

F: Parlem amb Arturo per la presentació que es farà aquest dijous 4 d’abril del nou disc “Viatge
a Buda” que s’ha gravat a l’illa de Buda. Què ens pots explicar d’aquest nou treball dels Quicos,
perquè sembla que ve amb molta força i amb molta singularitat.

A: Bé, com tu dius estem gravant, de fet lo que farem demà serà una presentació de la
gravació, lo disc segurament sortirà a principis de juny, si tot va bé. Hem estat tota la setmana
gravant a l’illa de Buda per a natros és una sort perquè representa un valor afegit a tot lo que
volem dir en este disc. Un disc que es diu “Viatge a Buda” que és un intent de recuperar el
nostre passat pensant en lo futur, no? En los temps en que l’illa de Buda estava plena de gent i
de vida … de vida encara ho està perquè encara hi ha molts animals, però estava plena de gent
cantant, treballant … en uns temps en los que el cantar era molt important, socialment, i fem
un viatge a aquella època, i al mateix temps, intentem reivindicar que este espai natural no es
perdi. Tothom sap que és un territori de Catalunya bastant gran; és l’illa més gran de Catalunya
i està molt amenaçada per la regressió, pel mar, pel canvi climàtic … i quan parlem de l’illa de
Buda no parlem d’aquí a cent anys, sinó que sempre que hi ha una llevantada ja es trenca la
barra, s’inunda la llacuna … és més delicat. En este disc pretenem fer un recorregut,
reivindiquem la importància del cantar viatjant a una època on se cantava molt, perquè estos
dies a l’illa de Buda ens ho han estat explicant; fins i tot hi havia una taberna, “La taberna de
Mascarell” i reivindiquem aquells temps, viatgem en aquells temps i a partir d’aquí parlem de
moltes coses.

F: Perquè vosaltres esteu gravant, a una casa de l’illa, oi?

A: Estem gravant a la casa gran de l’illa, el propietari, Guillermo Borés ens l’ha deixa’t perquè
coneixia el nostre projecte, se va engrescar molt i ens ha oferit la possibilitat de gravar aquí,
que per a natros ens permet tindre unes condicions molt especials, també gravar exteriors,
l’ambient …

F: Capteu millor les vibracions, no?

A: Exacte.

F: I hi haurà col·laboracions en aquest nou treball? Què ens podríeu dir, a banda que s’ha
gravat a l’illa de Buda? Què podríem donar un tastet als oients sobre aquest disc?

A: Bé, és un treball que és correspon en un espectacle que el titulem “Viatge a Buda” on també
hi ha una pel·lícula muda que la vam fer en la gent de “Films Nòmades”; està dirigida per
Jaume Moya; on també una pel·lícula muda on els Quicos viatgem a Buda i al passat perquè la
gent pugui veure com era lo faro de Buda, lo “Gegant de Ferro”, com era el vapor “Anita”. Són
imatges en 3D gràcies a l’art de Jaume Moya. I a través d’aquí ens inspirem en una cançó de
Josep Bo, autor de “Lo Carrilet de la Cava”, que es diu “Dies de festa”, és molt coneguda, però els Quicos encara no l’havíem gravat i on se parla d’aquells temps on la gent se prenia un dia
festiu per anar a la vora del mar, a l’illa de Buda, perquè anaven en barcos de vapor, pel riu i
anaven a menjar-se una paella als peus del faro de Buda i cantaven, no? És una mica el late
motive d’este disc. La pel·lícula també estarà al disc, hi haurà un accés per a que la gent la
pugui veure. A part d’això estan les cançons de l’espectacle. La majoria de cançons són noves i
també recuperem algunes que també incloem a l’espectacle que tenen una temàtica similar a
lo que volem dir.

F: Llavors hi ha hagut una mica d’arqueologia musical i heu pogut rescatar alguna de les
cançons que es cantaven fa cent anys, o no?

A: Sí, sí, sí, per suposat.

F: Perfecte. Parlem d’aquest nou treball dels Quicos que tenim moltes ganes d’escoltar però,
parlem de més novetats Arturo perquè només fa dos o tres setmanes vas realitzar un concert
amb altres músics al Tradicionarius de Barcelona, en motiu del centenari del naixement de
Pete Seeger del gran cantautor-protesta, nord-americà, per excel·lència. Com va anar
l’experiència de versionar Seeger amb tota l’audiència? A més si no m’equivoco amb molts
músics convidats com Quico Pi de la Serra, Pep Botifarra, Joana Gomila, Gemma Humet … Com
va anar la nit?

A: Va ser una experiència molt intensa i al mateix temps molt emocionant; tothom tenia molt
present lo que estàvem fent que era reivindicar la figura de Pete Seeger. Els centenaris
serveixen per a reivindicar altres coses que són vigents, sobretot per a dir tot lo que estava
sobrevolant, era la importància de la cançó com eina per transformar la societat, això era
un objectiu que es respirava en l’ambient i en tota aquella gent que omplia l’auditori de
Barcelona. A part, poder compartir l’escenari en un Quico Pi de la Serra, que a part de ser el
que és per al nostre país, també va conèixer personalment al Pete Seeger i va estar a casa
seua… va ser una experiència molt enriquidora.

F: I la gent va cantar tota junta les cançons; va haver-hi aquest poder transformador de cantar
tots plegats, que deia el Pete Seeger?

A: Sí, exacte. El Pete Seeger deia que els concerts si no cantava la gent, no era
un concert. Ell era uns de les coses que feia, inclús en alguns moments mirava que només
cantés lo públic, perquè ell no era l’important. Moltes cançons no eren d’ell el que feia també
era de difusor de molts temes, un de tan universal com la “Guantanamera” en versos del poeta
cubà José Martí. Va ser el Pete Seeger el major responsable que aquesta cançó viatges. Per
tant, va ser una experiència molt bonica, molt emocionant i que no en los mateixos convidats
perquè allò va ser un esforç important, ho intentarem portar lo que queda d’any a molts altres
llocs de Catalunya.

F: Llavors “El tren Seeger” arribarà a Tortosa o no?

A: “Lo tren Seeger” arribarà a Tortosa lo 12 de juliol. Arribarà a Manresa, arribarà a Granollers,
arribarà a la Seu d’Urgell, segurament a Tarragona, arribarà a moltes ciutats i a tot arreu
intentarem que sigui un concert on els protagonistes no siguem els músics sino que sigui este
poder de la cançó com a eina per construir una societat millor.

F: Trobes que en el món dels cantautors ens falta un Seeger, ara mateix, com està el país o ja
no diria només al país, com està el món, no ens cal un Seeger que foti una mica de canya, ara?
Com ho veus, això?

A: Bé, una de les coses que deia Seeger era que “cadascú a casa seua pot fer coses molt
importants”, és una miqueta precursor d’aquella frases de “ pensa universalment i actua
localment” jo penso que hi ha molts Seegers, molta gent que creu en això. Ell va sembrar molt i
tal com estan los temps, lo món ha canviat molt, ja no és tan important una persona que vagui
viatjant sinó que hi hagi molta gent que continuï recollint aquella llavor que ell va sembrar i
anar fent… jo penso que sí. De vegades les coses semblen utòpiques, no? Allò de dir “cantant
pots millorar el món” d’acord no t’ho creguis, però, jo sí que ho crec i ho faig, això sí, que hi ha
molta gent que pensa que ho està fent.

F: I per últim Arturo. A finals de gener és va presentar al Museu de Tortosa l’espai de la jota
que podríem dir que la jota té un lloc permanent a la història de la ciutat en una sala on es
tractarà tot el tema de la jota i en una altra sala els 25 anys de trajectòria del Quicos. Déu-ni-
do quin reconeixement, oi?

A: En realitat no estem al museu. Estem al recinte del museu i allò que conservem allà és per
compartir-ho. Fa uns quants mesos, gairebé un any, vam dir-li a l’ajuntament que tant los
Quicos, com lo Centre d’Interpretació de la Jota a les Terres de l’Ebre, que és una associació
que es va crear a partir de tot este patrimoni immaterial, que és una expressió que s’utilitza
molt per a definir estes coses, no? Este patrimoni que hem anat recollint durant 26 anys:
documents sonors, imatges, coses que t’han vingut al cap per explicar, per compartir… tot això
necessitava un espai. Un espai on la gent pogués veure, escoltar o pogués, senzillament,
parlar, compartir… i això és lo que hi ha allí. Hi ha una exposició sobre els tres àmbits de la
jota: cantar, tocar i ballar. Hi ha un raconet “del si no fos” en petites coses dels Quicos que
conservem, guardem, coses que de vegades tenen un valor sentimental de cadascú; cadascú li
pot donar lo valor que cregui i també hi ha una sala que és el que serà l’arxiu, que s’anirà fent
a poc a poc, on volem posar a l’abast de tothom tot allò que hem anat recollint que es pugui
escoltar, que és pugui sentir, que és pugui veure, com cantava aquell vell pagès cantador o con
se canta ara i també dedicar-la, ja que tenim un espai òptim, si allò no és comparteix, si allò no
està ple de vida i la gent no en fa ús seria un espai buit.

F: I per últim aquest cap de setmana hem tingut a Amposta el divuit aniversari de la Plataforma
en defensa de l’Ebre. Vosaltres també vau estar-hi allí tocant. Ara que estem al 2019 sembla
que no hagi passat tant o sembla que sí. Quin record tens de tot el moviment que es va
engegar i com veus el tema de l’aigua que ara diu la Plataforma precisament que “Potser torna
a tocar sortir als carrers”, no?

A: Sí, segurament tocarà sortir als carrers una altra vegada. En este aspecte, una de les coses
que vam poder veure a la festa d’aniversari és que estem bastant tranquils en quant al relleu
generacional: la gent més jove s’ho han pres perquè també ho han viscut, ho han assumit; de
fet la gent jove s’autoanomena “Generació Riu és Vida”. Per tant, en este aspecte de futur
penso que podem estar bastant tranquils. Crec que el que s’ha demostrat és que la Plataforma
en Defensa de l’Ebre és un moviment social que abarca a tothom i que quan se necessita a la
gent, allí està. En l’aspecte de mobilitzar-nos podem estar bastant tranquils i és una lluita que
va molt més enllà, penso de lluitar per una nova cultura d’aigua també és lluitar per una altra
manera de viure. Hi ha moltes batalles com algú diu “Les coses que s’han pogut aconseguir,
que s’ha pogut guanyar la més important: la societat de la lluita” això ja és un gran guany. I
respecte del que em deies del record a temps passats penso que l’altre dia tothom van reviure
uns temps molt emocionants i uns temps en los que les Terres de l’Ebre se van unir moltíssim.
Hi ha un abans i un després de l’inici d’aquella lluita. La identitat de les Terres de l’Ebre, la
cohesió territorial, com la gent s’identifica en lo terme, en l’expressió Terres de l’Ebre, tot va
néixer allí, tot se va reforçar allí i això és un vincle que encara dura.

F: D’acord Arturo. Moltíssimes gràcies per posar-nos al dia, per explicar-nos els projectes i
molta sort amb el “Viatge a Buda”. Ja tenim ganes de sentir els nous temes.

A: Moltíssimes gràcies a vatros.

F: Moltíssimes gràcies cuida’t. Adéu, salut.

A: Adéu bon dia.

 

 

Versió transcrita per Maite Forcadell Puigcerver

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close