14.3 C
Amposta

[VÍDEO] El cap policial de l’Ebre durant l’1-O diu que la situació va obligar a canviar l’actuació prevista

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Els caps regionals dels Mossos d’Esquadra creuen que l’1-O el principal problema que va tenir l’actuació policial va ser la falta de coordinació entre els tres cossos. Tot i que fins el mateix matí estava previst que Policia Nacional i Guàrdia Civil actuessin a requeriment dels Mossos, ja a primera hora els cossos estatals van començar a actuar pel seu compte, cosa que va causar “desconcert”, “dificultats”, “estrès” i “caos” en els comandaments de la policia catalana. En tot cas, tots han sostingut durant el judici a l’Audiència Nacional contra el major Trapero que no van fer seguiments als cossos estatals i que van fer el que van poder amb els pocs equips d’ARRO que tenien.

L’aleshores cap de la regió policial de Terres de l’Ebre, Josep Maria Estela, creu que el “trencament” el matí de l’1-O del dispositiu conjunt dels cossos de seguretat va provocar “deficiències” en l’actuació policial. L’ara comissari ha dit que la situació va obligar el cos a fer canvis en l’actuació prevista amb el “reagrupament” d’agents en veure que no podien comptar amb Policia Nacional i Guàrdia Civil i ha relatat “moments difícils”. Malgrat això, ha dit que van poder tancar 24 centres amb “insistència” i “mediació”. En aquest sentit, ha dit que li va “sorprendre” la intervenció dels cossos estatals i ha insistit que la interlocutòria de la magistrada del TSJC parlava d’una actuació “conjunta” el dia del referèndum.

A preguntes de la defensa de Trapero, el comandament dels Mossos ha explicat que a la reunió del 29 de setembre al complex d’Egara, el major va demanar-los “esforç” per complir el mandat judicial. “També va parlar de rigor, professionalitat i disciplina”, ha dit. En aquest sentit, ha detallat que el comissari Ferran López també els va parlar de “canvi d’escenari” amb la interlocutòria de la magistrada del TSJC Mercedes Armas. “Va dir que a partir d’ara s’interpel·lava als tres cossos policial per actuar l’1-O”, ha dit durant la seva declaració com a testimoni a l’Audiència Nacional.

Estela ha afirmat també que el sistema de binomis i la coordinació amb el Cecor central per demanar suport d’ordre públic és “habitual” dins del cos. En aquest sentit, ha explicat que el passat mes d’octubre, ja com a cap de la regió policial del Camp de Tarragona, arran dels disturbis postsentència van actuar “igual”.

El comissari ha dit que fins a les 6 del matí de l’1 d’octubre ell creia que els tres cossos actuarien de forma coordinada. De fet, ha explicat que, fins i tot, al Cecor regional tenia cadires preparades per a Guàrdia Civil i Policia Nacional i que li va “sorprendre” la intervenció individualitzada a primera hora. “Vaig preguntar al Cecor central què passava”, ha precisat.

En aquest sentit, ha dit que la situació els va obligar a actuar amb els efectius que tenien i que això va provocar “moments difícils”. Malgrat això, ha dit que van aconseguir tancar 24 centres de votació –alguns amb ajuda de l’ARRO- amb “insistència” i “mediació”. També que van haver de “reagrupar” patrulles perquè amb els equips d’ordre públic que tenien no n’hi havia prou per tancar alguns centres amb un gran volum de gent. “Amb dos equips no podíem començar una batalla, que hauríem perdut i que hauria acabat molt malament”, ha dit. A preguntes del fiscal, ha assegurat també que aquest “trencament” del dispositiu conjunt va provocar “deficiències” en l’actuació el dia del referèndum.

El comandament també ha negat que hi hagués cap ordre per incomplir el mandat judicial, les pautes d’actuació o que s’instés a fer seguiments dels altres cossos policials.

Pirineus

D’altra banda, el cap dels Mossos al Pirineu Occidental, Ramon Calsina, també ha explicat que inicialment preveien una actuació coordinada on el cos català podria demanar reforços a CNP i Guàrdia Civil però que “al migdia ja es va veure que no seguia el pacte conjunt” i que això els va obligar a utilitzar “els nostres recursos”. “El que fem és agrupar binomis dels centres tancats per poder actuar en d’altres”, ha detallat.

També ha explicat que els dos equips d’ARRO només van actuar en quatre centres perquè van decidir mantenir-ne un durant gran part del dia en un dels col·legis més grans a la Seu d’Urgell. “Crèiem que havíem d’impedir la votació allà”, ha insistit, recordant que si marxaven, hagués reobert el centre, al qual durant tot el dia van impedir que entrés ningú més.

Calsina també ha negat seguiments a altres cossos policials i que es donessin ordres per modificar les actes de l’1-O. “Se’ns va dir que s’ampliessin o les completéssim”, ha dit. En aquest sentit, ha precisat que hi havia agents “diversos” treballant aquell dia que no estaven “acostumats” a fer aquest tipus d’actes” i ha atribuït a aquesta situació el fet que algunes estiguessin incompletes.

Ponent

L’aleshores cap de la Regió de Ponent, el comissari Francesc Xavier Monclús, ha defensat també que el trencament del dispositiu conjunt va suposar dificultats pel cos de Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, ha dit que quan va saber que hi havia actuacions de Guàrdia Civil i Policia Nacional va veure que “alguna cosa no quadrava” i “com que no m’ho creia” va preguntar fins a tres cops al Cecor central si en sabia alguna cosa. “Ells tampoc tenien informació”, ha dit. Llavors, ha afegit, van entrar en una situació “de molt d’estrès”, “vorejant el caos”. “No sabem el que està passant però, tot i així, mantenim el dispositiu com havíem quedat”, ha insistit.

En aquest sentit, ha dit que esperaven que “en el decurs del matí es reconduís la situació”. Però no va ser així. Cap a la una del migdia van rebre la confirmació des del Cecor central de la reunió al TSJC arran de la qual se’ls va transmetre que la coordinació, tal i com l’entenien, deixava d’executar-se. “Cadascú amb els recursos que tingués, que reconduís la situació”, ha dit. “Amb totes les dificultats que això implica perquè a nivell policial, quan passes a improvisar, hi ha dificultats”, ha insistit.

Monclús, que va ser investigat per suposada connivència amb el referèndum a Lleida en una causa que ha quedat arxivada, ha també apuntat al reagrupament d’agents per fer front a la situació i ha admès que se’ls va fer arribar un llistat de centres on era “més fàcil actuar”. “Em sembla que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional també van fer-ho als centres on era possible”, ha remarcat.

També ha negat seguiments als cossos de seguretat. A preguntes del fiscal sobre un correu seu del 15 de setembre sobre moviments policials, ha dit que responia al desplegament dels cossos de seguretat a Catalunya i de les concentracions de rebuig que s’estaven produint a diversos punts del territori.

D’altra banda, ha explicat que dues setmanes abans del referèndum van anar als centres de votació i van alertar als directors que no podien obrir i de les responsabilitats que tindrien si facilitaven les claus. En aquest sentit, ha dit que van rebre diversos burofaxs dels directors informant-los que hi havia més còpies de les claus i que, per tant, els col·legis podien obrir sense el seu permís.

Girona

Per la seva banda, el comissari en cap dels Mossos a Girona, Josep Milan, exmàxim cap del cos, ha explicat que els dies previs a l’1-O els seus agents van aixecar 344 actes. El 29 de setembre, quan la prefectura va explicar les pautes d’actuació als comandaments, ell va reunir els caps de comissaria la mateixa tarda i els va traslladar les instruccions oportunes i va ordenar que es traslladés als agents durant aquell mateix divendres i dissabte.

A preguntes de la defensa, ha explicat que va demanar suport a les 37 policies locals, però dels 1.100 agents, només 45 van ajudar els Mossos l’1-O. Tot i així, la policia catalana va comptar amb 1.162 agents, un 70% més dels 340 habituals un altre diumenge, i van venir 151 agents dels serveis centrals per reforçar l’actuació. Dels 379 centres de votació, 15 no van arribar a obrir el matí de l’1-O, les tasques de mediació van aconseguir tancar-ne set al matí i vuit a la tarda, i l’ARRO en va tancar dos al barri de Vila-roja de Girona i a Massanes (Selva). A més, es van decomissar paperetes en 11 centres més.

Però Milan també ha dit que la policia catalana estava convençuda que el dispositiu policial seria conjunt amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i la sorpresa va ser quan no va ser així.

Comarques centrals

L’aleshores cap de la regió Central, Sergi Pla, també ha manifestat durant la seva declaració que el sistema de coordinació previst “no es va produir en absolut” i que els va sorprendre molt saber que agents de la Guàrdia Civil estaven actuant en punts on no havien demanat suport. “Va ser un desconcert total”, ha insistit. A més, ha dit que també va posar-se en contacte amb el Cecor central, que “estava col·lapsat perquè tothom estava preguntant què passava”.

Sobre els canvis al dispositiu un cop trencat el conjunt, també ha apuntat al “reagrupament” d’agents dels Mossos per intentar tancar centres. “Vam ordenar que s’ajuntessin”, ha dit.

D’altra banda, ha defensat que el sistema establert a les pautes és l’habitual al cos i també ha negat seguiments a la resta de cossos de seguretat. Malgrat això, ha admès que algunes patrulles van informar d’on estava actuant la Guàrdia Civil amb l’objectiu de poder “distribuir les nostres unitats en altres llocs”.

L’aleshores cap de la regió policial de Terres de l’Ebre, Josep Maria Estela

Font: ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

Neix la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud per fer una regió líder en la transició energètica

Més de 50 agents amb implantació al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han creat la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud per...

El Consell Comarcal del Montsià contractarà 9 persones aturades de llarga durada i a causa de la Covid

Les persones interessades a participar en el procés de selecció del Consell Comarcal del Montsià han de reunir els requisits de cada oferta i...

Les Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc de Tortosa se centraran en personatges i paisatges del territori

Noms com els del maqui La Pastora, el general Cabrera, o el bandoler Panxampla; espais de l'Ebre com el Mas de la Franqueta, les...

El govern espanyol estudia aplicar el toc de queda però ho abordarà amb les comunitats autònomes

El govern espanyol estudia aplicar un toc de queda però remarca que per fer-ho caldria declarar l'estat d'alarma. El ministre de Sanitat, Salvador Illa,...

El 30% dels municipis ebrencs tenen risc baix o molt baix de rebrot

El portal dadescovid.cat mostra diàriament un mapa amb els canvis comarcals i municipals de la pandèmia del coronavirus. Les Terres de l’Ebre tenen un risc molt...
- Anunci -
- Anunci -